Anar al contingut

Gran Horda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Gran Horda en 1389.

La Horda Gran o Gran Horda (Uluğ Orda, en mongol) va ser un estat títaro de l'Horda Dorada que va existir entre mediats del XV i 1502.[1][2][3] S'ubicava en el cor de l'Horda Dorada en Sarai. Tant el Kanato d'Astracán com el Kanato de Crimea es varen escindir de la Gran Horda durant la seua existència, i estos estats varen ser hostils a la Gran Horda. La derrota de les forces de l'Horda en el riu Ugrá per Ivan III va marcar el fi del "jou tàrtar" sobre Moscovia.

El decliu de l'Horda d'Or

[editar | editar còdic]

L'Horda d'Or de Jochi havia començat a mostrar debilitat en el XIV, en periodos de caos polític. Va ser unida per Toqtamysh en la década de 1390, pero l'invasió de Timur en esta época debilita encara més a l'Horda. La mort d'Edigu (l'últim governant que va unificar l'Horda) en 1419 va marcar un dels últims esclavons en la decadència de l'Horda d'Or, que es va fracturar en els Kanatos de Nogai, Kazán i més vesprada el de Kasímov, que s'havia separat de Kazán. Cada u d'estos Kanatos afirmava ser el llegítim successor de l'Horda d'Or. La pròpia Gran Horda tenia la seua capital en el centre històric de l'Horda d'Or de Sarai, en el seu territori governat per les quatre tribus de Qiyat, Manghud, Sicivud i Qonqirat.[4] En un principi, es mencionava la Gran Horda simplement com la Orda, o Horda, pero es va fer cada volta més important per a les diverses Hordes de la regió el distinguir-se del restant, per lo que, a partir dels 1430, apareix el nom de "Gran Horda" en les fonts. El nom de "Gran Horda" podria haver-se utilisat per a vincular directament l'ara chicotet centre administratiu, de l'Horda en la grandea original de l'Horda d'Or.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 13–14 

Govern conjunt de Küchük Muhammad i Sayid Ahmad I

[editar | editar còdic]

A partir de la década de 1430, tant Küchük Muhammad i Sayid Ahmad I dominaven en l'Horda de Sarai. Durant esta época, l'Horda va perdre el control de Crimea quan Hacı I Giray (germà de Devlet Berdi) havia rebujat l'autoritat de Sarai en agost de 1449. Esta va ser la forma en que es produïx l'independència del Kanato de Crimea, lo que provoca la rivalitat entre Crimea i la Gran Horda.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 15–16  Küchük Muhammad va expulsar a Ulugh Muhammad del cor de l'Horda d'Or en 1438, sent proclamat Kan en Sarai.[6]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 300  A lo llarc dels governs de Küchük Muhammad i Sayid Ahmad I, els tàrtars varen tractar d'obligar als seus súbdits russos a pagar imposts, invadint-els en 1449, 1450, 1451 i 1452. Estos atacs varen provocar represàlies per part de la República de les Dos Nacions, que es va aliar en el Kanato de Crimea. Al mateix temps, enviats de nobles lituans, descontents en el govern de la Mancomunidad, varen enviar regals a Sayid Ahmad, que va invadir Polònia-Lituània en 1453. En 1455, els crimeos varen atacar novament Sarai, obligant a Sayid Ahmad a fugir a Kiev. No obstant, una força liderada per Andrzej Odrowąż va marchar sobre Kiev i ho va capturar, fallint en presó. Atres incursions inclouen un atac tàrtar a Podolia en 1457 (terminant en victòria per als tàrtars) i un atre en 1459 a Moscovia (en victòria per als moscovites)<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 303–5 

Descendents de Küchük Muhammad

[editar | editar còdic]

Küchük Muhammad va ser succeït pel seu fill Mahmud bin Küchük en 1459. Mahmud va ser destronat pel seu germà Ajmed Kan bin Küchük en 1465. Mahmud es va dirigir a Astracán, separant i formant el Kanato d'Astracán. Açò va provocar la rivalitat entre els dos Kanatos, que va concloure en l'ocupació del tro d'Astracán en 1502 pels descendents d'Ajmed.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 16  En 1469, Ajmed va atacar i va matar al uzbeko Abu'l-Khayr Khan. En estiu de 1470, Ajmed va organisar un atac contra Moldàvia, el Regne de Polònia, i Lituània. El 20 d'agost, les forces moldavas baix Esteban el Gran varen derrotar als tàrtars en la batalla de Lipnic. En la década de 1470, Moscovia havia deixat de pagar tribut a Sarai, pero va continuar mantenint relacions diplomàtiques en ells.[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 70  En 1474 i 1476, Ajmed va insistir que Iván III de Rússia reconeguera al kan com el seu senyor suprem. En 1480, Ajmed va organisar una campanya militar contra Moscovia, lo que va dur a un gran enfrontament en el riu Ugrá. Ajmed va jujar les condicions desfavorables i es va retirar. Este incident va terminar formalment en el "jou tàrtar " sobre les terres de la Rus. El 6 de giner de 1481, Ajmed va ser assessinat per Ibak Khan príncip del Kanato de Siberia, i els Nogayos en la desembocadura del Donéts.[8]

El Kanato de Crimea que s'havia convertit en vassall del Imperi Otomà en 1475, va sometre els restants de la Gran Horda, saquejant Sarai en 1502. Despuix de buscar refugi en Lituània, Sheij Ajmed, últim Kan de l'Horda, va morir en presó en Kaunas algun temps despuix de 1504. Segons atres fonts, va ser lliberat de la presó lituana en 1527.[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2004) Cahiers du monde russe, Centre d'études sur la Russie, l'Europe orientale et li domaine turc de l'Ecole dones hautes études en sciences socials, p. 62.
  2. Kimberly Kagan (2010). The Imperial Moment, p. 114.
  3. Bruce Alan Masters (2010). Encyclopedia of the Ottoman Empire, p. 159.
  4. Schamiloglu, O. (1993). Preliminary remarks on the role of disease in the history of the Golden Horde. Central Asian Survey, 12(4), 447–457. doi:10.1080/02634939308400830
  5. 5,0 5,1 5,2 Vásáry, István. The Crimean Khanate and the Great Horde (1440s–1500s): A Fight for Primacy. In: Dones frühneuzeitliche Krimkhanat (16.-18. Jahrhundert) zwischen Orient und Okzident. Edited by Meinolf Arens - Denise Klein. Harrassowitz: Wiesbaden 2012, pp. 13-26.
  6. Sir Henry Hoyle Howorth (1888). History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century, Burt Franklin.
  7. Halperin, Charres J. (1987). Russia and the Golden Horde: The Mongol Impact on Medieval Russian History, Indiana University Press.
  8. Vernadsky, 1953, p. 332.