Ona gravitatoria
En física una ona gravitatoria és una fluctuació invisible,[1] extremadament ràpida, que es produïxen en el espai-tiempo desplaçant-se a la velocitat de la llum.[2] esta és produïda per un cos massiu accelerat aixina mateix esta es poden generar per una explosió asimètrica d'una estrela supernova, dos estreles grans que es orbitan una a l'atra i dos forats negres que orbitan entre sí i es fusionen[2] L'existència d'eixe tipo d'ona, que consistix en la propagació d'un destorbament gravitatoria , va ser predita per Albert Einstein en la seua teoria de la relativitat general.[3][4][5]El fet de que les ones gravitatorias puguen propagar-se grans distàncies sense sofrir casi alteració resulta de gran importància en la cosmologia.[6]
La primera observació directa de les ones gravitatorias es va conseguir el 14 de setembre de 2015; els autors de la detecció varen ser els científics del detector subterràneu LLIGUE[7] i l'interferómetro Virgo que, despuix d'un anàlisis minuciós dels resultats, varen anunciar el descobriment al públic l'11 de febrer de 2016, cent anys en acabant de que Einstein prediguera l'existència de les ones.[8] La detecció d'ones gravitatorias constituïx una nova i important validació de la teoria de la relativitat general.
Abans del seu descobriment solament es coneixien proves indirectes d'elles, com la decaiguda del periodo orbital observat en un púlsar binario.[9]En març de 2014, l'experiment BICEP2[10] va anunciar la detecció de modos‑B en la polarisació del fondo còsmic de microones, lo que sugeria una prova indirecta d'ones gravitatorias primordials.[11]
Els estudis combinats en el telescopi PLANCK varen revelar que els resultats de BICEP2 podien ser explicats per l'interferència del pols còsmica per lo que varen ser deixats de costat a falta de més evidències.[12]
Les ones gravitatorias constituïxen fluctuacions generades en la curvatura de l'espai-temps que es propaguen com a ones a la velocitat de la llum. La radiació gravitatoria es genera quan dites ones són emeses per certs objectes o per sistemes d'objectes que gravitan entre sí. Els fenomens gravitatorios en simetria esfèrica no emeten radiació gravitatoria.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «What Is a Gravitational Wave? | NASA Space Plau – NASA Science for Kids». spaceplace.nasa.gov. Consultat el 2026-05-14.
- ↑ 2,0 2,1 «Ones gravitacionals, destorbament en l'espai-temps» (en és). Gasseta UNAM. Consultat el 2026-05-14.
- ↑ «ONES GRAVITATORIAS». Societat espanyola d'astronomia.
- ↑ Fernández Barbón J.L., “Una nova astronomia ha naixcut hui”, El País, secció Ciència, 12 de febrer de 2016. Consultat el 13 de febrer de 2016.
- ↑ Afp, «La detecció de les ones gravitatorias, el sant grial de la física»,
- Archivat el 11 de febrer de 2016 archivat en Wayback Machine. La Jornada (en llínea), secció Ciències. Consultat el 13 de febrer de 2016.
- ↑ Revista mexicana de física.49(4)
- 384–390.ISSN 0035-001X.Consultat el 2026-05-14.
- ↑ LLIGUE és un detector subterràneu el nom del qual correspon a les sigles en anglés de laser interferometric gravitational wave observatory (‘observatori d'ones gravitatorias en interferómetro làser’). Es troba ubicat en Washington (Estats Units) i la seua construcció va començar en 1999. Les primeres observacions varen tindre lloc entre 2001 i 2007 pero pronte es varen iniciar les obres per a actualisar-ho i convertir-ho en una màquina dèu voltes més potent.
Carballo J. (2016): «¿Qué és i cóm funciona LLIGUE?», artícul publicat el 12 de febrer de 2016 en la revista Computer Hui (Madrit). - ↑ Nota de prensa del laboratori LLIGUE.
- ↑ (1982).Astrophysical Journal.253
- 908–920.doi:10.1086/159690.
- ↑ L'experiment BICEP2 va ser un alvanç significatiu en l'investigació de l'inflació còsmica, encara que els seus resultats han segut objecte de controvèrsia i qüestions. A pesar de les troballes, alguns científics han sugerit que la pols galàctica podria haver influït en la detecció d'ones gravitacionals primordials. La comunitat científica continua treballant per a entendre millor les senyals del cosmos i refinant les seues tècniques d'observació i anàlisis.
Varis autors (2014): «Primeres evidències de l'inflació còsmica», artícul publicat el 20 de març de 2014 en el lloc web del CPAN (Centre Nacional de Física de Partícules, Astropartículas i Nuclear). - ↑ Ade P.A.R. et al., «BICEP2 I: detection of B-mode polarization at degree angular scales», artícul en anglés publicat en març de 2014 en la revista científica Phys Rev Lett, 112, 24, pág. 25. DOI: 10.1103/PhysRevLett.112.241101.
- ↑ Cowen R., “Gravitational waves discovery now officially dead”, Nature, 30 de giner de 2015.
- ↑ «Les ones gravitatorias: fluctuacions en l'espai-temps». EIXA.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Onda gravitatoria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.