Funció L p-ádica
En matemàtica, una funció zeta p-ádica, o més generalment, una funció L p-ádica, és una funció anàloga a la funció zeta de Riemann, o a les més generals funcions L, pero que el seu domini i el seu codominio són p-ádicos (a on p és un número primo). Per eixemple, el domini podria ser els sancers p-ádicos Zp, un p-grup profinito, o una família p-ádica de representacions de Galois, i l'image podria ser els números p-ádicos Qp o el seu clausura algebraica.
La font d'una funció L p-ádica tendix a ser una entre dos tipos. La primera font —per la qual Tomio Kubota i Heinrich-Wolfgang Leopoldt varen donar la primera construcció d'una funció L p-ádica Kubota (Leopoldt)—és per mig de l'interpolació p-ádica de valors especials de les funcions L. Per eixemple , Kubota–Leopoldt varen usar les congruència de Kummer per als números de Bernoulli per a construir una funció L p-ádica, la funció zeta p-ádica ζp(s), els valors de la qual en número entero negatius impars són aquells de la funció zeta de Riemann per als números negatius sancers impars (junt a un factor de correcció explícit). Les funcions L p-àdiques que sorgixen d'esta manera són comunament referenciadas com a funcions L p-àdiques analítiques. L'atra major font de funcions L p-ádicas—descobertes inicialment per Kenkichi Iwasawa—provenen de l'aritmètica dels cossos ciclotòmics, o més generalment, de certs mòduls de Galois sobre torres de cossos ciclotòmics o de torres més generals. Una funció L p-ádica que sorgix d'esta manera és típicament cridada funció L p-ádica aritmètica ya que codifica les senyes aritmètiques del mòdul de Galois involucrat. La conjectura principal de la teoria de Iwasawa (ara convertida en teorema gràcies a Barry Mazur i Andrew Wiles) és una declaració de que la funció L p-ádica de Kubota–Leopoldt i un anàlec aritmètic construït per mig de la teoria de Iwasawa són essencialment lo mateix. En situacions més generals a on abdós (analítica i aritmètica) funcions L p-àdiques són construïdes (o s'espera), la declaració de que és aixina es denota com la conjectura principal de Iwasawa per a aquella situació. Tals conjectura representen declaracions formals concernents a la filosofia que els valors especials de funcions L contenen informació aritmètica.
Funcions L de Dirichlet
La funció L de Dirichlet ve donada per la continuació analítica
La funció L de Dirichlet en sancers negatius ve donada per mig de
a on Bn,χ és un número de Bernoulli generalisat definit per
per a χ un caràcter de Dirichlet en conductor f.
Definició usant interpolació
La funció L p-ádica de Kubota–Leopoldt Lp(s, χ) interpola la funció L de Dirichlet en el factor de Euler en p eliminat. Concretament, Lp(s,χ) és l'única funció contínua del número p-ádico tal que
per als sancers positius n divisibles per p−1. El membre de la dreta és precisament la funció L de Dirichlet ordinària, en l'excepció de que el factor de Euler ha segut eliminat en p, d'una atra manera, esta no podria ser p-ádicamente contínua. La continuïtat del membre de la dreta està íntimament relacionada en les congruència de Kummer.
Quan n no és divisible per p−1 llavors açò no es complix usualment; en el seu lloc
per a sancers positius n. Ací χ està ramificat per una potència del caràcter de Teichmuller ω.
Referències
- (1978).«Groupe d'Etude d'Analyse Ultramétrique (5i année: 1977/78)».Secrétariat Math..Paris:16
- (1979).«Valeurs aux entiers négatifs dones fonctions zêta et fonctions zêta p-adiques».Inventiones Mathematicae.51(1)
- 29–59.ISSN 0020-9910.doi:10.1007/BF01389911.
- (1989).«On p-adic L-functions».Astérisque.(177)
- 33–59.ISSN 0303-1179.
- (2004).«Fontaine's rings and p-adic L-functions».Consultat el 8 de giner de 2012.
- (1980).«Values of abelian L-functions at negative integers over totally real fields».Inventiones Mathematicae.59(3)
- 227–286.ISSN 0020-9910.doi:10.1007/BF01453237.
- (1969).«On p-adic L-functions».Annals of Mathematics. Second Séries.Annals of Mathematics.89(1)
- 198–205.ISSN 0003-486X.doi:10.2307/1970817.
- (1972).«Lectures on p-adic L-functions».Princeton University Press.
- (1975).«Algebraic geometry».American Mathematical Society.Providence, R.I.:29
- 479–506.
- (1984).«p-adic Numbers, p-adic Analysis, and Zeta-Functions».Springer-Verlag.Berlin, New York:
- [enllaç trencat]
- (1973).«Modular functions of one variable, III (Proc. Internat. Summer School, Univ. Antwerp, 1972)».Springer-Verlag.Berlin, New York:350
- 191–268.doi:10.1007/978-3-540-37802-0_4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Función L p-ádica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.