Gorro frigi
El gorro frigi és una espècie de capucha, de forma aproximadament cònica-convexa pero en la punta curvada, confeccionat habitualment en llana o feltre. A pesar del seu nom, el gorro no està associat únicament a la regió de Frígia (ubicada en Àsia Menor, en l'actual Turquia), sino també a atres pobles d'Anatolia i a regions d'Europa oriental, com Dacia i els Balcans. En l'art grec del periodo helenístico apareix com a parament característic dels orientals. És un dels atributs del deu Mitra o Mithras, en el cult de possible orige persa conegut com mitraísmo. Durant l'Independència d'Estats Units i la Revolució francesa el gorro frigi va ser adoptat com a símbol de la llibertat. Açò prové d'un error d'eixa época: els revolucionaris dels sigles XVIII i XIX varen confondre el gorro frigi en el gorro píleo. El gorro píleo era el símbol de la manumisión dels esclaus en l'época romana. L'esclau lliberat pel seu amo tenia permés dur un gorro píleo com a símbol de la seua llibertat. Per això els assessins de Juli Cèsar varen mostrar al poble un gorro píleo montat sobre un pal per a afirmar que havien lliberat a Roma d'el "tirà". En un mosaic bizantí de l'Iglésia de Sant Apolinar el Nou (VI), en la ciutat de Rávena, es pot observar com els macs d'Orient que acodixen a adorar a Jesús duen sengles gorros frigios. En el XIX, el gorro frigi es consagra definitivament com a símbol internacional de la llibertat i el republicanisme.[1] Ho du l'alegoria de la Llibertat que apareix guiant al poble en el conegut quadre d'Eugène Delacroix, de 1830. Marianne, personificació de la República Francesa, està tocada també en un gorro frigi. Durant els sigles XIX i XX ha segut utilisat com a símbol en vàries repúbliques. En l'actualitat figura, com a símbol de la llibertat, en l'escut de vàries nacions americanes, com Paraguai, Argentina, Bolívia, Colòmbia, Cuba, Haití, Nicaragua i El Salvador, aixina com en escuts moderns de numeroses províncies i ciutats. També apareix en monedes i billets d'algunes nacions com Colòmbia, Cuba i Mèxic. Representacions d'este símbol varen ser elegides com les mascotes oficials dels Jocs Olímpics de París 2024, cridades els Phryges.[2]
Com a símbol de la llibertat
A finals de la Roma republicana, un capuchón de pelfa suau cridat el pileus va servir com un símbol dels hòmens lliures, i va ser donat simbòlicament als esclaus en la manumisión, otorgant-els no solament la seua llibertat personal, sino també llibertes—la llibertat com a ciutadans, en dret a vot. Despuix de l'assessinat de Juli Cèsar en el 44 a. C., Brut i els seus co-conspiradores instrumentalizaron este simbolisme del píleo per a significar el final de la dictadura de César i una tornada al sistema republicà (romà).[3]
Estes associacions romanes del pileus en la llibertat i el republicanisme es varen dur alvance al XVIII, quan el pileus va ser confòs en el casquillo frigio, que llavors es va convertir en símbol d'eixos valors.[4]
En Estats Units
En els anys immediatament anteriors a la Guerra Revolucionària d'Independència de Gran Bretanya, el símbol del republicanisme i el sentiment antimonárquico va reaparéixer en els Estats Units com a capell de Columbia,[5] que a la seua volta va ser visualisat com una personificació nacional femenina de deesa 'Estats Units' i de la pròpia Llibertat. La gorra torna a aparéixer en associació en Columbia en els primers anys de la república, per eixemple, en l'anvers de la moneda de 1785 Immune Columbia, que mostra a la deesa en un caixco assentat en un globo sostenint en la mà dreta una bandera nortamericana coronada pel gorro de la llibertat.[5]
A partir de 1793, l'acunyament d'Estats Units va mostrar en freqüència a Columbia/Liberty duent la gorra. El moviment anti-federaliste també instrumentalizó la figura, com en un dibuix animat de 1796 en el qual Columbia és abrumar per un àguila americana enorme que sosté un poste de la llibertat baix de les seues ales.[5] L'última aparició de la gorra en la moneda circulant va ser el Dollar Walking Liberty Half, que va ser acunyat fins a 1947 (i reutilisat en l'actualingot d'argent "Silver Eagle"). L'eixèrcit dels Estats Units ha utilisat des de 1778 un "Sagell de l'Oficina de Guerra", en el que elema "Açò anem a defendre" es mostra directament sobre una gorra frigia en una espasa cap a dalt. També apareix en les banderes de l'estat de Virginia Occidental (com a part del seu sagell oficial), Nova Jersey i Nova York, aixina com el sagell oficial del Senat dels Estats Units, l'estat d'Iowa, l'estat de Carolina del Nort, aixina com les armes de la seua Senat)[6] i en el revers del Sagell de Virginia. En 1854, quan l'escultor Thomas Crawford estava preparant models per a l'escultura per al Capitolio dels Estats Units, el Secretari de Guerra Jefferson Davis (que més tart seria el president dels Estats Confederados d'Amèrica) va insistir que un gorro frigi no s'incloga en l'Estàtua de Llibertat del capitolio, Sobre la base de que "la llibertat americana és original i no la llibertat de l'esclau lliberat". La tapa no va ser inclosa en la versió final de bronze que ara està en l'edifici.[7]
Representacions gràfiques del gorro frigi
En l'heràldica
-
Escut d'Argentina (1813) -
Escut de Bolívia (1826) -
-
-
Escut de Cuba (1849-1906) -
-
Sagell del Eixèrcit dels Estats Units (1778) -
Sagell del Senat dels Estats Units (1886) -
Escut d'Haití (1807) -
-
Escut de la Nova Granada (1834) -
.svg.png)
Sagelle de Facenda de Paraguai (1842) -
-
.svg.png)
Escut de Veneçuela (1812) -
Escut de Baïa (1891) -
Escut de Maceió (1957) -
Blasón d'armes de la República Rio Grandense una de les versions ORIGINALS que conté com a referència central el gorro Frigio,la República va ser proclamada l'11 de setembre de 1836. Periodo entre 1835/1845.
.svg)
.svg)
En la vexilogía
-
Bandera de la Confederació Argentina (any 1840 aprox.) -
Primera bandera de la República de Gran Colòmbia (1819-1820)
-
Bandera de la Confederació de Veneçuela (1811)
-
Bandera de Pereira -
Bandera Oficial Rio Grandense.
.svg)
.svg)
En la numismàtica
-
Pes,Moneda de circulació de la República Rio Grandense.
En les arts
-
Emblema de l'Unió Democràtica (1945) -
Alegoria de la Segona República Espanyola -
Art Blasón d'armes de la República Rio Grandense que conté com a referència central el gorro Frigio,la República va ser proclamada l'11 de setembre de 1836. Periodo entre 1835/1845,tambien coneguda com a República de Piratini i República Farroupilha. Un estat constituït en temps de Monarquia Lusità/brasilera,a l'extrem sur de brasil,que és frontera en Uruguai i Argentina,actualment identificat com Estat Do Rio Gran Do Sula seua cultura és Gaucha. Va ser un estat Independent,en els seus símbols patrios molt ben definits i constituïts de,Moneda,Passaport,Himne i Bandera. L'estat Rio Grandense té en el seu lema: LLIBERTAT,IGUALTAD I HUMANITAT,va tindre una formació basada en els pilars més sòlits i inegables de LLIBERTAT durant el sigle XIX,al mòle de la Revolució Francesa. En els dies Actuals el blasón d'armes i la Bandera Rio Grandense,encara conserven com a element central el gorro Frigio que va representar i representa en els dias actuals,més que un símbol indeleble de Llibertat,pero l'ànima llegítima d'autonomia del poble Rio Grandense. Archiu:A Memória de Dumenges d'Almeida.jpg -
Obelisc Republicà Rio Grandense,ubicat en la ciutat de Pilotes/Rio gran do Sul. Va ser l'Únic monument empinat dins d'un sistema Monàrquic Lusità/brasilero. Ya que la proclamacion de la " republica brasilera" va ser ocorrida em 15 de novembro de 1889 que va posar fn al Império del Brasil,pero els Rio Grandenses ya gojaven d'estes valors i drets abans de brasil ser realment independents del regne portugues. L'obelisc va ser erigit en 1885 per membres del Partit Republicà de Pilotes en honor al polític Dumenges José d'Almeida que va ser qui va lluitar per l'establiment de la República del Riu Gran. En una altura de 9 metros, més dos metros adicionals per a la base, lo que suma un total d'11 metros, el seu principal material de construcció és la mamposteria i està ornamentada en plaques de bronze que l'identifiquen com un monument Republicà en periodo monàrquic.
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
Vore també
- Frígia
- Mitra
- Atis
- Telesforo (mitologia)
- Marianne
- Barretina
- Capell groc
- Píleo
- Els Pitufos
- Els Phyrges
Referències
- ↑ Sánchez Collantes, Sergio (2022). «Els símbols republicans entre la prensa i el carrer: el gorro frigi en el Sexeni», Gonzalo Capellà (ed.). Dibuixar discursos, construir imaginaris. Prensa i caricatura política en Espanya (1836-1874), Santander: Editorial de l'Universitat de Cantàbria, pp. 311-338. ISBN 978-84-17888-82-4. «En el cas del republicanisme el gorro frigi va destacar per damunt de qualsevol un atre [símbol polític]. Junt en les banderes i alguns himnes senyalats, esta penyora va eixercitar una funció movilizadora en l'esfera emocional... Inicialment s'havia llimitat a representar la llibertat, pero despuix d'un llarc procés d'apropiació va quedar fixada la seua significació republicana.»
- ↑ «La mascota olímpica de París 2024».
- ↑ Harden, J. David(1995).«Liberty caps and liberty trees».Past and Present.146(1): 66–102.doi:10.1093/past/146.1.66..
- ↑ Korshak, Yvonne(1987).«The Liberty Cap as a Revolutionary Symbol in America and France».Smithsonian Studies in American Art.1(2): 52–69.doi:10.1086/424051..
- ↑ 5,0 5,1 5,2 McClung Fleming, I.(1968).«Frontiers of American Culture».Purdue Research Foundation.: 1–25., at pp. 12, 15–16.
- ↑ «College of Arms Newsletter, No. 8 (March 2006)».College of Arms.Consultat el 13 de giner de 2008.
- ↑ Gale, Robert L. (1964), Thomas Crawford: American Sculptor, University of Pittsburgh Press, Pittsburgh, p. 124.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gorro frigi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.