Glaciar Perito Moreno
El glaciar Perito Moreno, glaciar Bismarck[1] o glaciar Francisco Gormaz[1][2] és un glaciar ubicat en la seua majoria el departament Llac Argentí de la província de Santa Creu, en el suroest de l'Argentina, en la regió de la Patagonia, en una part de la seua superfície ubicada en Natals, Chile.[3][4][5][6] S'integra dins del parc nacional Els Glaciars en la seua part argentina i el parc nacional Bernardo O'Higgins en la seua part chilena.
Este glaciar és part del camp de gèl Patagónico Sur tenint part del seu orige en la regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena de Chile, en el llímit demarcado en l'acorde de 1998.[3][4] En el seu descens, alcança el braç Sur del llac Argentí, en un front de 5 km de llongitut, aflorant sobre l'aigua en una altura d'uns 60 m.
Gràcies al seu constant alvanç, forma una represa en les aigües del braç Riu de dit llac, lo que genera un desnivell sobre el restant del llac de fins a 30 m. Per la pressió d'esta massa líquida es produïxen filtracions en el gèl que creen un túnel en una volta de més de 50 m d'altura. La solsida d'esta volta constituïx un inusual espectàcul natural i és un dels majors atractius del parc.
El nom del glaciar fa honor a Francisco Moreno, director del museu de la Societat Científica Argentina i actiu explorador de la zona austral d'eixe país.
Ubicació
Es troba ubicat front a la península de Magallanes, al sur del parc nacional, a uns 80 km de la vila El Calafate, fins a a on es pot aplegar en avió des del Aeroport Internacional Comandant Armant Tola o per via terrestre per la Ruta Provincial 11. El Calafate es troba a 320 km al noroest de la capital de la província, Riu Gallecs.
Situat en una zona rodejada de boscs i montanyes, queda dins del parc nacional Els Glaciars, reconegut com a tal en 1937, en la Província de Santa Creu, en el sur d'Argentina. Este parc, de 724 000 ha, té en total 356 glaciars. L'orige del glaciar es troba dins del parc nacional Bernardo O'Higgins de 3 524 648 ha, reconegut com a tal en 1969 en la comuna de Natals,[5] regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena, en la zona austral de Chile. El llímit entre abdós països el qual passa sobre el glaciar va ser definit en l'acorde de 1998, sent aprovat per abdós països.[3]
Estatus
Este glaciar és un dels varis glaciars patagónicos que acrece qualsevol de les tres hipòtesis de constitució: afluixó, acreiximent i equilibri, que seguixen en debat pels glaciòlecs.[7][8] El front d'alvanç del glaciar té Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). d'ample, en una altura promig de 74 m (240 pies) per damunt del llac Argentí. La profunditat total del gèl és de 170 metros (558 pies).
Impacte del canvi climàtic
El glaciar Pèrit Moreno, situat en els camps de gèl patagónicos del sur, s'ha considerat estable durant molt temps a pesar de la reculada generalisada dels glaciars de la regió. A diferència dels glaciars veïns, la seua posició frontal i l'elevació de la seua superfície es varen mantindre relativament sense canvis, fins fa poc.[9]
En el cas dels glaciars que terminen en llac, la reculada està fortament controlat per la seua topografia basal, que seguix sent poc coneguda en el cas del glaciar Pèrit Moreno. Un estudi publicat en la revista Nature presenta senyes del radar de penetració en el sol i batimétricos obtinguts des d'un helicòpter, junt en séries temporals d'elevació i velocitat de la superfície. Varen detectar una acceleració en les taxes de descens de la superfície frontal, de 0,34 m a−¹ (2000-2019) a 5,5 m a−¹ (2019-2024), acompanyada d'una acceleració i una reculada del glaciar.[9]
Utilisant un model numèric simple que proyecta el aprimament actual cap al futur, l'estudi demostra la possibilitat d'una reculada a gran escala impulsada per la flotabilitat una volta que el glaciar es retire més allà d'una cresta subglacial. Estes troballes revelen una alta sensibilitat a la dinàmica frontal i sugerixen que el glaciar Pèrit Moreno podria estar seguint ara un patró similar al d'atres glaciars llacustres en reculada en la Patagonia.[9]
Estos canvis en el Glaciar Pèrit Moreno estarien directament relacionats en els canvis que s'han produït en la temperatura de l'aire i en la precipitació a nivell regional frut del canvi climàtic.[10]
-
Foto satelital del glaciar. Any 2012.
-
Vista del glaciar des del mirador del parc en 2010.
-
Vista aérea del glaciar a on s'observa cóm conseguix seccionar el braç Riu del canal dels témpanos (image del 2005). -
Desgel del glaciar en 2007.
-
Una cova glaciar situada en l'extrem nort del glaciar.
-
Turistes (centre) caminant junt al glaciar.
-
Travessia turística junt a la cara nort.
-
Detall de la cara nort des del llac.
Descripció
- Artícul principal → Rompimiento del glaciar Pèrit Moreno.
En el seu alvanç represa les aigües del braç Riu del llac Argentí, en lo que el nivell d'aquell aplega a elevar-se fins a 30 m per sobre el del restant del llac, fent pressió sobre els gèls. En primer lloc es crea un túnel en una volta de més de 50 m pel que les aigües del braç Riu descendixen fins al llac Argentí. L'erosió causada per l'aigua provoca finalment la solsida de la volta, en un dels espectàculs més imponents que puguen presenciar-se.
El procés s'ha repetit a lo llarc d'intervals irregulars: l'última ruptura va ocórrer el 12 de març de 2018, en hores de la matinada, per lo que no va haver imàgens ni testics de la mateixa, ya que en eixe moment el parc estava tancat. El dia anterior per la vesprada es va notar que l'estructura ya havia perdut prop de dos terços del seu volum, per lo que es considera que eixe any l'horadación es va produir a major velocitat que en atres ocasions.[11] La penúltima ruptura es va produir el 10 de març de 2016 a les 10:54 hora local[12] i l'anterior el 2 de març de 2012, en una altura en el braç Riu de 5,6 m. La ruptura prèvia va començar el 4 de juliol i va culminar el 9 de juliol de 2008 (11:15 hora local), només dos anys despuix de l'anterior (març de 2006).[13] No obstant, la ruptura de 2004[14] es va produir despuix de 16 anys (ocorreguda en febrer de 1988), quan la diferència de nivell de les aigües entre el canal dels témpanos i el braç Riu va aplegar a 30 m.
Llista de ruptures registrades: 2018, 2016, 2012, 2008, 2006, 2004, 1988, 1984, 1980, 1977, 1975, 1972, 1970, 1966, 1963, 1960, 1956, 1953, 1951 (en hivern), 1947, 1940, 1934, 1917. Aixina, eixes ruptures són cada quatre anys i mig en el promig de l'últim sigle.[15]
El glaciar Pèrit Moreno té una velocitat (mida a uns 4 km del front) d'aproximadament 2 m per dia, al voltant de 700 m per any.
Turisme
Hi ha habilitat una passejada costanero i es realisen excursions en barco en les rodalies del glaciar.[16]
També és possible caminar sobre ell, en roba i calcer especial (crampones), en guies especialment entrenats i en especial coneiximent de la zona.
El turiste pot vore de ruptures a només uns 400 m de distància, en instalacions especialment creades per a l'observació.[17]
.jpg){kind=link}
Fauna
En el glaciar habita un chicotet insecte cridat dragó patagónico (Andiperla willinki).[18]
Història
En 1879, el capità britànic de l'Armada Chilena, Juan Tomás Rogers, va avistar per primera volta el glaciar, al com va denominar «Francisco Gormaz», nom del director de l'Oficina Hidrogràfica de la Marina Chilena, organisme patrocinador de l'expedició descobridora. Alguns anys més vesprada, Rudolph Hauthal, adscrit a la Comissió Argentina de Llímits, es va trobar en el glaciar, i va decidir nomenar-ho «Bismarck» en honor al llavors canceller prusiano.[1]
En 1881 es va firmar el tractat de llímits entre Argentina i Chile, el qual va definir el llímit d'abdós països en la cordillera dels Andes fins al paralel 52. En trobar-se a l'est de la cordillera dels Andes, i en un llac de vertent atlàntica com lo és l'Argentí, el glaciar va quedar baix sobirania argentina en la seua desembocadura. Abans del tractat la zona es trobava en disputa entre abdós països en el marc de la disputa de la Patagonia Oriental, Terra del Fòc i l'estret de Magallanes.[19]
Finalment, en 1899, despuix de llarcs anys d'investigacions, recopilació de material arqueològic i relevamiento de la zona, el tinent argentí Iglésies, qui estava a càrrec dels estudis per al Institut Hidrogràfic Argentí, ho va batejar «Pèrit Moreno», en homenage a Francisco Pascasio Moreno, conegut com «el pèrit» pels seus coneiximents de la regió andina austral, que li varen valdre eixe càrrec en la Comissió de Llímits entre Argentina i Chile.[1]
En el litigi del camp de gèl patagónico sur el seu orige es va trobar en disputa fins a la firma del acorde de 1998 en a on la llínea que es va fixar travessa l'orige del glaciar deixant una chicoteta part en Chile i tot el restant en Argentina.[4][3]
Vore també
Glaciar Spegazzini Camp de gèl Patagónico Sur Llac Argentí
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Història del Glaciar Pèrit Moreno - Argentina Turisme». «va ser batejat originalment com “Francisco Gormaz”, nom del Director de l'Oficina Hidrogràfica de la Marina Chilena, organisme patrocinador de l'expedició descobridora.»
- ↑ «Tot lo que tens que saber del glaciar Pèrit Moreno, un dels més espectaculars del planeta». La Sexta. Consultat el 3 de giner de 2023. «Anteriorment, havia segut conegut com a glaciar Francisco Gormaz i glaciar Bismark.»
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «"Acort entre la República de Chile i la República Argentina per a precisar el recorregut del llímit des del Mont Fitz-Roy fins al Cerro Daudet"».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Inventarie Nacional de Glaciars Argentins». Glaciars Argentins.
- ↑ 5,0 5,1 «Descobrint la Patagonia en 10 parades indispensables: de les Torres del Paine al Pèrit Moreno». El País. Consultat el 19 de novembre de 2024. «Este glaciar, un dels més majestuosos que es poden vore hui, es troba entre la província de Santa Creu, en Argentina, i Natals, Chile.»
- ↑ «Glaciar Pèrit Moreno». Glaciología. Consultat el 10 d'abril de 2025.
- ↑ «Photo: Mystery Glaciers Growing as Most Others Retreat». News.nationalgeographic.com. Archivat des d'el original, el 29 de decembre de 2011. Consultat el 19 de giner de 2012.
- ↑ «AAAR - Arctic, Antarctic, and Alpine Research: An Interdisciplinary Journal - Journal Article». Instaar.metapress.com. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2012. Consultat el 19 de giner de 2012.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «The state and fate of Glaciar Pèrit Moreno Patagonia».Communications Earth & Environment.6(1)
- 572.ISSN 2662-4435.doi:10.1038/s43247-025-02515-7.Consultat el 2025-12-04.
- ↑ «El Pèrit Moreno, el jagant de gèl, mostra indicis de reculada» (en és). El País Amèrica. Consultat el 2025-12-04.
- ↑ «[1]». Consultat el 12 de març de 2018 (en és).
- ↑ Caiguda del pont en 2016
- ↑ Amestroy Alonso, José; en "El Planeta terra en perill. Calfament global. Canvi climàtic. Solució" (pp. 140-141, Ed. ECU). ISBN 978-84-8454-984-0
- ↑ Amestroy Alonso, José (op. cit., p. 141)
- ↑ «Argentinischer Gletscher bricht weg» (en de). Focus.de. Archivat des d'el original, el 2015-11-14.
- ↑ «5 destins imperdibles per a vacacionar en Argentina». Consultat el 7 d'octubre de 2015.
- ↑ «Video explicatiu de la ruptura del glaciar». Archivat des d'el original, el 2014-10-10.
- ↑ «Glaciología per a principiantes». Consultat el 6 de març de 2015.
- ↑ Mateo Martinic Beros (1971). Presencia de Chile en la Patagonia austral 1843 - 1879, Editorial Andrés Bell.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Glaciar Perito Moreno.
*El Glaciar Perito Moreno en el Laboratori de Glaciología de l'Universitat de Chile Glaciar Pèrit Moreno / PN LOs Glaciares Artícul: "El glaciar Pèrit Moreno es trenca en hivern per primera volta des de 1917". El Món, 8 de juliol de 2008 Glaciar Pèrit Moreno. Transmissió en viu de 2008 (castellà, anglés, francés, portugués) El parc nacional Els Glaciars Glaciar Pèrit Moreno en Glaciers online (en alemà) Fotos del Glaciar Pèrit Moreno
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glaciar Perito Moreno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.