Anar al contingut

GJ 1214 b

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
GJ 1214 b

GJ 1214 b, oficialment cridat Enaiposha,[1] és un planeta extrasolar que orbita l'estrela GJ 1214 aproximadament a 40 anys llum, en la constelació d'Ofiuco. Esta supertierra té 6 voltes la massa de la Terra i 2,6 voltes la seua ràdio. Va ser descobert per David Charbonneau i els seus colaboradors el 16 de decembre de 2009, sent la segona supertierra descoberta despuix de COROT-7b.[2] Es creu que GJ 1214 b està format principalment per aigua gelada en un 75 % i per silici i ferro, i posseïx una atmòsfera molt densa, d'uns 200 km de gruixa.[3][4] El seu periodo orbital és tan sol de 38 hores, en un semieje major de 0,06 UA (2 millons de km), unes 70 voltes més prop que la Terra del Sol. La temperatura del planeta pot oscilar entre els 393–555 K (120–282 °C o 248–540 °F), sent menys calenta que atres planetes en trànsit. Actualment, és el candidat conegut més provable per a un planeta oceà.[2][5]

Esta impressió artística mostra l'aspecte possible de la supertierra al voltant de la propenca estrela GJ1214. Descobert pel proyecte MEarth i investigat més a fondo per l'espectrógraf HARPS en el telescopi de 3,6 metros d'ESO en La Cadira, GJ1214b és el segon exoplaneta supertierra a on els astrònoms han determinat la massa i el radi, donant pistes vitals sobre la seua estructura. També és la primera supertierra entorn al com ha segut trobada una atmòsfera.

Característiques

GJ 1214 b és un planeta extrasolar en trànsit: la seua massa i ràdio es deduïx del desplaçament doppler en l'espectre de l'estrela GJ 1214 i el obscuriment de la llum de l'estrela quan el planeta passa per davant.[2] Estes observacions no proporcionen evidència directa de l'estructura o la composició del planeta, i en l'actualitat, no hi ha evidència directa de la presència d'aigua o qualsevol atra molècula.[2] La massa i el radi, en comparació als models teòrics de l'estructura planetària,[5] sugerixen que existix una envoltura gaseosa relativament grossa.[6] És possible propondre estructures assumint diferents composicions, guiada per escenaris per a la formació i evolució del planeta.[6] GJ 1214 b podria ser un planeta rocós en una atmòsfera desgasificada rica en hidrogen, un mini-Neptú, o un planeta oceà.[6] Si és un món d'aigua podria ser considerat com una versió més gran i calenta de la lluna Europa de Júpiter.[6] Si GJ 1214 b se supon que és un planeta oceà,[5] és dir, l'interior se supon està compost principalment d'un núcleu rocós rodejat d'aigua, la proporció de la massa total consistent en la massa i el radi de sò 25 % de roca i 75 % d'aigua, coberta per una espessa envoltura de gas com l'hidrogen i l'heli ( 0,05 %).[2][4] Planetes d'aigua podrien resultar de la migració planetària cap a l'interior i s'originen com protoplanetes que es varen formar a partir de materials volàtils rics en gèl més allà de la llínea de neu, pero que mai va alcançar les masses suficients per a acumular una gran cantitat d'H/He gas de la nebulosa.[6] Per la variació de la pressió en la profunditat, els models d'aigua inclouen un món "de vapor, líquit, superfluit, gèls a alta pressió, i les fases de plasma de l'aigua". [6] Part de l'aigua en fase sòlida pot ser en forma de gele VII.[4]

A pesar de que una atmòsfera planetària encara no s'ha confirmat directament, la relativa rodalia del planeta deuria permetre als telescopis espacials, com el telescopi espacial Hubble, detectar i caracterisar una si existix.[4] Per l'edat estimada del sistema planetari i al càlcul del escape hidrodinàmic a una taxa de 9×105 kg s−1, els científics conclouen que hi ha hagut una pèrdua significativa de l'atmòsfera durant la vida del planeta i que qualsevol atmòsfera actual no pot ser primordial.[2]

GJ 1214 b pot ser més fret que qualsevol un atre conegut planeta en trànsit. La seua temperatures d'equilibri podria ser aproximadament entre 393-555 K (120-282 °C o 248-540 °F), depenent de la cantitat de la radiació de l'estrela que és reflectida cap a l'espai.[2][4]

Nomenclatura

En agost de 2022, este sistema planetari va ser inclós entre els 20 sistemes que serien nomenats pel tercer proyecte NameExoWorlds. Els noms aprovats, proposts per Kènia, es varen anunciar en juny de 2023. L'estrela GJ 1214 es diu formalment Orkaria i el seu planeta es diu Enaiposha, paraules en masái per a l'ocre roig en el que s'adornen els jóvens guerrers masáis en certes cerimònies, i per a una gran massa d'aigua, aludint al color de l'estrela i a la provable composició del planeta. [1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «List of ExoWorlds 2022». IAU.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 (2009).«A super-Earth transiting a nearby low-mass star».Nature.462(17 December 2009)
    891–894.doi:10.1038/nature08679.Consultat el 15 de decembre de 2009.
  3. ↑ «Observada una súper-Terra de cor gelat i atmòsfera inhòspita».El País.Consultat el 16 de decembre de 2009.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 David A. Aguilar. «Astronomers Find Super-Earth Using Amateur, Off-the-Shelf Technology». Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics. Consultat el 16 de decembre de 2009.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 (2007).«Mass–radius relationships for solid exoplanets».The Astrophysical Journal.669
    1279–1297.doi:10.1086/521346.Consultat el 24 de maig de 2010.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Rogers, L.A.; Seager, S. (16 de decembre de 2009). Three Possible Origins for the Gas Layer on GJ 1214b. (abstract). The Astrophysical Journal

Vore també


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=GJ_1214_b&oldid=1166211»