Geologia de Bolívia
La geologia de Bolívia comprén una varietat de diferents litologias aixina com ambients tectónicos i sedimentarios. En una escala sinóptica les unitats geològiques coincidixen en unitats de topogràfiques, escomençant per la divisió del país en una àrea montanyosa occidental afectada pels processos de subducción en el oceà Pacífic i les terres baixes de l'orient les quals corresponen a plataformes i escuts. Els Vages bolivians es poden dividir en tres faixes principals; estes són d'oest a est; la cordillera Occidental que compon la frontera en Chile i alberga varis volcans actius i àrees geotèrmiques, la cordillera Central d'a on estan ubicats grans jaciments d'argent i estany i la relativament baixa cordillera Oriental que és un cinturó de plec i espente. Entre la Cordillera Occidental i Central s'estén el replanell de més de 3000 metros d'altura que és el Altiplano. Este replanell conta en varis llac d'aigua dolça, inclusivament el llac Titicaca aixina com també llac secs i salares els quals evidencien canvis climàtics passats. Les bajuras orientals en els departaments de Santa Creu, Chuquisaca, i Tarija són antigues conques sedimentarias del Paleozoico que contenen valioses reserves d'hidrocarburs. Més allà dels plans de Santa Creu, prop de la frontera en Brasil es troba l'escut de Guaporé. Este escut compost de roques cristalines precámbricas és la macro-unitat geològica més antiga de Bolívia.
Vages
[editar | editar còdic]Els Vages de Bolívia varen començar a elevar-se fa uns 200 millons d'anys (mya) durant el Jurásico. El marge occidental de lo que hui és Amèrica del Sur havia segut el lloc de vàries atres orogènia ans que sorgiren els Vages. S'ha plantejat l'hipòtesis de que els Vages centrals varen alcançar la seua gran altura fa entre 26 i 14 millons d'anys com a resultat d'una falla per compressió de la litosfera baix de Bolívia i àrees veïnes.[1] Les grans altures del Altiplano, la cordillera Occidental i la cordillera Oriental estan compensades isostáticamente per una corfa de fins a 70 km de profunditat. El clima ha respost a la formació d'esta important barrera topogràfica. No obstant, no està clar si l'ascens dels Vages simplement va causar l'extrema aridez del desert de Atacama i parts adjacents de Bolívia o si un clima desértico preexistente i les baixes taxes d'erosió associades varen permetre que les montanyes alcançaren les seues altures actuals.[2][3][4] Una hipòtesis sosté que l'escàs suministrament de sediment a la fosar de Atacama causat pel clima àrit va induir altes tensions de tall en el procés d'subducción que va millorar la formació de les montanyes andinas.[5]
Cordillera Occidental
[editar | editar còdic]La Cordillera Occidental de Bolívia està formada per una série de volcans actius i extints que s'eleven des de la vora occidental del replanell del Altiplano. Este ranc dividix les conques chilenes del Salar de Atacama i el Pacífic de la conca endorreica del Altiplano. Els volcans occidentals de Bolívia són part de la Zona Volcànica Central dels Vages, una important província volcànica del Cenozoico superior.[6] Les erupció volcàniques en Bolívia són escasses, l'última va ocórrer en Irruputuncu en 1995. Els perills volcànics no representen cap amenaça per als principals centres poblats que es troben tots en el Altiplano oriental o més a l'est, llunt dels centres volcànics. Encara que la Cordillera Occidental concentra la majoria dels volcans actius (volcans actius en els últims 10000 anys), molts estratovolcanes antics i grans s'eleven fins a 100 km de la llínea principal de la Cordillera Occidental.
Altiplano
[editar | editar còdic]El replanell del Altiplano andino és una conca sedimentaria intermontana àmplia i longeva sense eixida, és dir que és endorreico. El Altiplano és una farcidura de material sedimentario tant de la Cordillera Occidental com de la Cordillera Oriental. L'orige del Altiplano i la seua gran altura ha segut durant molt temps un gran interrogant entre els geólogos. Hui en dia es creu que el Altiplano va ser una de les primeres conques de antepaís dels "proto Vages" que es va alçar pel acurtada de la corfa terrestre en el Mioceno tardà.[2][7]
El Altiplano bolivià alberga les majors reserves de liti del món. Estes reserves es troben en les aigües saturades de sal del Salar de Uyuni i Salar de Coipasa. La sal s'extrau dels salares en menudes cantitats per a vendre's com sal de taula despuix d'agregar-li yodo des de Chile.
Cordillera Oriental
[editar | editar còdic]La Cordillera Oriental de Bolívia està formada per un arc curvat de plutones. La curva es produïx en la latitut de Cochabamba i correspon a la proyecció cap a l'est del colze de Arica, la curva de la costa d'Amèrica del Sur en la frontera entre Perú i Chile. Al nort de la curva, els batolitos de la Cordillera Central estan orientats de noroest a surest, mentres que al sur estan de nort a sur.[8] Estos cossos de composició granítica a granodiorítica es varen formar en dos episodis: el Mesozoico Enjorn (199–180 Ma) i el Neógeno (19–8 Ma). L'ubicació d'estos cossos ígneos s'ha interpretat com un efecte de dos disminució temporals en els ànguls de subducción de l'antiga Placa de Farallón.[9] Este arc de material magmático alberga el conegut cinturó estañífero bolivià, aixina com la famosa mina d'argent de Potosí, el Cerro Ric. Estes mineralisacions són del tipo de mineralisació de pórfido que són típiques dels vores convergents. La Cordillera Real de Bolívia forma la partix nort, molt elevada i erosionada, de la Cordillera Central.
Terres baixes i zona subandina
[editar | editar còdic]La zona Subandina i les terres baixes del nort i de l'est de Bolívia compartixen una història antiga comuna, pero des de la orogènia andina s'han desenrollat en dos zones distintes. Si ben abdós zones compartixen essencialment els mateixos estrats de plataforma sedimentaria antiga, els estrats de la zona subandina han segut plegats i espentats cap a un cinturó plegat i espentat en trampes estructurals a on s'han acumulat decorreguts d'hidrocarburs. El llímit entre el cinturó plegat i corregut i les terres baixes orientals ho traça la Serranía del Aguaragüe, una cadena de nort a sur que representa el front de corriment andino.
Cinturó de plegat i espente
[editar | editar còdic]La Cordillera Oriental de Bolívia, relativament baixa, ubicada a l'est de la Cordillera Central, és part d'un cinturó plegat i corregut i expon estrats de les edats Silúrico i Ordovícico, alguns dels quals contenen fòssils. El cinturó de plegat i espente constituïx l'entramat de la conca hidrogràfica del riu Pilcomayo i atres rius. Actualment una de les zones més sísmiques de Bolívia és la zona de Falla de Cochabamba, ubicada just baix de la ciutat de Cochabamba i la seua vall. Esta zona de falla està relacionada en el colze de Arica i el colze dels Vages en esta latitut.
Terres baixes orientals
[editar | editar còdic]La geologia de les terres baixes orientals està dominada per l'antiga conca sedimentaria paleozoica Chaco-Tarija que té considerables jaciments d'hidrocarburs. Durant el Carbonífero, la Conca Chaco-Tarija va estar coberta per grosses seqüències que incloïen canals farcidures d'arenisca.[10] En la década de 1970, estes areniscas es varen interpretar com tilita de les glaciacions del Paleozoico tardà, encara que noves interpretacions les consideren d'orige marí pero encara en influència glacial.[10] El mig sedimentario d'estos sistemes de canals s'ha comparat en el del fondo de l'actual Mar de Labrador, que va ser influenciat per repetides glaciacions del Pleistoceno.[11] La deformació del Cenozoico tardà associada en la orogènia andina va obligar als hidrocarburs provinents de les lutitas del Devónico a migrar a nivells estratigráficos menys profunts.[12]
Terres baixes del nort
[editar | editar còdic]Les terres baixes del nort són i han segut durant molt temps un mig deposicional i estan cobertes en la seua major part per depòsits terciarios i cuaternarios. La major part d'estos depòsits són ara laterita. La erosió fluvial i el transport de sediment han creat una gran cantitat de meandres abandonats i han afegit abundants meandres als rius.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Geology of the Altiplano». Volcano World. Consultat el 10 de juliol de 2024.
- ↑ 2,0 2,1 Earth and Planetary Science Letters.257(3-4)
- 372–390.doi:10.1016/j.epsl.2007.02.039.Consultat el 10 de juliol de 2024.
- ↑ Annual Review of Earth and Planetary Sciences.35(1)
- 747–787.doi:10.1146/annurev.earth.35.031306.140158.Consultat el 10 de juliol de 2024.
- ↑ Geology.29(7)
- 579.doi:10.1130/0091-7613(2001)029<0579:CTATMO>2.0.CO;2.Consultat el 10 de juliol de 2024.
- ↑ Nature.425(6960)
- 792–797.doi:10.1038/nature02049.Consultat el 11 de juliol de 2024.
- ↑ Earth and Planetary Science Letters.41(2)
- 175–187.doi:10.1016/0012-821X(78)90008-0.Consultat el 11 de juliol de 2024.
- ↑ Geological Society, London, Special Publications.121(1)
- 237–264.doi:10.1144/GSL.SP.1997.121.01.10.Consultat el 11 de juliol de 2024.
- ↑ (Giner de 2009) Hydrothermal processes and mineral systems (en anglés), Dordrecht: Springer, pp. 376–381. ISBN 978-1-4020-8612-0.
- ↑ Geologische Rundschau.72(2)
- 685–713.doi:10.1007/BF01822089.Consultat el 11 de juliol de 2024.
- ↑ 10,0 10,1 (1995) Petroleum basins of South America (en anglés), American Association of Petroleum Geologists, p. 175. ISBN 978-0-89181-341-5.
- ↑ (1995) Petroleum basins of South America (en anglés), American Association of Petroleum Geologists, p. 180. ISBN 978-0-89181-341-5.
- ↑ (1995) Petroleum basins of South America (en anglés), American Association of Petroleum Geologists, p. 180. ISBN 978-0-89181-341-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geología de Bolivia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.