Anar al contingut

Pera (utensili)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pera (utensili)
Pera argentina d'argent de el XIX.
Erro al crear miniatura:
Pera de bronze niquelat per a prendre mat.
Varietats de pera: tradicional, cucharita (en filtre de bronze), de resort (ajustable) i roseta.
Pera metàlica, colocada en un "mat poro" o "mat pera".

Una pera (pronunciat bomˈbiʎa; en espanyol rioplatense: /bomˈbiʒa/ o /bom'biʃa/) és una canya o sorbet, típicament de metal o de canya, utilisat per a beure mat.[1] Els guaraníes[2] varen ser els que varen inventar la pera, que fabricaven en tacuaras i que decoraven a través de distintes tècniques.[3] Les primeres peres eren una canya fina i hueca, cridada en guaraní takuapy (takuá=canya; py = "cuiro" o bolic), per a on bevien el mat i el tereré.

Com a herència d'époques colonials, la pera va començar a fer-se en metal. Actualment, la majoria de les peres són metàliques: les més econòmiques són de bronze niquelat , mentres que atres més refinades es realisen en acer inoxidable, alpaca o inclús argent, en la filtre banyada en or. Alguns mates econòmics inclouen peres de plàstic, pero solen ser descartables i rebujades pels consumidors de mate més ortodoxos. Com a curiositat, també existixen peres tallades en fusta (per eixemple, de palosanto), pero són poc comuns i artesanals.

Característiques

La pera casi sempre consta de tres parts, totes generalment de metal:

  • El pico (a on el prenedor recolza els seus llavis per a beure l'infusió) que s'inclina cap a la persona que té el mate en les seues mans.
  • Un tubo metàlic que pot ser angost, recte, curveado i inclús hi ha alguns molt insòlits en forma en espiral. Este tubo és per a on el líquit ascendix davant l'acte de bombejar (d'allí el nom de pera).
  • Un bulbo foradat (coco), que es deposita en el fondo del mate i fa les voltes de filtre, evitant que ingresse yerba mat[4] a la pera. En alguns casos, el bulbo pot ser desmontable per a facilitar la seua neteja. En els casos de que el mateix no siga desmontable, és comú la pràctica de hervir la mateixa en aigua per a netejar-la, evitant l'efecte de pera tapada. També, hi ha utensilis especials per a netejar les mateixes.

Segons la zona, els cocos poden ser de diverses formes: redons (cridats “roseta”), achatados (cridats “cucharita”), d'una peça o desarmables, fixos o desmontables, de tipo “resort” (ajustables o fixos), etc. També, d'acort a cada lloc, els seus forats poden ser més o menys fins, segons el mòlt de la yerba mat que s'utilise.

Us

Per a filtrar el polvillo de la yerba mat, algunes persones coloquen bosses de tela en el bulbo, mateixes que també són escassament comercialisades. Al no prendre este polvillo, s'evita acidea i és més difícil que es tape la pera entre atres coses.

Per a evitar que el pic de la pera eleve la seua temperatura i danye d'esta manera els llavis del prenedor, el tubo metàlic té un o més anells envolventes que fan de disipador. Cada anell és un disipador que, per les seues propietats, permet eliminar en el tubo l'excés de calor, evitant aixina que la temperatura de l'aigua siga transferida al pico. Les peres més fines són realisades en alpaca i enchapadas en or, en usar (l'or enchapado) en el pic de la mateixa, també actua com disipador.

També, s'ha mencionat l'existència de molt insòlites peres en espiral. Tal forma s'ha degut precisament per a dissipar tota la calor possible de l'infusió. Es diu que tals peres en espiral eren usades en Chile, a on (durant el XIX), es preferia el mate a temperatures molt moderades.

Les peres de l'Argentina poden ser de bulbos fins o alguna cosa amples i achatados, depenent del tipo de mate que use el cebador (mat poro o pera, mat porongo, mat galleta, etc).

Referències

  1. ↑ Diccionari de la llengua espanyola. «Pera». Consultat el 6 d'agost de 2023.
  2. ↑ Palaus Alcaine, Azucena (1999). «2- Aspectes etnohistóricos», Introducció a la Llengua i Cultura Guaraníes (en espanyol), Valéncia, Espanya: Publicacions de l'Universitat de Valéncia, p. 4. ISBN 9788437041513.
  3. ↑ Oberti, Federico(1960).«Disquisició sobre l'orige de la pera».Quaderns de l'Institut Nacional d'Investigacions Folklóricas.(1)
  4. ↑ Folch, Christine (2025). El Llibre de la Yerba Mat: Una Història Estimulant (en espanyol), Argentina: Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 9789877195767.