Ombra de la Terra
(Nota: l'àrea blava grisácea més baixa és la superfície del Oceà Pacífic, no el cel).
L'ombra de la Terra és l'ombra que la Terra proyecta en la seua atmòsfera i en l'espai exterior, cap al punt antisolar. Durant el crepúscul (enjorn al anochecer i al final del amanecer), la franja visible de l'ombra (a voltes cridada segment obscur o falca crepuscular[1]) apareix en un cel rebujat com una banda obscura i difusa sobre l'horisó.
Apariència
(Nota: una fina capa de núvols grisáceas enfosquix parcialment el horisó en esta image).
L'ombra de la Terra proyectada sobre l'atmòsfera es pot vore durant l'etapa "civil" del crepúscul, suponent que el cel estiga rebujat i que l'horisó estiga relativament rebujat. La franja de l'ombra apareix com una banda obscura azulada a púrpura que s'estén sobre 180° del horisó[2][3] opost al Sol, és dir, en el cel oriental al anochecer i en el cel occidental al amanecer. Abans del amanecer, l'ombra de la Terra sembla retrocedir a mida que ix el Sol; Despuix del vespradeta, l'ombra sembla elevar-se a mida que es posa el Sol.[2]
L'ombra de la Terra es veu millor quan el horisó és baix, com sobre la mar, i quan les condicions del cel són rebujades. Ademés, quant major siga l'elevació de l'observador per a vore el horisó, més nítida apareixerà l'ombra.[2][3]
Cinturó de Venus
- Artícul principal → Cinturó de Venus.
Un fenomen relacionat en la mateixa part del cel és el Cinturó de Venus, o arc anti-crepuscular, una banda rosada visible sobre l'ombra azulada de l'ombra de la Terra, cridada aixina pel planeta Venus que, quan és visible, normalment es troba en esta regió del cel Cap llínea definida dividix l'ombra de la Terra i el Cinturó de Venus; una banda de color es fon en l'atra en el cel.[2][3]
El Cinturó de Venus és un fenomen prou diferent del resplandor crepuscular, que apareix en la part geomètricament oposta del cel.
Color
Quan el Sol està prop del horisó al ocàs o al amanecer, la llum del sol apareix rojosa. Açò es deu a que els rajos de llum penetren en una capa especialment grossa de l'atmòsfera, que funciona com un filtre, dispersant totes les llongituts d'ona més llargues (més roges).
Des de la perspectiva de l'observador, la llum solar roja allumena directament chicotetes partícules en l'atmòsfera inferior en el cel opost al Sol. La llum roja es remet a l'observador, raó per la qual el Cinturó de Venus sembla rosat.
Quant més baix descendix el Sol ponent, menys definit apareix el llímit entre l'ombra de la Terra i el Cinturó de Venus. Açò es deu a que el sol ponent ara allumena una part més prima de l'atmòsfera superior. Allí, la llum roja no es dispersa perque hi ha menys partícules presents, i l'ull solament veu el cel blau "normal" (habitual), que es deu a la dispersió de Rayleigh de les molècules d'aire. Finalment, tant l'ombra de la Terra com el Cinturó de Venus es dissolen en l'obscuritat del cel nocturn.[3]
Vore també
- Umbra
- Penombra
- Antumbra
- Espectre de Brocken, l'ombra ampliada d'un observador tirat sobre núvols oposts a la direcció del Sol.
Referències
- ↑ «Twilight wedge». www.weatherscapes.com. Consultat el 29 de febrer de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Earth shadow». www.atoptics.co.uk. Consultat el 29 de febrer de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Earth shadow | Causes of Color». www.webexhibits.org. Consultat el 29 de febrer de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sombra de la Tierra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.