Anar al contingut

Fotometeoro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Arc circuncenital llimitat a un núvol de gèl

Un fotometeoro, en l'àmbit de la meteorologia, és un meteor que designa a un objecte o fenomen òptic que s'observa en l'atmòsfera o superfície terrestre quan la llum solar o llunar sofrix reflexió, refracció, difracció, dispersió, polarisació o interferèncias determinades per circumstàncies particulars.[1][2]

El nom deriva de «foto», del grec antic φωτός [photós] 'llum' i «meteor», μετέωρος [metéōros], '[surant] en l'aire'.

Fenomens

Plantilla:CP

Els fotometeoros més comuns són l'halo, l'arc iris, la corona, l'iridiscència, la glòria, el parhelio, l'anell de Bishop, l'espillisme, l'arrebol, el centelleo, el centelleig vert i els rajos crepusculares.

Una llista més exhaustiva inclou:[3]

Cas especial

Les auroras polars (sur en el pol sur, boreals en el pol nort) són al mateix temps electrometeoros i fotometeoros, segons Météo-France, perque provenen de l'interacció de partícules d'orige solar (protones i electrons) en àtoms i molècules terrestres (en particular oxigen i nitrogen). Estes partícules es canalisen a lo llarc de les llínees de força del camp magnètic terrestre cap als pols.[2]

Referències

  1. ↑ (1980) Presses de l'université de Laval (ed.). Glossaire de météorologie et de climatologie (en fr), Laval, p. 338 (de 653). ISBN 2-7637-6896-2. Consultat el 25 de febrer de 2016..
  2. ↑ 2,0 2,1 Météo-France (ed.): «Els photométéores». Consultat el 25 de febrer de 2016..
  3. ↑ Wilhelm August Lampadius: Systematischer Grundriß der Atmosphärologie, Kapitel VIII Photometeore, Verlag Craz, Gerlach, 1806

Bibliografia

  • Carsten Kreß und Jürgen Nolting: Optische Naturerscheinungen, Heidelberg Optische-Fachveröffentlichung-GmbH 2004, ISBN 3-922269-57-5