Anar al contingut

Idioma masái

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El masái,[1] maasái o ol maa és un grup de llengua nilótica oriental parlada en el sur de Kènia i el nort de Tanzània pels maasái, que sumen al voltant de 900 mil individus. Esta llengua està estretament relacionada en les atres llengües maa (el samburu (o sampur) parlat en Kènia central, el chamus, parlat al sur i surest del llac Baringo i el parakuyu de Tanzània). Els maasái, els samburu, els il-chamus i els parakuyu estan històricament relacionats i tots denominen a la seua llengua com a ɔl maa (encara que existixen diferències entre les seues llengües).

Aspectes històrics, socials i culturals

Dialectologia i variants

Existix un número important de varietats o dialectes del maasái pròpiament dit:

Arusha
Damat
Kaputiei
Keekonyokie
Kisonko
Kore
Kwavi (Baraguyu)
Iloodokilani
Laitokitok
Loitai
Matapato
Moitanik (Wuasinkishu)
Purko
Síria

Descripció llingüística

Fonologia

La variant maasái de ɔl-maa tal com es parla en el sur de Kènia i Tanzània té 30 fonema distintius. El diccionari de Payne i Ole-Kotikash,<! R0> usa les següents lletres i dígrafs per a representar els sons del maasái:

a b c d i ɛ g h i ɨ j k l m n ny ŋ o ɔ p r rr s sh t o ʉ w wu i yi
Alfabet de Payne & Ole-Kotikash
a b d i ɛ g h i ɨ j k l m n ny ŋ o ɔ p r rr s sh t o ʉ w wu i yi
Valor fonètic (AFI)
a ɓ d i ɛ ɠ h i ɪ ʄ k l m n ɲ ŋ o ɔ p ɾ r s ʃ t o ʊ w w j j

Ademés les llengües maa són llengües tonals per lo que la correcta representació del to és extremadament important per a eliminar l'ambigüitat de significat.

La següent taula presenta els fonema consonàntics en notació AFI agrupats per traces articulatòries. Quan el signe ortogràfic diferix del signe AFI s'indica entre paréntesis:

Labial Alveolar Alveopalatal
/ palatal
Velar Glotal
Nassal /m/ /n/ /ɲ/ (ny) /ŋ/ (ŋ / ng' )  
Oclusiva sorda /p/ /t/   /k/ / ʔ / ( ' )
implosiva / glotalizada /ɓ/ /ɗ/ /ʄ/ /ɠ/ (g)  
Fricativa   /s/ /ʃtʃ/ (sh, ch)   /h/
Líquida Lateral   /l/      
Vibrant simple   /ɾ/ (r)      
Vibrant múltiple   / r̃/ (rr)      
Aproximante lenis /w/   /j/ (i)    
fortis /ww/ (wu)   /jj/ (yi)    
  • En alguns dialectes de maa les oclusives sonores no són particularment implosivas (especialment en maa d'IlKeekonyokie), pero en uns atres són llaugerament implosivas o estan glotalisades (maa de Parakuyo).
  • La consonant p en maa d'Arusha diferix de la de les atres varietats. En maa d'Arusha típicament és s'articula com fricativa sorda [ɸ], encara que en algunes paraules és una vibrant labial.


Referències

  1. ↑ Diccionari de la Llengua Espanyola: rae. es/? id=OWJZHhi#SdmJnjJ Masái

Enllaços externs