Anar al contingut

Grupoide

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un grupoide, en matemàtica, especialment en teoria de les categories i en homotopía, és un concepte que, simultàneament, generalisa grups, relaciones d'equivalència en conjunts, i accions de grups en conjunts.
Freqüentment, són usats per a captar informació sobre objectes geomètrics tals com varietatés.

El terme "grupoide" també és usat per a un magma: un conjunt en qualsevol tipo d'operació binaria en ell. No usarem eixe terme per a tal concepte en este artícul.

Definicions

[editar | editar còdic]

Des d'un punt de vista de categories, un grupoide és simplement una d'elles en la que tot morfismo és un isomorfisme (o siga, aquell és inversible).[1]

Alternativament és possible donar la següent definició equivalent: un grupoide GM consistix de

  • Dos conjunts G, el grupoide i M, la base.
  • s,t:GM funcions sobreyectivas. s és cridada proyecció orige o font i t és cridada la proyecció final o destí.
  • Una aplicació 1:MG, x1x, l'aplicació d'inclusió o identitat.
  • Si G*G:={(η,ξ)G×G:t(ξ)=s(η)}, llavors hi ha una multiplicació parcial G*GG que satisfà les següents condicions
  • s(hg)=s(g), t(hg)=t(h), per a tot (h,g)G*G.
  • Asociatividad.
  • s(1x)=t(1x)=x, per a tot xM.
  • g1s(g)=1t(g)g=g, per a tot gG.
  • Per a tot gG, existix g1G, tal que g1g=1s(g) i gg1=1t(g).

Eixemples

[editar | editar còdic]
  • Els grups són els grupoides en base trivial.
  • Siga M conjunt, G grup, s:M×G×MM la proyecció a la tercera coordenada, t:M×G×MM la proyecció a la primera coordenada, 1:MM×G×M donada per x(x,1,x). La multiplicació parcial i inversa donades per (z,h,y)(y,g,x)=(z,hg,x), (y,g,x)1=(x,g1,y), respectivament. Açò resulta ser un grupoide que es denota M×G×MM i és cridat el grupoide trivial sobre M en grup G.
Les classes de homotopía són les classes d'equivalència determinades per la relació de ser homotópicas, és dir, dos curves α,β:[0,1]X tal que α(0)=β(0) i α(1)=β(1); són homotópicas si existix una aplicació contínua H:[0,1]×[0,1]X tal que
H(k,0)=α(k), H(k,1)=β(k)
H(0,r)=α(0)=β(0), H(1,r)=α(1)=β(1).
En este cas la base és l'espai X, les aplicacions orige i final són l'orige i el final de cada curva. L'aplicació identitat és 1x(r)=x, és dir la classe d'equivalència de la curva constant en x i l'inversa és recórrer la curva en sentit contrari.
És clar que el grupoide fonamental inclou a tots els grups fonamentals i els integra en una sola estructura, que a la postre resulta ser més natural per a l'estudi de la homotopía.

Si X és un conjunt i és una relació d'equivalència en X, llavors podem formar un grupoide que representa esta relació d'equivalència com seguix: la base és X, i per a qualssevol dos elements x,y en X, hi ha un únic morfismo des de x fins a y si i només si xy.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Paterson, Alan L.T. (1999). Alan L.T. Paterson (ed.). Groupoids, Inverse Semigroups, and Their Operator Algebras (en anglés), Berlín: Springer Velag.. ISBN 0817640517.


Referències

[editar | editar còdic]