Geologia d'Andalusia
La geologia d'Andalusia és el resultat del complex procés d'orogènia que va tindre lloc despuix de la colisió de les microplacas Ibèrica i de Alborán durant el Mioceno. Els materials més antics emergits procedixen de l'antiga formació del Massiç Ibèric datada en el Carbonífero; l'acostament de la Placa Africana va provocar a lo llarc del plegament alpí que els materials presents en l'antic llit marí que rodejava al massiç original ixqueren a la superfície conformant l'actual Cordillera Bètica. No obstant les roques presents en esta cordillera senyalen un orige complex en ser originàries per una part de la vora de la Placa Ibèrica, per una atra part de la vora de la Placa de Alborán i per una atra part dels materials depositats entre abdós.
Massiç Ibèric
[editar | editar còdic]Els restants del Massiç Ibèric o Hespérico ocupen la regió nort-occidental de la comunitat andalusa, en les províncies d'Huelva, Sevilla, Jaén i Còrdova. Els materials presents són d'orige paleozoico, quan varen ser depositats en una conca submarina. Durant el Carbonífero inferior l'orogènia varisca va provocar l'alçament de les rocas i la formació de cordilleras. La diferent naturalea de les roques presents permet diferenciar cinc zones fonamentals en tot el massiç, tres d'elles representades en Andalusia.[1]
La zona Centroibérica està formada per pissarres i quarsitas ocupant àrees del nort de Jaén i Còrdova; la zona de Ossa-Morena presenta major heterogeneïtat que l'anterior i és possible diferenciar materials d'orige precámbrico en gneiss, pissarres i quarsita, cámbrico en areniscas i calcàreas i silúrico-devónico en lutitas i roques volcàniques, comprén localitats del nort de Còrdova i Sevilla; la zona Sudportuguesa per la seua banda posseïx materials originals del Carbonífero, fonamentalment areniscas i del Devónico en pissarres, quarsita i diversos afloraments de roques volcàniques, ocupa el nort de la província d'Huelva.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Cordilleres bètiques
[editar | editar còdic]La Cordillera Bètica ocupa la major part del territori andalús des del sur de la província d'Huelva fins als llímits en les comunitats autònomes de Castella-la Mancha i Múrcia. La formació de la cordillera va tindre lloc durant el plegament alpí en aproximar-se les plaques ibèrica i de Alborán i té un equivalent en el nort d'Àfrica en la Cordillera del Rif. Despuix de la seua formació durant el Mioceno el sistema ha desenrollat una gran activitat resultat de l'encara present moviment de plaques. Es diferencien dos zones bàsiques en les codilleras bètiques, per una part les zones externes i per una atra les internes, ademés de la formació alóctona del Camp de Gibraltar i les depressió postorogénicas.[2]
Zones externes
[editar | editar còdic]Les zones externes estan formades per l'alçament de la conca marina situada de la placa ibèrica despuix de la seua colisió en la de Alborán, colindar en el massiç ibèric. Es diferencien quatre formacions, la cobertera tabular està formada per materials triásicos i jurásicos i ocupa un àrea reduïda en el nort de la província de Jaén. Major representació té el àrea prebética; en esta zona és possible diferenciar dos unitats bàsiques, l'unitat prebética externa a la qual correspon fonamentalment la Serra de Cazorla en calcàrees cretácicas d'orige continental i l'unitat prebética interna de la Serra de Segura en calcàrees jurásicas formades en àmbit marí somero. El domini intermig de margas cretácicas i calcàrees jurásicas ocupa zones del sur de Jaén i Còrdova i nort de Granada, adjacent a este domini es troba la zona subbética que s'estén des del nort de la província de Càdis fins als llímits orientals de la comunitat. Està conformat per gran cantitat d'unitats i els seus materials tenen principalment tres orígens, del triásico són les areniscas i algeps, del jurásico les calcàrees, dolomías i margocalizas i preorogénicos són els materials margososos i les areniscas.[1]
Zones internes
[editar | editar còdic]L'orige d'estes zones, al contrari de l'anterior és el moviment vertical de la vora de la microplaca de Alborán sobre la vora submarina de la Placa ibèrica. Existixen tres dominis diferenciats formats en diferents periodos geològics i montats un sobre un atre.[2] El complex Nevat-Filábride posseïx principalment roques metamòrfiques (micaesquistos, gneisés i marbreés) de provable orige triásico; comprén la Serra dels Filabres i Serra Nevada. Sobre este complex se situa el complex Alpujárride en orige també terciario, materials de diversa naturalea, des de marbres fins a calcàrees o pissarres i que s'estén des de la Serranía de Ronda fins als llímits en Múrcia, en especial representació en la costa de Granada i sobretot Província d'Almeria. Finalment el complex Maláguide està format per areniscas, calcàrees i conglomerats d'orige paleozoico i presents en les afores de la ciutat de Màlaga i molt fragmentat fins a Estepona.[1]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Presents fonamentalment en les afores del Estret de Gibraltar, encara que alcancen molt fraccionats les afores d'Antequera. Els materials que conformen estes unitats corresponen a aquells depositats en regions molt profundes entre les plaques de Alborán i Ibèrica.[2] Despuix de l'acostament d'abdós plaques estos materials varen ser deplazados cap als màrgens aflorant més tart. Són materials d'orige cretácico, fonamentalment lutitas i areniscas en forma de flysch per la sedimentación en corrents de turbidez.
Depressió neógenas i intramontañosas
[editar | editar còdic]Tenen el seu orige en el propi plegament alpí en quedar àmplies zones sense plegar i rodejades de grans cordilleres. Els materials presents són sempre sedimentarios o conglomerats i el seu depòsit es va vindre produint des dels primers moments de l'orogènia fins a l'actualitat.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Destaca especialment la Depressió del Guadalquivir per la seua gran extensió pero també les depressió internes, cridades localment hoyas situades en les afores de Ronda, Antequera, Granada, Guadix o Basa. Materials similars es troba en les desembocadures dels majors rius de la comunitat.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Geología de Andalucía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.