Anar al contingut

Gamboa (llinage)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El llinage Gamboa, originari del País Vasc, descendix de la casa de Guevara i procedix del topònim Gamboa, nom d'un antic municipi d'Alava.

Els primers Gamboa coneguts

El primer en utilisar el llinage Gamboa i cap del llinage gamboíno sembla haver segut Sancho Vélez de Guevara, net de Sancho García de Salcedo, senyor d'Ayala, al voltant de 1150. De Sancho Vélez de Guevara, els seus germans i fills, procedix la descendència Gamboa en Sancho Pérez de Gamboa (1175), Juan López de Gamboa (1200), Navarra de Gamboa (1255), Lope Fernández de Gamboa (1225), Fernando Ibáñez de Gamboa (1250), Ruy Pérez de Gamboa (1275), Juan López de Gamboa (1300), naixcuts tots en Guipúscoa, en les poblacions de Zumaya i Olaso.

Els gamboínos

Des de començos del XII els habitants de Guipúscoa es varen dividir en dos grups: els oñacinos i els gamboínos. Un dels temes més discutits de l'història vasca és el que es referix a la formació d'estos dos grups, cridats també "parents majors" o jauntxos, que les seues banderías varen ensanguinar durant tres sigles el sol de la Vasconia occidental.

En la seua obra Bienandanzas i fortunes, Lope García de Salazar conta la llegenda de l'inici de les hostilitats entre oñacinos i gamboínos. Relata com, en les festivitats religioses del primer dia del més de maig, les confraries acostumaven a dur enormes ciris a les iglésies. Una d'elles va decidir dur els ciris en els muscles, per lo alt, i els atres a peu. En la confrontació, els uns cridaven, ¡Gamboa, per lo alt! i els atres, ¡Oñaz, a peu! Es va originar una tremenda batalla campal que es va multiplicar despuix en cremes de pobles i repetits atacs entre un i un atre bando.cita requerida

La lluita constant entre Castella i Navarra per la possessió de les terres de Rioja, Bureba i Províncies Vasques varen alimentar esta rivalitat, ya que els oñacinos varen recolzar a Castella mentres els gamboínos varen recolzar a Navarra.

Difusió del llinage

Els Gamboa es varen difondre per Espanya encara que este llinage no figura entre els 1500 llinages més comuns del país. És més freqüent en Guipúscoa, a on més del 5 % la població du este llinage, en Màlaga i en Madrit.

Els Gamboa varen eixir d'Espanya durant la conquista d'Amèrica i es varen establir en varis països, entre ells, Costa Rica, Colòmbia, Equador,Chile, Mèxic i Bolívia. Andrés López de Gamboa, naixcut en 1542 en la Vila de Durango, Viscaya, aplega al Perú com paje del virrei Comte de Neva, en 1560. Un atre Gamboa, Pedro Sarmiento de Gamboa, naixcut en Pontevedra, Galícia, en 1532, va anar el comandant de l'estació naval espanyola en l'Oceà Pacífic. En 1579 se li va ordenar capturar al pirata Drake, que havia eixit del Callao cap a l'estret de Magallanes en onze navío. Al no trobar-ho ni haver pogut detindre-ho, va ser enviat en 1581, pel rei Felipe II d'Espanya, a fortificar l'estret de Magallanes en vintiquatre navío i dos mil cinccents hòmens. Esta volta va establir el fort de Sant Felipe, cridat despuix, pel seu tràgic destí, Port de la Fam, la primera població patagónica de Chile, 60 quilómetros al sur de Punta Arenes.

Una senya més, en la ciutat d'Arequipa al sur del Perú, una de les més antigues fundades durant la conquista, existix un Claustre Catòlic que ara és un Museu de Lloc el Museu de Santa Catalina, es pot visitar les habitacions de les monges que varen habitar allí, i en les portes varen tallar el nom d'estes, una d'elles s'apellidar Gamboa, açò data de 1600 més o menys.

Els Gamboa en Colòmbia

En el tom dos de les Genealogia del Nou Regne de Granada de Juan Flórez d'Ocáriz apareix Martín de Verganço i Gamboa, originari de Salines de Léniz en la província de Guipúscoa. Va ser vàries voltes alcalde ordinari de Santa Fe de Bogotà entre els anys de 1601 i 1632 ademés de procurador general i tesorer de la Real Facenda. Martín de Verganço (Berganzo) i Gamboa es va casar en María de Velasco i Angulo i varen tindre varis fills. És possible que siguen els originaris de les tres branques de la família Gamboa en Colòmbia.


La branca del Vall del Cauca dona orige a una dinastia de poetes, que tracen la seua llinage al poeta Isaías Gamboa (1872-1904) i més de trenta poetes i escritors que resenyen Hugo Cuevas-Mohr i Vicente Pérez Silva en el seu llibre Els Gamboa: Una Dinastia de Poetes, publicat en 2009.[1][2] Esta branca familiar inclou els poetes Octavio Gamboa, Margarita Gamboa, Fra Teófilo María Gamboa, David Hernández (poeta) i els educadors Sever Reis Gamboa i Joaquín Gamboa Lozano i al biòlec i docent universitari Miguel Ángel Gamboa-Gaitán. D'esta branca prové la branca que fundara en El Salvador Francisco Antonio Gamboa, integrant de la Missió Colombiana i fundador de la primera Escola de Mestres del país, passant a ser Ministre d'Educació. Aixina, en El Salvador naix una atra branca poètica en exponents com Esperanza Gamboa, José Ricardo Leiva i Claudia Llerena.[3] La branca del Tolima dona orige a l'escritor Santiago Gamboa i la dels Santanderes dona orige a Miguel de Gamboa, que aparentment va emigrar despuix al Perú.

Els Gamboa en Mèxic

En l'estat de Yucatán i la seua capital Mèrida, i en l'estat de Campeche, el llinage Gamboa és àmpliament conegut (existixen allí vàries famílies). Yucatecos ilustres en llinage Gamboa són per eixemple els següents:

En les poblacions d'Hoctún i Kantunil, en l'estat de Yucatán, és notòria la presència del llinage Gamboa (font: blogspot. com/).

Punt a mencionar, també es troben persones en llinage Gamboa en importants ciutats de l'estat de Veracruz, per a ser més exactes; Orizaba, Riu Blanco, Còrdova, capital de l'estat Xalapa, i ciutat i port de Veracruz. En l'estat de Pobla, la ciutat capital té una gran presència de persones en este ilustre llinage.

Els Gamboa en Brasil

Segons senyes del IBGE, el llinage Gamboa ocupa el lloc 3716 en freqüència a nivell nacional en Brasil. S'han registrat 2732 persones en este llinage en Brasil. El percentage de freqüència és tan baix que es redoneja al 0,00 %.[4]

Referències

Bibliografia

  • Bienandanzas i Fortunes de Lope García de Salazar citat per Víctor Cano Sort en les seues investigacions de genealogia que ha publicat en el seu lloc Besyayos

Enllaços externs