Santacrucense
El Santacrucense o SALMA Santacrucense (del anglés South American land mammal ages) és una edat mamífer d'Amèrica del Sur, divisió establida per a definir una escala geològica de temps per a la fauna de mamífers suramericans. El seu llímit inferior se situa en els 17,5 Ma, mentres que el seu llímit superior s'ubica en els 16,3 Ma. Correspon al Mioceno inferior o primerenc.[1]
Les investigacions bioestratigráficas de l'agregat de mamífers fòssils de la Formació Santa Creu varen ser amprades per a establir la «edat mamífer Santacrucense».[2] El seu nom fa referència a la província de Santa Creu, Patagonia argentina. S'han trobat fòssils d'esta edat en formacions geològiques de Chile, com la Formació Chucal.[3]
La «formació Cerro Boleadoras» aflora en la replanell del llac Buenos Aires, en el noroest de Santa Creu; està restringida temporalment al lapsus més primerenc de l'edat Friasense o al més tardà de l'edat «Santacrucense». Posseïx com espècies exclusives a Stenotatus planus, i Protamandua rothi. Entre els rosegadors «santacrucenses» es troben, entre uns atres, els gèneros Acaremys, Stichomys, Adelphomys, i Spaniomys.[4]
Entre els gèneros del orde Notoungulata de «edat mamífer Santacrucense» es troba: Homalodotherium (Homalodotheriidae).[5]
Per llarc temps s'ha debatut la validea de l'edat-mamífer Friasense, o si deu ser considerada total o parcialment inclosa en la «edat-mamífer Santacrucense». La separació entre abdós sembla ser de tipo climàtic, a causa de la «fase diastrófica Quechua».
La fauna tipo de «edat-mamífer Friasense» va ser considerada, durant molt temps, del Mioceno mig (15-12 Ma). No obstant, una edat de 17 Ma, va ser obtinguda d'una mostra propenca a la base de dita unitat; a açò se suma l'alvanç obtingut sobre el coneiximent dels marsupials fòssils de la formació. Per abdós raons, s'ha propost una equivalència de les seues roques i fauna en la «formació Santa Creu» i en la «edat-mamífer Santacrucense», que corresponen al periodo entre 18 i 15 Ma, en el tram superior del Mioceno primerenc.[6]
Atres estudis efectuats en materials colectados en la província de Santa Creu, varen concloure en trobar una correlació entre abdós edats, pero que esta és només parcial.
Des de la riga del riu Coig o Coyle (el seu pis) fins a la riga del riu Gallecs (el seu sostre) els sediment de la «formació Santa Creu» (portadors de la «edat-mamífer Santacrucense») afloren per complet, permetent el seu estudi detallat.
En dit tram coster, a la «formació Santa Creu» li l'ha dividit en dos membres:
- El «membre Estància La Costa», en una gruixa de 120 metros, i 18 nivells fosilíferos (NF).
- El «membre Estància Angelina», en una gruixa de 103 metros, i 4 nivells fosilíferos.
En els sediment d'eixos 22 nivells fosilíferos varen ser exhumats restants (majorment de mamífers) que s'inclouen en 13 órdens, 25 famílies, 44 gèneros, i 60 espècies.[2]
Successió de les edats mamífer d'Amèrica del Sur
[editar | editar còdic]
| Predecessor: Colhuehuapense |
Santacrucense Edats mamífer d'Amèrica del Sur |
Successor: Friasense |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}. Paleobiology Database (ed.): . Consultat el 21 de febrer de 2013.
- ↑ 2,0 2,1 Tauber, A. A. (1997). Bioestratigrafía de la Formació Santa Creu (Mioceno Inferior) en l'extrem surest de la Patagonia. Ameghiniana, 34(4), 413-426.
- ↑ Fieldiana Geology.1(1)
- 1–52.ISSN 0096-2651.doi:10.3158/0096-2651(2004)50[1:NALOTE]2.0.CO;2.Consultat el 2020-09-24.
- ↑ Kramarz, A. G. (2004). Octodontoids and erethizontoids (Rodentia, Hystricognathi) from the Pintures Formation, Early-Middle Miocene of Patagonia, Argentina. Ameghiniana, 41(2), 199-216.
- ↑ Elissamburu, A. (2012). Estimació de la massa corporal en gèneros de l'Orde Notoungulata. Estudis Geològics, 68(1), 91-111.
- ↑ Marshall, L. G., and Salines, P. (1990). Stratigraphy of the Riu Fredes Formation (Miocene), along the Alt Ric Cisnes, Aisén, Chile. Andean Geology, 17(1), 57-87.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Santacrucense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.