Anar al contingut

Funció unaria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, una funció unaria és aquella que depén d'un únic argument.[1] Una operació unaria pertany a un subconjunt de funcions unarias, en el sentit de que el seu codominio coincidix en el seu domini. Pel contrari, el domini d'una funció unaria no té per qué coincidir en el seu domini.

Eixemples

[editar | editar còdic]

El successor, denominat suc, és un operador unario.[2] El seu domini i codominio són els número natural. La seua definició és la següent:

:suc:n(n+1)

En alguns llenguage de programació, com C, l'eixecució d'esta operació s'indica per mig de la post afixament Plantilla:Code a l'operant, és dir, l'us de Plantilla:Code equival a eixecutar l'assignació n:=suc(n).

Moltes de les funcions elementals són funcions unarias, incloses les funcions trigonométricas, els logaritmos en una base específica, la potenciació a una potència o base particular i les funcions hiperbòliques.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1987) Computation Theory and Logic, Springer Science & Business Media, pp. 168 de 442. ISBN 9783540181705.
  2. Gary William Flake (2000). The Computational Beauty of Nature: Computer Explorations of Fractals, Chaos, Complex Systems, and Adaptation, MIT Press, pp. 27 de 520. ISBN 9780262561273.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]