Anar al contingut

Microglía

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cèlules microglia, la primera i principal llínea de defensa del sistema nerviós central.

Les microglías, microgliales o cèlules de Hortega són cèlules neurogliales del teixit nerviós en capacitat fagocitaria i de soport, que formen el sistema inmunitario del sistema nerviós central (SNC)[1] i que constituïxen aproximadament el 10% de les cèlules del cervell.[2] S'originen durant el desenroll a partir de precursors mesenquimales que, independentment de la circulació sanguínea, penetren en el parènquima cerebral. Durant la vida adulta s'ha propost que es poden renovar per divisió in situ, a partir de precursors de la mèdula òssea, o des de monocits que alcancen el sistema nerviós a través de la sanc. No obstant, la producció de microglía a partir de precursors de la mèdula òssea o monocits circulants només s'ha observat despuix de irradiar el sistema nerviós central.

Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

Representen el sistema fagocítico mononuclear en el sistema nerviós central.

Funcions

Dos cèlules de microglia en Lamelipodios d'aspecte "ameboide".

Es troben disseminades en la totalitat del SNC, són cèlules de chicotet tamany, tinción obscura i assemblen débilment oligodendrocitos. Tenen un citoplasma escàs, un núcleu oval o triangular i prolongacions irregulars curtes. Estes cèlules funcionen com fagocits eliminant substàncies de rebuig i estructures danyades de el SNC. La microglia també defén el sistema nerviós de virus, microorganismes i tumoracions. Quan per qualsevol raó s'activen, actuen com a cèlules presentadores de antígenos i segreguen citocinas. A diferència del restant de cèlules neurogliales, estes cèlules no s'originen del tubo neural, sino que tenen orige mesodèrmic.[3]


Les cèlules de microglía complixen funcions importants no només relacionades en l'eliminació de residus o la resposta immune. Per eixemple, se sap que juguen un paper important durant el desenroll en l'inducció de mort celular controlada en certes regions. Ademés, també semblen tindre un paper en l'angiogénesis (generació de gots sanguíneus). També existixen estudis que demostren que les cèlules de microglía estan implicades en l'eliminació de les terminals sinápticas. No obstant, el paper més àmpliament conegut de la microglía és el de vigilar el sistema nerviós central. Les cèlules de microglía "no actives" estan contínuament analisant el seu entorn en les seues terminacions, que són altament dinàmiques. Quan es produïx un dany en el sistema nerviós central les cèlules de microglía reaccionen i s'acosten a la lesió. També, "activades" modifiquen la seua morfologia (normalment ramificada) i adquirixen un aspecte ameboide, per la proyecció de Lamelipodios. Ademés, les cèlules de microglía expressen molècules proinflamatorias que tenen per objectiu eliminar cèlules danyades o infectades i a agents patógenos que pogueren ser perjudicials. No obstant, estes molècules també poden danyar a neurones sanes. Per un atre costat, les cèlules de microglía són capaces de produir molècules antiinflamatorias que conseguixen frenar el procés inflamatorio i aumentar la supervivència de les cèlules viables.[3]

Contenen lisosomas i cossos residuals. Generalment li la classifica com a cèlula de la neuroglia. Presenten l'antígeno comú leucocítico i l'antígeno de histocompatibilitat classe II, propi de les cèlules presentadores de antígenos.[3] Ademés presenten receptors per a molècules senyal pròpies de l'encéfal, com el glutamato i el GABA

Història

A mitan del s. XIX Rudolf Virchow va establir en una conferència impartida en l'Institut de Patologia de l'Universitat de Berlín que el cervell està format per neurones i cèlules que actuen de pegament neuronal (neuroglía).[4] A finals de dit sigle es comencen a identificar els diferents tipos celulars que conformen la neuroglía. Les primeres en ser identificades varen ser els astròcits, en 1895 per Mihály Lenhossék. En 1919 Pío del Riu Hortega va identificar la microglía (per lo que també li les denomina cèlules de Hortega) i va descriure algunes de les seues característiques: cèlules fagocitarias d'orige mesodèrmic en capacitat migratòria i de sofrir canvis morfològics.[5] En 1921 este discípul de Cajal també va identificar als oligodendrocitos.[6]

A finals del s.XX el grup de psicologia experimental de l'Universitat d'Oxford va classificar a les cèlules microgliales en 3 tipos atenent a la seua morfologia, localisació tisular i duració d'activitat fagocitaria.[7]


I en l'actualitat, numerosos investigadors de tot lo món pretenen establir una relació entre morfologia celular microglial i els nivells d'expressió de mediadors immunològics per part les mateixes, per mig de l'us de diferents softwares.[8]

Vore també

Referències

  1. ↑ Esteves; Almeida, {{{nom2}}}; Leite-Almeida, Hugo (2020-01-01). Handbook of Innovations in Central Nervous System Regenerative Medicine (en en), Elsevier, pp. 1–28. doi:10.1016/b978-0-12-818084-6.00001-5. ISBN 978-0-12-818084-6.
  2. ↑ «Cellular and Molecular Characterization of Microglia: A Unique Immune Cell Population».Frontiers in Immunology.8ISSN 1664-3224.doi:10.3389/fimmu.2017.00198.Consultat el 2020-10-21.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Gartner L. P., Hiatt L. J (2008). McGraw-Hill Interamericana d'Espanya S.L. (ed.). Text Atles de Histologia, 3 edició, pp. 592. ISBN 9701066510, 9789701066515.
  4. ↑ «Neuroglia: the 150 years after».Trends in Neurosciences.31(12)
  5. ↑ «Cent Anys de Microglía: milestones in a century of microglial research».Trends Neurosci..42(11)
    778-792.
  6. ↑ «History of Neuroscience I. Pío del Riu-Hortega (1882–1945): The Discoverer of Microglia and Oligodendroglia».ASN Neuro.doi:10.1177/1759091420953259.
  7. ↑ «Heterogeneity in the distribution and morphology of microglia in the normal adult mouse brain».Neuroscience.39(1)
    151-170.
  8. ↑ «Microglial morphometric parameters correlate with the expressió level of IL-1beta, and allow identifying different activated morphotypes».Front Cell Neurosci..13
    472.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Microglía&oldid=1183562»