Gran Pajonal

Es coneix com a Gran Pajonal a una replanell interfluvial ubicada en la selva central, en el territori comú dels departaments d'Ucayali, Pasco i Junín, en el Perú. Els seus llímits naturals són els rius Pichis i Pachitea pel nort; l'Ucayali per l'est; el Perené i el Tambo pel sur; i la cordillera dels Vages per l'oest. És un territori accidentat que té d'1 000 a 2 000 metros d'altitut, forta nuvolositat i boscs baixos de molt alta biodiversitat. En este territori històricament s'han assentat els ashéninkas. En el replanell hi ha 42 comunitats natives, la majoria bilingües.

Erro al crear miniatura:

Mapa sobre l'ubicació de Gran Pajonal

Descripció

La replanell del Gran Pajonal, segons la definició de diferents especialistes, té una superfície d'entre 2000 i 4000 quilómetros quadrats. El terme Gran Pajonal se sol aplicar de forma imprecisa a una zona molt més gran. El Gran Pajonal té elevació que van des d'uns 1000 metros fins a 1.300 metros i està travessat per les capçaleres de varis rius menuts.

Els espanyols li varen donar eixe nom al Gran Pajonal perque, sent una regió de selva tropical, presenta pegats de menuts pasturages que representen aproximadament el 4 per cent de la seua superfície total. El Pajonal no té llímits definits, pero es troba a l'est de l'àrea del cerro de la Sal i és un punt atípic dels Vages. S'eleva sobre el riu Palcazu a l'oest i el riu Ucayali a l'est i llimita al sur en els rius Perené i Tambo. La Reserva Comunal El Sira i les montanyes voregen el Pajonal al nort. La cordillera del cerro de la Sal delimita al sur. Les montanyes al voltant de la vora del replanell tenen elevació de més de 1800 metros.

L'elevació del Gran Pajonal dona com resultat temperatures promig més baixes que les terres baixes de l'Amazones. Les temperatures promig en el replanell varien de 21 °C a 23 °C. La precipitació anual és de més de 2.100 milímetros en un periodo sec de tres mesos (juny a agost). La vegetació natural és selva tropical llevat pels pasturages antropogénicos, que sumen un total d'aproximadament 9.700 hectàrees i es deriven de centenars o mils d'anys de cultiu per part dels pobles indígenes. En 2004, atres 3.500 hectàrees de pasturages utilisats com a pastures havien segut creats des de 1975 per immigrants en l'àrea, en la seua majoria agricultors dels Vages.

En el Gran Pajonal hi ha sols en una marcada alteració antrópica producte de les cremes. Entre atres canvis, l'horisó A tendix a duplicar la seua densitat.

Història

Els indígenes que habitaven el Gran Pajonal en el moment del seu descobriment pels espanyols eren cridats Campa, Anti o Chuncho pels espanyols i són coneguts pels estudiosos i per ells mateixos com asháninka, un poble molt estés en la conca amazónica del Perú i el veí Brasil. Els asháninka del Gran Pajonal a voltes són cridats ashéninka ya que el seu idioma és distint d'atres divisions del grup ètnic. Com la majoria dels pobles de la selva amazónica, practicaven l'agricultura de tala i crema. El seu cultiu principal era la yuca, pero també cultivaven bananes, maní, porotos i moltes atres plantes útils. L'agricultor asháninka podia cultivar fins a 50 plantes diferents en la seua granja.

El Gran Pajonal era de difícil accés per la seua elevació i la falta de rius navegables. El primer espanyol en visitar la zona va ser Juan Batiste de la Marca, un misionero franciscano, en 1733. La zona va atraure immediatament tant als misionero com als colon per la seua població relativament densa d'indígenes i al seu clima més saludable que les terres baixes de l'Amazones. En 1735, una expedició armada que incloïa a tres franciscanos va començar el treball misionero i en 1739 els franciscanos estaven treballant en 10 llogarets. Seguint l'estratègia espanyola comuna de les reduccions, els franciscanos varen començar a obligar als indígenes a viure en comunitats adjacents a les missions en lloc de dispersar-se en menuts grups com era la seua costum. La rebelió de Juan Sants Atahualpa, que va començar en 1742, va destruir l'empresa misionero i va deixar el Gran Pajonal baix control asháninka durant 150 anys, encara que varen sofrir epidèmies periòdiques de malalties europees i, a fins del XIX, incursions d'esclavistes per part d'empreses dedicades a la recolecció de caucho.

En 1896 i 1897, un sacerdot franciscano, Gabriel Sala, va visitar el Gran Pajonal junt en un grup d'hòmens armats. A raïl de la seua expedició, varis plans per a construir carreteres, ferrocarrils i establir missions catòliques en el Pajonal no varen donar resultat fins a 1935, quan es varen establir tres missions i en 1938 es va construir una pista d'aterrisage en Oventeni, la més gran de les comunitats misionero. En 1965, l'eixèrcit peruà va derrotar a una organisació guerrillera, el Moviment d'Esquerra Revolucionària, en una batalla en el Pajonal i l'eixèrcit va permanéixer en Oventeni durant tres anys. Les missions varen ser tancades.

En 1965, una atra organisació religiosa, els Traductors Wycliffe, va començar a treballar en el Pajonal i la majoria dels indígenes del lloc es varen convertir al protestantisme en lloc del catolicisme. La presencia protestant va coincidir en la creixent consciència dels asháninkas de que devien organisar-se per a enfrontar els desafius que els enfrontaven des de l'exterior. En la década de 1980, en l'ajuda del Banc Mundial i Dinamarca, els asháninkas varen obtindre títuls llegals sobre les terres pertanyents a 36 comunitats del Gran Pajonal. Als no asháninkas, en la seua majoria d'orige andino, se'ls va permetre residir i posseir terres només en la comunitat d'Oventeni. Alguns dels asháninkas treballaven com a pastors de ganado o recolectors de café per als forasters; uns atres practicaven l'agricultura tradicional en les terres de les seues comunitats.

Bibliografia

• (2008).«Colonization and En! ict on the Amazon Frontier: Dimensions of Interethnic Relations in the Peruvian Montanya».IWGIA document.Danish Institute of International Studies.120Consultat el 20 de novembre, 2024.