Arc circuncenital
Un arc circuncenital, també cridat arc de Bravais (CZA, per les seues sigles en anglés), és un fenomen òptic similar a un arcoíris pero que sorgix de la refracció de la llum solar per mig de cristals de gèl en núvols cirrus generalment. Forma no més d'un quarto d'esfera centrada en el cenit i en la direcció del Sol. Els seus colors van del blau en l'interior al roig en l'exterior de l'arc. És un dels halos més lluents i colorits. Els seus colors són més purs que els de l'arcoíris perque hi ha molta menys superposició de colors en la seua formació. La primera impressió és la d'un arcoíris al revés. Este fenomen és freqüent, pero molta gent no es dona conte de la seua presència, degut a que la posició d'este fenomen és alta en el cel.
Història
Els primers estudis experimentals sobre els halos s'han atribuït a Auguste Bravais, físic francés que, en 1847, va publicar les seues investigacions: utilisant un prisma de vidre equilateral que va fer girar entorn al seu eix vertical, quan ho va allumenar en una llum blanca paralela, va observar un halo artificial i molts dels parhelios.[1][2]
Vore també
Notes i referències
- David K. Lynch i William Livingston. Color and Light in Nature. 2a. ed., 2004.
Referències
- ↑ M. Élie de Beaumont, Memoir of Auguste Bravais. Smithsonian Institution, Washington, 1869.
- ↑ "Mémoire sur els halos et els phénomènes optiques qui els accompagnent", 1847, J. de l'École Royale Polytechnique, 31(18), pp. 1-270, §XXIV – Reproduction artificielle dones phénomènes optiques dus à dones prismes à axe vertical, Figures: PL I: Fig. 48, PL II: Fig: 49-54.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arco circuncenital» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.