Escut de Cuba

Escut de Cuba

El escut de Cuba, conegut com L'Escut de la Palma Real, va ser creat en 1849 per Miguel Teurbe Tolón —qui també va dissenyar la bandera cubana— a petició del general veneçolà Narciso López, per a sagellar els despachos i abonaments que com a cap del Govern provisional de Cuba va emetre entre 1850 i 1851.

La versió actual no és exactament igual a l'original, ya que es varen suprimir alguns elements que contenia aquell i que podien haver-se associat en idees anexionistes. Les especificacions de disseny de l'escut varen ser establides per mig de decret pel primer president de Cuba, Tomás Estrada Palma, el 21 d'abril de 1906 i han permaneixcut sense modificacions des de llavors.

Segons la llei 42 de l'Assamblea Nacional, és el Símbol de la Nació. Este escut té la forma d'una adarga ogival, i està dividit cap als dos terços de la seua altura a on ho arremata una llínea horisontal. En la seua part superior, la principal, s'observa una mar als costats de la qual es veuen dos porcions terrestres (Florida i Yucatán), entre els quals tanca l'estret una clau de refillol massiç (Cuba), en la palanca cap a avall i al fondo de la qual un sol naixent escampa els seus rajos per tot el cel del paisage. Estos elements simbolisen l'importància geogràfica i política de Cuba. La clau representa l'entrada del Golf de Mèxic i les significacions terrestres són d'esquerra a dreta, el Cap Sabre en la Florida i el Cap Catoche en Mèxic. Al fondo, el sol apareix semi-afonat en el horisó, denotant la seua calor tropical.

El quarter inferior esquerre, representa la divisió de l'Illa, o siga els Departaments en que estava dividida en eixos moments, Occident, Centre i Oriente; representant-los en tres franges blava turquí. Dos blanques, que exponen la purea dels seus patriotes, intercalades entre les tres blaus, tanquen el contingut del compartimiento. En el quarter inferior dret s'empina una palma real, en el botó del seu full central en lo més alt, com a símbol de la lozanía i fertilitat del seu privilegiat sol, aixina com fent l'exposició de que ha segut el més útil dels arbres per mig de l'història de dit país. Al fondo, en la seua retaguàrdia, apareixen dos montanyes. I llaugers celajes emmarquen el paisage.

A manera de soport, un fes de vares, aguaitat per baix del vèrtiç de l'ogiva i aparegut despuix per la part superior i central de l'eix de l'escut, coronat en un gorro frigio de color roig, tornat cap a l'esquerra, en el que s'incrusta una estrela pentagonal, orientada cap a dalt. El gorro és un emblema adoptat per la Revolució Francesa. Este gorro s'havia usat en l'antiguetat per a ser dut pels hòmens que havien obtingut la llibertat. L'estrela blanca de cinc puntes; en una d'elles orientada cap a la part superior, de la mateixa manera que en la Bandera de l'Estrela Solitària; representa l'estat independent. El fes de vares indica l'unió dels cubans; l'estrela, la màxima expressió de llibertat.

I termina l'ornamentació de l'escut, sempre vist de front, d'esquerra a dreta, sense excedir l'altura del mateix, una branca de carrasca, que representa la pau, i una atra de llorer, que representa la victòria ladeando el contorn del mateix.

L'escut, va ser ratificat per la Constitució de 1940 i ha segut successivament ratificat en les Constitucions adoptades despuix del triumfo de la Revolució cubana en 1959.

Vore també

• Símbols nacionals de Cuba
• Atres símbols nacionals cubans