Guampa

Guampas.

Guampas o «cuias», fetes de banya de bou. En la de l'esquerra, es troba introduïda una pera

El terme guampa és utilisat en la major part del Con Sur (Paraguai, casi tota Argentina, sur de Brasil, zones rurals d'Uruguai, sur i est de Bolívia i Chile) per a referir-se al banya vacú o al asta de cérvido, pero sobretot a la banya, i en particular a aquell usat com a recipient o got per a beure. La guampa de l'asta de cérvido s'usa per la seua banda, per eixemple, per a la fabricació de empuñaduras d'armes, com és el cas d'algunes empuñaduras de facón.

La paraula «guampa» prové del quechua i significa «banya». Per metonímia es diu també «guampa» al recipient utilisat per a preparar tereré quan este està fet utilisant una banya vacuna, o de vacú en general.

A diferència d'atres llocs del Con Sur, en Paraguai, es denomina «guampa» a qualsevol recipient per a prendre mat o tereré, siga de plàstic, metal, banya, fusta o materials combinats; ya que el terme «mat» s'usa per a referir-se solament a l'infusió o al kit del mate, i «guampa» per a referir-se solament al recipient a on es carrega la yerba.

Estos recipients de les Amèriques tenen el seu equivalent, també de fabricació en cuerna de vaca, en l'Europa antiga o migeval, o també en atres parts del món. Als gots realisats en cuerna de vaca, en Espanya, se'ls crida simplement «cuernas», per eixemple (beure's una cuerna de cervesa, brindar en una cuerna d'hidromiel etc.).