Fotometeoro
Un fotometeoro, en l'àmbit de la meteorologia, és un meteor que designa a un objecte o fenomen òptic que s'observa en l'atmòsfera o superfície terrestre quan la llum solar o llunar sofrix reflexió, refracció, difracció, dispersió, polarisació o interferèncias determinades per circumstàncies particulars.[1][2]
El nom deriva de «foto», del grec antic φωτός [photós] 'llum' i «meteor», μετέωρος [metéōros], '[surant] en l'aire'.
Fenomens
Els fotometeoros més comuns són l'halo, l'arc iris, la corona, l'iridiscència, la glòria, el parhelio, l'anell de Bishop, l'espillisme, l'arrebol, el centelleo, el centelleig vert i els rajos crepusculares.
Una llista més exhaustiva inclou:[3]
Cas especial
Les auroras polars (sur en el pol sur, boreals en el pol nort) són al mateix temps electrometeoros i fotometeoros, segons Météo-France, perque provenen de l'interacció de partícules d'orige solar (protones i electrons) en àtoms i molècules terrestres (en particular oxigen i nitrogen). Estes partícules es canalisen a lo llarc de les llínees de força del camp magnètic terrestre cap als pols.[2]
- Fotometeoros
-
-
Arcoíris de boira, embassament de Serones, Àvila (Espanya). Observatori de la Cañada
-
Arcoíris llunar doble en les catarates Victoria
-
-
Una corona solar observada des de Beinn Mhòr, Escòcia.
-
L'arc d'ombra de la Terra és l'arc blau grisáceo obscur sobre l'horisó de l'oceà.
-
Crépusculo sobre l'oceà, en el golf de Mèxic.
-
Centelleig vert casi perfecte. detall ampliat de la vespradeta en Estreito dona Calheta, Madeira, el 12 de decembre de 2016.
-
-
Halo solar en Buenos Aires, Argentina (10 de decembre de 2022).
-
-
Corona solar en una foto d'un eclipse presa en França en 1999
-
-
Rajos crepusculares a la vespradeta.
._jpg)
._jpg)
Referències
- ↑ (1980) Presses de l'université de Laval (ed.). Glossaire de météorologie et de climatologie (en fr), Laval, p. 338 (de 653). ISBN 2-7637-6896-2. Consultat el 25 de febrer de 2016..
- ↑ 2,0 2,1 Météo-France (ed.): «Els photométéores». Consultat el 25 de febrer de 2016..
- ↑ Wilhelm August Lampadius: Systematischer Grundriß der Atmosphärologie, Kapitel VIII Photometeore, Verlag Craz, Gerlach, 1806
Bibliografia
- Carsten Kreß und Jürgen Nolting: Optische Naturerscheinungen, Heidelberg Optische-Fachveröffentlichung-GmbH 2004, ISBN 3-922269-57-5
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fotometeoro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.