Grupoide
Un grupoide, en matemàtica, especialment en teoria de les categories i en homotopía, és un concepte que, simultàneament, generalisa grups, relaciones d'equivalència en conjunts, i accions de grups en conjunts.
Freqüentment, són usats per a captar informació sobre objectes geomètrics tals com varietatés.
El terme "grupoide" també és usat per a un magma: un conjunt en qualsevol tipo d'operació binaria en ell. No usarem eixe terme per a tal concepte en este artícul.
Definicions
[editar | editar còdic]Des d'un punt de vista de categories, un grupoide és simplement una d'elles en la que tot morfismo és un isomorfisme (o siga, aquell és inversible).[1]
Alternativament és possible donar la següent definició equivalent: un grupoide consistix de
- Dos conjunts , el grupoide i , la base.
- funcions sobreyectivas. és cridada proyecció orige o font i és cridada la proyecció final o destí.
- Una aplicació , , l'aplicació d'inclusió o identitat.
- Si , llavors hi ha una multiplicació parcial que satisfà les següents condicions
- , , per a tot .
- Asociatividad.
- , per a tot .
- , per a tot .
- Per a tot , existix , tal que i .
Eixemples
[editar | editar còdic]- Els grups són els grupoides en base trivial.
- Siga conjunt, grup, la proyecció a la tercera coordenada, la proyecció a la primera coordenada, donada per . La multiplicació parcial i inversa donades per , , respectivament. Açò resulta ser un grupoide que es denota i és cridat el grupoide trivial sobre en grup .
- En topología, el grupoide fonamental d'un espai topològic és el conjunt de classes d'homotopía de curves en l'operació yuxtapondre classes (quan és possible fer-ho). Li'l representa en l'expressió .
- Les classes de homotopía són les classes d'equivalència determinades per la relació de ser homotópicas, és dir, dos curves tal que i ; són homotópicas si existix una aplicació contínua tal que
- ,
- , .
- En este cas la base és l'espai , les aplicacions orige i final són l'orige i el final de cada curva. L'aplicació identitat és , és dir la classe d'equivalència de la curva constant en i l'inversa és recórrer la curva en sentit contrari.
- És clar que el grupoide fonamental inclou a tots els grups fonamentals i els integra en una sola estructura, que a la postre resulta ser més natural per a l'estudi de la homotopía.
Si és un conjunt i és una relació d'equivalència en , llavors podem formar un grupoide que representa esta relació d'equivalència com seguix: la base és , i per a qualssevol dos elements en , hi ha un únic morfismo des de fins a si i només si .
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Paterson, Alan L.T. (1999). Alan L.T. Paterson (ed.). Groupoids, Inverse Semigroups, and Their Operator Algebras (en anglés), Berlín: Springer Velag.. ISBN 0817640517.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grupoide» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.