Anar al contingut

Geón (física)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En la relativitat general teòrica, un geón és una ona electromagnètica o gravitatoria no singular que es manté unida en una regió confinada per l'atracció gravitacional del seu propi camp d'energia. Va ser investigat teòricament per primera volta en 1955 per J. A. Wheeler, qui va falcar el terme com a contracció de gravitational electromagnetic entity (entitat electromagnètica gravitatoria).[1]

Visió general

Ya que la relativitat general és una teoria clàssica de camps, el concepte de geón de Wheeler no els tracta com a entitats mecàniques quàntiques, i açò generalment seguix sent cert hui. No obstant, Wheeler va especular que podria haver una relació entre els geones i les partícules elementals. Esta idea continua atraent una miqueta d'atenció entre els físics, pero en absència d'una teoria viable de gravetat quàntica, la precisió d'esta idea especulativa no pot posar-se a prova.

Wheeler no va presentar solucions de geones explícites per a l'equació del camp d'Einstein en el buit, alguna cosa que Brill i Hartle varen remediar parcialment en 1964 en el geón de Brill-Hartle.[2] En 1997, Anderson i Brill varen donar una prova rigorosa de que existixen solucions de geones a l'equació del buit d'Einstein, encara que no es donen en una forma tancada simple.[3]


Una important pregunta pendent sobre els geones és si són estables o si deuen decaure en el temps, a mida que l'energia de l'ona es fuga gradualment. Esta pregunta encara no ha segut resposta definitivament, pero el consens sembla ser que provablement no puguen ser estables.[4] Açò tiraria per terra l'esperança inicial de Wheeler de que un geon podria servir com a model clàssic per a partícules elementals estables. No obstant, açò no descartaria la possibilitat de que els geones s'estabilisen per mig d'efectes quàntics.[5] De fet, una generalisació quàntica del geón gravitacional usant gravetat quàntica de baixa energia mostra que els geones són sistemes estables inclús quan els efectes quàntics estan activats.[6] El geón quàntic (cridat graviball) es descriu com gravitones units per la seua pròpia interacció gravitatoria. Ya que els geones (clàssics o quàntics) tenen massa pero són electromagnéticamente neutres, són possibles candidats a matèria obscura.

Vore també

Referències

  1. ↑ Wheeler, J. A.(January 1955).«Geons».Physical Review.97(2): 511–536.doi:10.1103/PhysRev.97.511.
  2. ↑ Brill, D. R.; Hartle, J. B.(1964).«Method of the Self-Consistent Field in General Relativity and its Application to the Gravitational Geon».Physical Review.135(1B): B271.doi:10.1103/PhysRev.135.B271.
  3. ↑ Anderson, Paul R.; Brill, Dieter R.(1997).«Gravitational Geons Revisited».Physical Review D.56(8): 4824–4833.doi:10.1103/PhysRevD.56.4824..
  4. ↑ Perry, G. P.; Cooperstock, F. I.(1999).«Stability of Gravitational and Electromagnetic Geons».Classical and Quàntum Gravity.16(6): 1889–1916.doi:10.1088/0264-9381/16/6/321..
  5. ↑ Klimets, A.P. Philosophy Documentation Center, Western University-Canada, 2017, pp.13-23
  6. ↑ Guiot, B; Borquez, A.; Deur, A.; Werner, K.(2020).«Graviballs and Dark Matter».JHEP.2020(11): 159.doi:10.1007/JHEP11(2020)159..

Bibliografia adicional

  • Louko, Jorma; Mann, Robert B.; Marolf, Donald(2005).«Geons with spin and charge».Classical and Quàntum Gravity.22(7): 1451–1468.doi:10.1088/0264-9381/22/7/016.