Fossar de les Moreres
El Fossar de les Moreres («Fosal de les Moreres») és una plaça de la ciutat de Barcelona, Espanya, construïda sobre l'antic cementeri pertanyent a l'adjacent basílica de Santa María de la Mar. Integra els elements commemoratius als caiguts durant el sege de Barcelona de 1714, en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. El motiu de que en este lloc es recorde als defensors caiguts de la ciutat de Barcelona és que, durant la batalla de l'11 de setembre de 1714, molts dels defensors morts en combat varen ser enterrats ací.
Història
Orígens
Els orígens del Fossar de les Moreres daten del XII, quan el retor de l'iglésia de Santa María de la Mar, necessitat d'un lloc propenc a la seua parròquia per a enterrar als seus fidels, va solicitar al potentado Bernat Marcús la donació d'un terreny adjacent a l'iglésia, que era de la seua propietat. Marcús, despuix de meditar-ho largament, li va cedir el solar, pero en la condició de que en el determini màxim de quinze dies es devia haver enterrat en el seu solar algun feligrés, ya que considerava que si transcorregut dit determini el terreny no s'havia utilisat, no era tan necessari com el retor pretenia. Transcorregut el determini otorgat per Marcús sense que es produïra cap decés, este es va dirigir a l'iglésia per a anular la donació realisada. Quan va aplegar baix les moreres que adornaven la plaça, un fulminant atac al cor va acabar en la seua vida, sent el propi donant qui va inaugurar el cementeri.[1]
La Guerra de Successió Espanyola
En 1705, per mig del Pacte de Gènova, els caudillos austracistes catalans varen firmar una aliança militar entre el Principat de Catalunya i el Regne d'Anglaterra, en virtut de la qual Catalunya es comprometia a lluitar per la causa del pretenent al tro espanyol, Carlos d'Àustria, en l'ajuda militar d'Anglaterra, i esta es comprometia a defendre les Constitucions de Catalunya fora com anara el resultat de la guerra. No obstant, en 1713, despuix de la renúncia de Felipe V al tro de França, l'entrega de Gibraltar i Menorca, i les concessions comercials en Amèrica, els anglesos varen cedir davant Felipe. Este es va comprometre en l'artícul 13 del Tractat de Utrecht a aministiar als catalans i a concedir-los només els mateixos drets i privilegis que els habitants de les dos Castillas, «que de tots els pobles d'Espanya són els més amats pel Rei Catòlic». Davant l'abandó anglés, es va convocar en Barcelona el 30 de juny de 1713 una Junta de Braços que finalisaria el 9 de juliol en la publicació de l'edicte pel qual Catalunya declarava la guerra en solitari a Felipe V i contra França, per a mantindre's baix l'obediència de Carlos d'Àustria i «per conservar les lleis, constitucions, privilegis, honors, costums i prerrogatives que el serenísimo duc d'Anjou ha derogat volent que el present Principat de Catalunya s'entregue a discreció i que els naturals i habitants no gogen en avant més llei ni privilegi que la que al seu arbitrio vol impondre'ls». Als pocs dies, les tropes de Felipe V varen rodejar la ciutat i varen iniciar un bloqueig d'onze mesos. Davant el fracàs del bloqueig, Felipe V va solicitar al seu yayo, Luis XIV de França que li enviara militars francesos i, en juliol de 1714, i en l'arribada del duc de Berwick, es va iniciar el sege que finalisaria en la pren de la ciutat. Dies despuix varen ser abolides les constitucions catalanes, sent reemplaçades per mig del Decret de Nova Planta pel règim absolutista borbònic que prolongaria la seua existència fins al XIX.
Simbolisme
En el XIX, les noves disposicions sanitàries promulgades en esta época varen supondre la desaparició de numerosos cementeris parroquials, que els seus solars es varen urbanisar com a noves places públiques: varen sorgir aixina places com la de Santa María, del Pi, de Sant Josep Oriol, de San Felipe Neri, de Sant Just, de Sant Pedro i de San Jaime.[2]
En l'actualitat, cada 11 de setembre es commemora el Dia de Catalunya i es rendix homenage en la plaça als defensors de la ciutat, morts i enterrats en este lloc. Per això, es troba inscrit el següent text de Serafí Pitarra:
| Al fossar dels Moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna del honor. |
En el Fossar de les Moreres no s'enterra cap traïdor, fins a perdent les nostres banderes serà l'urna del honor. |
No obstant, segons el historiador Jordi Canal, Fossar de les Moreres els fets narrats en el poema de Pitarra. «Fosal de las Moreras».[3]
Vore també
- Odonimia de Barcelona
- Anex:Bens d'interés cultural de la comarca del Barcelonés (província de Barcelona)
- Anex:Bens d'interés cultural de la província de Barcelona
- Tomba del soldat desconegut
- Dia Onze de Setembre
- Rafael Casanova
Referències
- ↑ Alicia Sánchez i María Pomés - Història de Barcelona - 2001 - Pag. 84 - ISBN.- 84-95300-21-4
- ↑ Fontbona, 1997, p. 64.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCanal2018">Canal (2018). En permís de Kafka. El procés independentiste en Catalunya, Barcelona: Península, pp. 365. ISBN 978-84-9942-689-1.
Bibliografia
- Fontbona, Francesc (1997). Història de l'art català VI. Del neoclassicisme a la Restauració 1808-1888 (en català), Barcelona: Edicions 62. ISBN 84-297-2064-2.
- Lecea, Ignasi de; Fabre, {{{nom2}}}; Grandas, {{{nom3}}}; Hortes, {{{nom4}}} (2009). Art públic de Barcelona (en català), Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials. ISBN 978-84-96645-08-0.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fossar de les Moreres» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.