Anar al contingut

Geologia de les Illes Canàries

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Map of the Canary Islands.svg
Mapa de les illes Canàries.
Archiu:Teide Parque Natural.jpg
Estratovolcán del Teide en Tenerife.
Archiu:Timanfaya- Lanzarote- Illas Canarias- Spain- CAPS 0 -denoised.jpg
Cons volcànics en Lanzarote.
Archiu:Pahoehoe Lava on El Hierro in Spain 02.jpg
Un fluix de lava en El Ferro.
Archiu:Caldera de Taburiente (1).jpg
Caldera de Taburiente en La Palma.

La geologia de les illes Canàries està dominada per la roca volcànica. Les illes Canàries i alguns monts submarins del norest formen la província volcànica de Canàries, l'història volcànica de la qual va començar fa uns 70 millons d'anys.[1] La regió de les Illes Canàries seguix sent volcánicamente activa. L'última erupció volcànica en terra es va produir en 2021[2] i l'última erupció submarina va ser en 2011-12.[3]

Les illes Canàries són un archipèlec d'illes volcàniques de 450 km de llongitut i orientació este-oest, situat en l'Oceà Atlàntic Nort, a 100-500 km de la costa del noroest d'Àfrica.[4] Les illes estan situades en la placa tectónica africana. Les illes Canàries són un eixemple de vulcanisme intraplaca perque estan situades llunt (a més de 600 km) de les vores de la placa africana.[5]

D'est a oest, les illes principals són Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canària, Tenerife, La Gomera, La Palma i El Ferro.[Note 1] També hi ha vàries illes i illots menors. Les sèt illes principals de Canàries es varen originar com a volcans submarins separats en el fondo del oceà Atlàntic, que es troba a una profunditat d'entre 1000 i 4000 m en la regió canària.

Lanzarote i Fuerteventura són parts d'una única cresta volcànica cridada Canary Ridge. Estes dos illes actuals varen ser una sola illa en el passat. Part de la cresta s'ha sumergit i ara Lanzarote i Fuerteventura són illes distintes, separades per un estret de 11 km d'ample i 40 m de profunditat.[7]

L'activitat volcànica s'ha produït durant els últims 11 700 anys en totes les illes principals llevat en La Gomera.[8]

Etapes de creiximent

[editar | editar còdic]

Les illes volcàniques oceàniques, com les Canàries, es formen en les parts profundes dels oceans. Este tipo d'illes es formen per mig d'una seqüència d'etapes de desenroll:[9]

  • (1) etapa submarina (mont submarí)
  • (2) etapa de construcció d'escuts
  • (3) etapa en decliu (La Palma i El Ferro)
  • (4) etapa d'erosió (La Gomera)
  • (5) etapa de rejuvenecimiento / post-erosió (Fuerteventura, Lanzarote, Gran Canària i Tenerife).[10]

Les illes Canàries es diferencien d'atres illes volcàniques oceàniques, com les illes de Hawái, en varis aspectes: per eixemple, les Canàries tenen estratovolcanes, estructures de compressió i absència d'afonament.[10]

Les sèt illes principals de Canàries es varen originar com a volcans submarins separats en el fondo de l'oceà Atlàntic. Cada mont submarí, construït per l'erupció de moltes colades de lava, va acabar convertint-se en una illa. Les erupció volcàniques submarines varen continuar en cada illa. Les erupció de fissures varen predominar en Lanzarote i Fuerteventura, lo que va donar lloc a una topografia relativament tènue en altures inferiors als 1000 m. Les demés illes són molt més accidentades i montanyoses. En el cas de Tenerife, l'edifici volcànic del Teide s'eleva uns 7500 m sobre el fondo oceànic (uns 3780 m baix l'aigua i 3715 m sobre el nivell de la mar).[10][11]

L'edat de les lava en erupció subaérea més antigues de cada illa disminuïx d'est a oest a lo llarc de la cadena d'illes: Lanzarote-Fuerteventura (20,2 Ma), Gran Canària (14,6 Ma), Tenerife (11,9 Ma), La Gomera (9,4 Ma), La Palma (1,7 Ma) i El Ferro (1,1 Ma).[12][5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Carracedo, J.C.; Troll, V.R.; Zaczek, K.; Rodríguez-González, A.; Soler, V.; Deegan, F.M. (2015) The 2011–2012 submarine lessons in oceanic island growth and volcanic crisis management, Earth-Science Reviews, volume 150, pages 168–200, doi:10.1016/j.earscirev.2015.06.007
  2. «Llava shoots up from volcano on La Palma in Spanish Canary Islands» (en en).
  3. Carracedo, J.C.; Troll, V.R.; Zaczek, K.; Rodríguez-González, A.; Soler, V.; Deegan, F.M. (2015) The 2011–2012 submarine eruption off El Ferro, Canary Islands: New lessons in oceanic island growth and volcanic crisis management, Earth-Science Reviews, volume 150, pages 168–200, doi:10.1016/j.earscirev.2015.06.007
  4. Schmincke, H.U. and Sumita, M. (1998) Volcanic Evolution of Gran Canària reconstructed from Apron Sediments: Synthesis of VICAP Project Drilling in Weaver, P.P.E., Schmincke, H.U., Firth, J.V., and Duffield, W. (editors) (1998) Proceedings of the Ocean Drilling Program, Scientific Results, volume 157
  5. 5,0 5,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  6. El Senat reconeix a la Graciosa com l'octava illa canària habitada (in (és)), El País.
  7. Carracedo, J.C. and Troll, V.R. (2016) The Geology of the Canary Islands, Amsterdam, Elsevier, ISBN 978-0-12-809663-5, page 532
  8. Tanguy, J-C. and Scarth, A. (2001) “Volcanoes of Europe”, Harpenden, Terra Publishing, ISBN 1-903544-03-3, page 101
  9. Viñuela. «The Canary Islands Hot Espot». www.mantleplumes.org. Archivat des d'el original, el 2019-08-18. Consultat el 2019-11-30.
  10. 10,0 10,1 10,2 Hoernle, K. and Carracedo, J.C. Canary Islands, Geology in Gillespie, R. and Clague, D. (editors) (2009) Encyclopedia of Islands, page 134
  11. Martínez-García, E. Spain in Moores, E.M. and Fairbridge, R. (editors) (1997) Encyclopedia of European and Asian Regional Geology, London, Chapman and Hall, ISBN 0-412740-400, page 680
  12. Carracedo, J.C and Troll, V.R. (editors) (2013) “Teide Volcano:Geology and Eruptions of a Highly Differentiated Oceanic Stratovolcano”, Berlin, Springer-Verlag, ISBN 978-3-642-25892-3, Page 24


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Note", pero no es trobà una etiqueta <references group="Note"/>