Anar al contingut

Gliotransmisor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els gliotransmisores són substàncies químiques lliberades per les cèlules gliales. Faciliten la comunicació entre dites cèlules i les neurones. Encara que la presència de Ca2+ es considera necessària per a la secreció dels gliotransmisores,[1] investigacions recents han qüestionat esta hipòtesis i la rellevància dels gliotransmisores en la senyalisació neuronal en general.[2]

Existixen varis tipos de cèlules gliales productores de gliotransmisores, com els oligodendrocitos, les microglías, i, sobretot, els astròcits. Els astròcits depenen de les unions intercelulares per a acoplar-se; la seua forma d'estrela els permet establir contacte en múltiples sinapsis en vàries regions del cervell. La seua estructura també els capacita per a la senyalisació bidireccional. S'estima que els astròcits poden entrar en contacte en més de 100 000 sinapsis.[1] La gliotransmisió ocorre entre diferents tipos de cèlules, principalment en el sistema nerviós entre astròcits i neurones; pero també té lloc en les terminals nervioses motores i en les cèlules Schwann, presents en la perifèria del sistema nerviós, aixina com entre les cèlules gliales en la retina (cèlules Müller) i les neurones retinales.[3]

Funció

Durant un temps es pensava que la funció de les cèlules gliales era proporcionar estructura i soport dins del teixit cerebral i que solament tenien un paper passiu en la senyalisació neuronal,[4] per no poder produir els potencials d'acció necessaris per a la comunicació activa entre neurones. No obstant, investigacions més recents varen demostrar que estes cèlules responen a canvis intracelulars de concentracions de Ca2+. Estos canvis es correlacionan en la corrent entre neurones activades per receptors NMDA mida en les neurones pròximes al tàlem ventrobasal.[3] Les cèlules gliales constituïxen més del 70 % de totes les cèlules en el sistema nerviós central i superen en número a les neurones en tot el cervell.[5] Esta és la raó de l'importància de l'existència dels gliotransmisores, gràcies als quals els astròcits i microglías poden participar en la comunicació intercelular entre neurones i atres cèlules gliales rebent impulsos, organisant informació i enviant senyales químiques.[5] La senyalisació de Ca2+ dels astròcits també forma part del control de fluix sanguíneu del cervell.[3]


S'ha demostrat el control dels gliotransmisores en el desenroll sináptico, i regulació funcional de la sinapsis, aixina com la regulació de la neurotransmisió. La seua lliberació pot tindre un efecte paracrino en astròcits.[1] Els gliotransmisores no solament poden ser definits per la seua presència en cèlules gliales, sino també per la seua ruta metabòlica.[6] La seua funció està determinada pel seu tipo, ya que cada gliotransmisor té diferent objectiu, receptor i acció.

Principals gliotransmisores

El glutamato i l'ATP són els principals gliotransmisores secretados pels astròcits. El glutamato és el neurotransmissor estimulant més important del sistema nerviós central i es considera com un gliotransmisor per la seua capacitat d'aumentar la concentració citosólica de Ca2+ en els astròcits.[7][8] Existixen dos tipos de receptors de glutamato: els ionotrópicos, entre els que es troben els receptors de kainato, els receptors NMDA i els receptors AMPA; i els receptors metabrotópicos o receptors mGlu.[1][9]

Entre els receptors de glutamato destaquen els receptors NMDA, en un paper molt important en la plasticitat sináptica.[1] Els receptors NMDA conten en un canal en una diferència de voltage en els seus extrems. En canviar la polaritat del voltage, es desplaça un ion de magnesi present en el canal i deixa la via lliure per a l'influix de calcio, que activa els receptors.[7]

La funció principal de el ATP com gliotransmisor consistix en restringir l'activitat neuronal. Els seus objectius són els receptors P2X, P2Y, i A1.[1] El ATP eixercita el seu paper de gliotransmisor de vàries formes, per eixemple, per mig de l'inserció de receptors AMPA en les terminals postsinápticas, per activitat paracrina, i supressió directa de la transmissió sináptica.[1] En la retina, controla l'activitat neuronal en convertir-se en adenosina, lo que hiperpolariza la neurona.[8] El ATP facilita la neuroinflamaació i la remielinizaació en introduir-se en l'espai extracelular despuix d'una lesió per a activar els receptors purinérgicos, que aumenten la producció de gliotransmisores.[10]

Encara que no està clar si l'activitat gliotransmisora de el ATP depén de la presència de calcio, és possible que la secreció de ATP pels astròcits estiga mediada a lo manco en part per Ca2+ i proteïnes SNARE i inclou múltiples rutes; se supon que l'exocitosis és el método pel que les cèlules lliberen el ATP.[5][8]

Atres gliotransmisores menys comuns són:

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Halassa, M; Fellin, T; Hayden, P(2006).«The tripartite synapse: rols for gliotransmissió in health and disease».Trends in Molecular Medicine.13(2): 54–63.doi:10.1016/j.molmed.2006.12.005.
  2. ↑ Agulhon, C.; Fiacco, T.A.; McCarthy, K.D.(2010).«Hippocampal Short- and Long-Term Plasticity Llaure Not Modulated by Astrocyte Ca2+ Signaling».Science.327(5970): 1250–4.doi:10.1126/science.1184821.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Parea, G.; Araque, A.(2005).«Synaptic regulation of the astrocyte calcium signal».J Neural Transm.112: 127–135.doi:10.1007/s00702-004-0170-7.
  4. ↑ Garcia-Segura, Luis M.; McCarthy, Margaret M.(2004).«Minireview: Role of Glia in Neuroendocrine Function».Endocrinology.145(3): 1082–1086.doi:10.1210/en.2003-1383.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Koizumi, S; Fujishita, K; Inoue, K(Sep 2005).«Regulation of cell-to-cell communication mediated by astrocytic ATP».Purinergic Signal.1(3): 211–217.doi:10.1007/s11302-005-6321-i.
  6. ↑ Oliet, Stéphane H.R.; Mothet, Jean-Pierre(2006).«Molecular Determinants for D-Serine-Mediated Gliotransmission: From Release to Function».Glia.Wiley InterScience.54(7): 726–737.doi:10.1002/glia.20356.
  7. ↑ 7,0 7,1 Martineau, Magalie; Baux, Gérard; Mothet, Jean-Pierre(2006).«Gliotransmission at central glutamatergic synapses: D-serine on stage».Purinergic Signalling.1: 211–217.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Zhang, Q.; Haydon, P.G.(2005).«Rols for gliotransmissió in the nervous system».J Neural Transm.112: 121–125.doi:10.1007/s00702-004-0119-x.
  9. ↑ D’Ascenzo, Marcello; Fellin, Tommaso; Terunuma, Miho; Revilla-Sanchez, Raquel(2007).«mGluR5 stimulates gliotransmissió in the nucleus accumbens».Proc Natl Acad Sci O S A.104(6): 1995–2000.doi:10.1073/pnas.0609408104.
  10. ↑ Walter, Lisa; Dinh, Thien; Stella, Nephi(2004).«ATP Induïxes a Rapid and Pronounced Increase in 2-Arachidonoylglycerol Production by Astrocytes, a Response Limited by Monoacylglycerol Lipase».J Neuroscience.24(3): 8068–8074.doi:10.1523/jneurosci.2419-04.2004.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gliotransmisor&oldid=1171478»