Anar al contingut

Oroclinal de Bolívia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Oroclinal de Bolívia, també cridat Oroclinal bolivià, és la curvatura que es forma en la cordillera dels Vages, específicament en la seua part central. El oroclino és el resultat de la subducción entre la placa de Naixca i la placa Suramericana, la qual, per mig dels seus canvis de velocitat i àngul d'subducción donen diferents característiques tectónicas i ígneas a la cadena montanyosa dels Vages.

Els llímits del oroclinal no es troben ben definits; no obstant, una de les característiques més importants que presenta és la deformació de les unitats geològiques. Alguns de les traces més importants del oroclino estan descrits en Sempere et al. (1988).[1]

Característiques geològiques i cinemàtiques

[editar | editar còdic]

El oroclino presenta vàries característiques geològiques i cinemàtiques que ho distinguixen d'atres zones dels Vages. El oroclinal de Bolívia es caracterisa per la rotació oposta dels seus flancs, en rotacions antihorarias d'entre 15 i 20 graus en el nort i rotacions horàries d'entre 15 i 20 graus en el sur.[2] No obstant, estudis més recents sugerixen que les rotacions regionals podrien ser considerablement menors, en l'orde de 5 a 10 graus.[2] Ademés, el model cinemàtic propost indica que els moviments perpendiculars al orógeno aumenten cap al recodo, mentres que els moviments paralels al orógeno s'incrementen en alluntar-se d'ell.[2] Existix un consens general de que l'acurtada més important dels Vages va ocórrer durant el Neógeno, lo que implica que el oroclino s'hauria format en els últims 25 millons d'anys (Ma), mentres que la direcció de convergència de les plaques s'ha mantingut constant durant este periodo.[2]

El oroclino presenta asimetria notables en térmens de topografia i geologia, a pesar de la seua apariència simètrica a gran escala. En la regió posterior a l'arc, es distinguixen quatre unitats geològiques principals: el Altiplano, la Cordillera Oriental, la Zona Interandina i les Serres Subandinas, cada una en característiques morfològiques i estructurals úniques.[2] Estes unitats no es desenrollen uniformemente en tota la regió del oroclino, mostrant variacions importants en el seu desenroll geològic.[2]

Evolució tectónica

[editar | editar còdic]

L'evolució tectónica del Oroclinal de Bolívia ha segut clau en la deformació dels Vages centrals. S'ha determinat que el oroclino bolivià ha influït de manera significativa en la deformació cortical dels Vages centrals, particularment en el replanell del Altiplano.[3] Reconstrucció recents del oroclino, basades en senyes paleomagnéticos i estimacions d'acurtada, indiquen que la curvatura dels Vages en esta regió va estar acompanyada per desplaçaments fora del pla i rotacions verticals, lo que va permetre acomodar les tensions tectónicas associades en la formació del oroclino.[3] Estes reconstrucció sugerixen que les rotacions dels flancs del oroclino, d'aproximadament 13 graus, junt en desplaçaments en falles com la de Cochabamba i la de Riu Novillero, varen jugar un paper crucial en la reducció de l'incompatibilitat cinemàtica en la regió.[3]

Ademés, estudis recents plantegen que l'acurtada en els flancs nort i sur del oroclino bolivià varia entre 300 i 370 km, depenent de la zona.[3] Estes variacions en l'acurtada es correlacionan en la rotació dels blocs corticales a lo llarc de l'eix del oroclino, lo que ha permés ajustar els models cinemàtics en una major precisió.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. T. Sempere, G. Herail i J. Oller. Els Aspectes Estructurals i Sedimentarios del Oroclino Bolivià. V. Congrés Geològic Chilé, Santiago, Agost 1988. Tom I A127 - A 142 [1] Consultat el 20/01/2017
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Journal of South American Earth Sciences.12(2)
    221–235.doi:10.1016/S0895-9811(99)00015-2.Consultat el 6 d'octubre de 2024.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Geosphere.11(2)
    445–462.doi:10.1130/GES01064.1.Consultat el 6 d'octubre de 2024.