Friasense
El Friasense o SALMA Friasense (del anglés South American land mammal ages) és una edat mamífer d'Amèrica del Sur, divisió establida per a definir una escala geològica de temps per a la fauna de mamífers suramericans. El seu llímit inferior se situa en els 16,3 Ma, mentres que el seu llímit superior s'ubica en els 15,5 Ma.[1]
Generalitats
[editar | editar còdic]En l'any 1906, Florentino Ameghino establix la «edat Friasense» dins de la «formació Magallánica»,[2] fonamentat en els restants de mamífers colectados en 1897-99 per Santiago Roth en l'alta conca del riu Fredes, un territori en eixa época en disputa, el qual quedaria definitivament baix sobirania de Chile, a on li'l denomina ric Cisnes.
És característica de la formació Ric Fredes, l'àrea de les quals tipo se situa a lo llarc del ric Cisnes, en el nort de la Regió Aysén del General Carlos Ibáñez del Camp, Patagonia chilena (44°34’39’'S; 71°13’15’'W). Els seus sediment varen ser depositats, per sistemes fluvials d'alta energia, en la fase principal de la «orogénesis Quechua» (al voltant de 9 Ma).
Es reconeixen dos unitats litològiques en dita formació.
- L'unitat superior (ca. 75 m). Està integrada per conglomerats en clastos especialment de tipo volcànics (dioritas, andesitas, granits, riolitas) en una matriu tobácea, alternats en areniscas ben laminadas i estratificadas, i areniscas pardo-rufas en una dèbil estratificació creuada. Esta unitat no posseïx fòssilés.
- L'unitat inferior (ca. 131 m). Està integrada per tobas riolíticas i dácfticas, limolitas, tufitas, i areniscas de gra mig a fi. Porta abundants fòssils.[3][4][5][6]
En l'any 1930, Lucas Kraglievich realisa una revisió dels mamífers procedents de la «formació Friaseana», distinguint dins d'ella el «horisó Friasense».[7]
Les datacions absolutes indiquen una edat de 16.5 Ma per al Friasense.[8] També s'ha indicat per a un nivell mig de la formació Ric Fredes una datació radiométrica de 14,83 Ma.[9]
Els gliptodontes de l'edat mamífer Friasense inclouen a: Propalaehoplophorus informis (Propalaehoplophorinae); Palaehoplophoroides rothi i Palaehoplophorus meridionalis (Palaehoplophorini); i Paraeucinepeltus raposeirasi i Eonaucum colloncuranum (Glyptodontidae incertae sedis).[10]
Entre els gèneros del orde Notoungulata d'edat mamífer Friasense es troba: Homalodotherium (Homalodotheriidae).[11]
Per llarc temps s'ha debatut la validea de l'edat-mamífer Friasense, o si deu ser considerada total o parcialment inclosa en l'edat-mamífer Santacrucense. La separació entre abdós sembla ser de tipo climàtic, a causa de la «fase diastrófica Quechua».
La fauna tipo de l'edat-mamífer Friasense va ser considerada, durant llarc temps, del Mioceno Mig (15-12 Ma), no obstant, una edat de 17 Ma, va ser obtinguda d'una mostra propenca a la base de dita unitat; a açò se suma l'alvanç obtingut sobre el coneiximent dels marsupials fòssils de la formació. Per abdós raons, s'ha propost una equivalència de les seues roques i fauna en la «formació Santa Creu» i en la «edat-mamífer Santacrucense», que corresponen al periodo entre 18 i 15 Ma, en el tram superior del Mioceno primerenc.[3]
Atres estudis efectuats en materials colectados en la província de Santa Creu, varen concloure en trobar una correlació entre abdós edats, pero que esta és només parcial.[12]
Successió de les edats mamífer d'Amèrica del Sur
[editar | editar còdic]
| Predecessor: Santacrucense |
Friasense Edats mamífer d'Amèrica del Sur |
Successor: Colloncurense |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Paleobiology Database (ed.): «Friasense» (en anglés). Consultat el 21 de febrer de 2013.
- ↑ Ameghino, F. (1906). Els formations sédimentaires du Crétacé supérieur et du Tertiaire de Patagonie, avec unix parallèle entre leurs faunes mammalogiques et celles de l'ancien continent. An. Mus. Nac. Hist. Nat. Bs. As., ser. 3a, 8: 1-568.
- ↑ 3,0 3,1 Marshall, L. G., and Salines, P. (1990). Stratigraphy of the Riu Fredes Formation (Miocene), along the Alt Ric Cisnes, Aisén, Chile. Andean Geology, 17(1), 57-87.
- ↑ Ortiz Jaureguizar, E. A., Madden, R., Vucetich, M., Bond, M., Carlini, A., Goin, F., & Vizcaíno, S. (1993). Un anàlisis de similitut entre les fauna de la" Edat-mamífer Friasense". Ameghiniana, 30 (3), 351-352.
- ↑ Scillato-Yané, G. J., & Carlini, A. A. (2009). Nous Xenarthra del Friasense (Mioceno mig) d'Argentina.
- ↑ Bondesio, P., Rabassa, J., Pascual, R., Vucetich, M. G. & Scillato-Yané, G. J. (1980): La Formació Collón-Curá de Pilcaniyeu Vell i les seues afores (Riu Negre, República Argentina). La seua antiguetat i les condicions ambientals segons la seua distribució, la seua litogénesis i els seus vertebrats. Act. II Congr. Argent. Paleont. i Bioestr. (Buenos Aires, 1978), 3: 85-99.
- ↑ Kraglievich, L. (1930). La formació Friaseana del riu Fredes, riu Fénix, Estany Blanc, etc. i la seua fauna de mamífers. Physis, 10: 116-161.
- ↑ Flynn, J. J., and Swisher C.C., (1995). Cenozoic South American Land Mammal Ages: Correlation to Global Geochronologies: Geochronology Clave Scales and Global Stratigraphic Correlations: Society for Sedimentary Geology (SEPM), Special Publication, 54, 317–333.
- ↑ Bobe, René; Enrique Bostelmann, Marcelo Tejedor, Gabriel Carrasco, Adriana Mancuso, Brent Alloway, Eduardo Bellosi, Raúl Ugalde & Karina Buldrini. Primats del Mioceno de Riu Cisnes, Patagonia chilena. Simpòsium “Orige i evolució dels primats platirrinos”. pp 36.
- ↑ González-Ruiz, L. R., Zurita, A. E., Scillato-Yané, G. J., Zamorano, M., & Tejedor, M. F. (2011). Un nou Glyptodontidae (Mammalia, Xenarthra, Cingulata) del Mioceno de Patagonia (Argentina) i comentaris sobre la sistemàtica dels gliptodontes" friasenses". Revista mexicana de ciències geològiques, 28(3), 566-579.
- ↑ Elissamburu, A. (2012). Estimació de la massa corporal en gèneros de l'Orde Notoungulata. Estudis Geològics, 68(1), 91-111.
- ↑ Tauber, A. A. (1997). Bioestratigrafía de la Formació Santa Creu (Mioceno Inferior) en l'extrem surest de la Patagonia. Ameghiniana, 34(4), 413-426.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Friasense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.