Anar al contingut

Fracció contínua de Gauss

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En anàlisis complex la fracció contínua de Gauss és un cas particular de fracció contínua generalisada derivada de la série hipergeométrica. Va ser una de les primeres fraccions contínues analítiques conegudes en matemàtiques i pot usar-se per a representar vàries funcions elementals importants, aixina com algunes de les més complicades funcions trascendentes.

Història

[editar | editar còdic]

En 1768 Lambert va publicar varis eixemples de fraccions contínues d'este tipo i abdós, Euler i Lagrange varen investigar construccions similars,[1] no obstant va ser Gauss qui va utilisar l'ingeniós desenroll descrit en la següent secció per a deduir la forma general d'esta fracció contínua, en 1813.[2]

Encara que Gauss li va donar la forma d'esta fracció contínua, no va oferir una prova de les seues propietats de convergència. Bernhard Riemann[3] i Thomé[4] varen obtindre resultats parcials, pero la demostració final en la regió en la que esta fracció contínua convergix no es va obtindre fins a 1901, per Edward Burr Van Vleck.[5]

Derivació

[editar | editar còdic]

Siga f0,f1,f2, una seqüència de funcions analítiques tals que

fi1fi=kizfi+1

per a tot i>0, a on cada ki és constant.

Llavors

fi1fi=1+kizfi+1fi,fifi1=11+kizfi+1fi.

Establint gi=fi/fi1,

gi=11+kizgi+1,

Aixina

g1=f1f0=11+k1zg2=11+k1z1+k2zg3=11+k1z1+k2z1+k3zg4= .

Repetint el raonament successivament s'obté l'expressió de la fracció contínua

f1f0=11+k1z1+k2z1+k3z1+

En la fracció contínua de Gauss, les funcions fi són funcions hipergeométricas de la forma 0F1, 1F1, i 2F1, i les equacions fi1fi=kizfi+1 sorgixen com a identitats entre funcions a on els paràmetros diferixen en cantitats sanceres. Estes identitats poden provar-se de vàries formes, per eixemple, expandint la série i comparant coeficients, o fent les derivades de vàries formes i eliminant-les de les equacions generades.

La série 0F1

[editar | editar còdic]

El cas més simple involucra

0F1(;a;z)=1+1a1!z+1a(a+1)2!z2+1a(a+1)(a+2)3!z3+ .

Començant en l'identitat

0F1(;a1;z)0F1(;a;z)=za(a1)0F1(;a+1;z),

podem prendre

fi=0F1(;a+i;z),ki=1(a+i)(a+i1),

donant

0F1(a+1;z)0F1(a;z)=11+1a(a+1)z1+1(a+1)(a+2)z1+1(a+2)(a+3)z1+

o

0F1(a+1;z)a0F1(a;z)=1a+z(a+1)+z(a+2)+z(a+3)+.

Esta expansió convergix a la funció meromórfica definida pel cocient entre les dos séries convergents (sempre que, per supost, eixa a no siga zero, ni un sancer negatiu).

La série 1F1

[editar | editar còdic]

El cas següent supon

1F1(a;b;z)=1+ab1!z+a(a+1)b(b+1)2!z2+a(a+1)(a+2)b(b+1)(b+2)3!z3+

per ad açò les dos identitats

1F1(a;b1;z)1F1(a+1;b;z)=(ab+1)zb(b1)1F1(a+1;b+1;z)
1F1(a;b1;z)1F1(a;b;z)=azb(b1)1F1(a+1;b+1;z)

s'usen alternativament.

Siga

f0(z)=1F1(a;b;z),
f1(z)=1F1(a+1;b+1;z),
f2(z)=1F1(a+1;b+2;z),
f3(z)=1F1(a+2;b+3;z),
f4(z)=1F1(a+2;b+4;z),

etc.

Açò dona fi1fi=kizfi+1 a on k1=abb(b+1),k2=a+1(b+1)(b+2),k3=ab1(b+2)(b+3),k4=a+2(b+3)(b+4), produint

1F1(a+1;b+1;z)1F1(a;b;z)=11+abb(b+1)z1+a+1(b+1)(b+2)z1+ab1(b+2)(b+3)z1+a+2(b+3)(b+4)z1+

o

1F1(a+1;b+1;z)b1F1(a;b;z)=1b+(ab)z(b+1)+(a+1)z(b+2)+(ab1)z(b+3)+(a+2)z(b+4)+

De forma similar

1F1(a;b+1;z)1F1(a;b;z)=11+ab(b+1)z1+ab1(b+1)(b+2)z1+a+1(b+2)(b+3)z1+ab2(b+3)(b+4)z1+

o

1F1(a;b+1;z)b1F1(a;b;z)=1b+az(b+1)+(ab1)z(b+2)+(a+1)z(b+3)+(ab2)z(b+4)+

Des de 1F1(0;b;z)=1, posem a a 0 i reemplacem b + 1 en b en la primera fracció contínua s'obté un cas especial simplificat:

1F1(1;b;z)=11+zb+z(b+1)+bz(b+2)+2z(b+3)+

La série 2F1

[editar | editar còdic]

El cas final supon

2F1(a,b;c;z)=1+abc1!z+a(a+1)b(b+1)c(c+1)2!z2+a(a+1)(a+2)b(b+1)(b+2)c(c+1)(c+2)3!z3+.

De nou, s'usen dos identitats alternativament.

2F1(a,b;c1;z)2F1(a+1,b;c;z)=(ac+1)bzc(c1)2F1(a+1,b+1;c+1;z),
2F1(a,b;c1;z)2F1(a,b+1;c;z)=(bc+1)azc(c1)2F1(a+1,b+1;c+1;z).

Estes són, essencialment, la mateixa identitat en a i b intercanviades.

Siga

f0(z)=2F1(a,b;c;z),
f1(z)=2F1(a+1,b;c+1;z),
f2(z)=2F1(a+1,b+1;c+2;z),
f3(z)=2F1(a+2,b+1;c+3;z),
f4(z)=2F1(a+2,b+2;c+4;z),

etc.

Açò proporciona fi1fi=kizfi+1 a on k1=(ac)bc(c+1),k2=(bc1)(a+1)(c+1)(c+2),k3=(ac1)(b+1)(c+2)(c+3),k4=(bc2)(a+2)(c+3)(c+4), produint

2F1(a+1,b;c+1;z)2F1(a,b;c;z)=11+(ac)bc(c+1)z1+(bc1)(a+1)(c+1)(c+2)z1+(ac1)(b+1)(c+2)(c+3)z1+(bc2)(a+2)(c+3)(c+4)z1+

o

2F1(a+1,b;c+1;z)c2F1(a,b;c;z)=1c+(ac)bz(c+1)+(bc1)(a+1)z(c+2)+(ac1)(b+1)z(c+3)+(bc2)(a+2)z(c+4)+


Des de 2F1(0,b;c;z)=1, donem a a el valor 0 i reemplacem c + 1 en c obtenint-se un cas especial simplificat de la fracció contínua:

2F1(1,b;c;z)=11+bzc+(bc)z(c+1)+c(b+1)z(c+2)+2(bc1)z(c+3)+

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Jones & Thron (1980) p. 5
  2. C. F. Gauss (1813), Werke, vol. 3 pp. 134-138.
  3. B. Riemann (1863), "Sullo svolgimento del quoziente vaig donar due série ipergeometriche in frazione contínua infinita" en Werke. pp. 400-406. (Posthumous fragment).
  4. L. W. Thomé (1867), "Über die Kettenbrüchentwicklung dones Gaussen quotienten …," Jour. für Math. vol. 67 pp. 299-309.
  5. E. B. Van Vleck (1901), "On the convergence of the continued fraction of Gauss and other continued fractions." Annals of Mathematics, vol. 3 pp. 1-18.
  • Jones (1980). Continued Fractions: Theory and Applications, Reading, Massachusetts: Addison-Wesley Publishing Company, pp. 198-214. ISBN 0-201-13510-8.
  • Wall, H. S. (1973). Analytic Theory of Continued Fractions, Chelsea Publishing Company, pp. 335-361. ISBN 0-8284-0207-8.
    (This is a reprint of the volume originally published by D. Van Nostrand Company, Inc., in 1948.)


Referències

[editar | editar còdic]