Anar al contingut

Punt antisolar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Punt antisolar

El punt antisolar és el punt abstracte en l'esfera celest directament oposta al Sol des de la perspectiva d'un observador.[1] Açò significa que el punt antisolar es troba sobre l'horisó quan el Sol està davall, i viceversa. En un dia solejat, el punt antisolar es pot trobar fàcilment; es troba a l'ombra del cap de l'observador. De la mateixa manera que el cenit i el nadir, el punt antisolar no està fix en l'espai tridimensional, sino que es definix en relació en l'observador. Cada observador té un punt antisolar que es mou a mida que l'observador canvia de posició.

El punt antisolar forma el centre geomètric de varis fenomens òptics, inclosos els haloes subhorizontes, arcoíris,[2] glòries,[3] l'espectre de Brocken i heiligenschein. Ocasionalment, al vespradeta o al amanecer, els rajos anticrepusculares semblen convergir cap al punt antisolar prop de l'horisó.[4] No obstant, esta és una ilusió òptica causada per la perspectiva; en realitat, els "rajos" (és dir, bandes d'ombra) corren casi paralels entre sí.[5]

També al voltant del punt antisolar, la gegenschein a sovint és visible en un cel nocturn sense lluna, llunt de les llums de la ciutat, que sorgix de la dispersió de la llum solar per la pols interplanetari. En astronomia, la Lluna plena o un planeta en oposició es troba prop del punt antisolar. Durant un eclipse llunar total, la Lluna plena entra en l'umbra de l'ombra de la Terra, que el planeta proyecta en la seua atmòsfera, en l'espai i cap al punt antisolar.


Referències

  1. ↑ Herd. «Angular Measurements in the sky». Kaleidoscope Sky. Abrams.
  2. ↑ Cowley. «Primary rainbows». atoptics.co.uk. Consultat el 13 de setembre de 2013.
  3. ↑ Cowley. «The Glory». atoptics.co.uk.
  4. ↑ Cowley. «Anticrepuscular rays». atoptics.co.uk. Consultat el 13 de setembre de 2013.
  5. ↑ Cowley. «Antisolar or anticrepuscular rays». atoptics.co.uk.