Fort romà de Drobeta

Drobeta va ser un fort romà (castrum) construït per l'emperador Trajà en la província de la Dacia, en l'actual ciutat rumana de Drobeta-Turnu Severin. Es va construir per a albergar als soldats que custodiaven el costat nort del Pont de Trajà, que travessava el riu Danubi i que es va construir com a part dels preparatius de la Segona Guerra Dacia en els anys 103-105 d. C. Era, per tant, un important centre militar i polític i es trobava en un lloc estratègic clau des del que partia la calçada imperial cap al nort de la Dacia. El pont i els forts de Drobeta i Pontes (en la localitat sèrbia de Kladovo) formaven un important complex estratègic que assegurava la conexió entre dos províncies romanes, la Dacia i la Mesia Superior, situades al nort i al sur del Danubi, respectivament.
Al seu entorn es va desenrollar l'assentament civil (vicus) de Drobeta, que va ser elevat al ranc de municipium en 121 per l'emperador Adrià i al de colónia en 193 per Septimio Sever. La ciutat es va convertir en un important centre econòmic i comercial que mantenia estretes relacions en els ports del Danubi.[1]
El fort ha segut somés a extensos treballs d'excavació i els seus fonaments són visibles hui en dia. Té forma rectangular i cobrix una superfície de dos hectàrees. En el seu interior, la part central estava ocupada pel pretori (pati sagrat, capella i dependències del pretor), els depòsits d'armes, els almagasens i les vivendes d'oficials i soldats. Des de cada una de les quatre portes laterals partia una via que conduïa al pretori: la via praetoria, la via decumana i la via principalis, que unia les portes principals dreta i esquerra. Una via perimetral (via sagularis) rodejava el fort pel seu interior, a lo llarc de la muralla del recint. A l'oest de la fortalea, a la vora del Danubi, es troben les ruïnes d'unes termes romanes.[1] En els seus murs s'han trobat rajoles en el sagell de la Legio V Macedonica, lo que indica que la construcció de les termes data de la mateixa época que la de la fortalea i el pont.
Va ser el primer fort de pedra construït pels romans en la Dacia i l'únic que es va utilisar des del II fins a principis del VII. La seua orientació és una excepció a les regles de l'arquitectura militar romana, ya que la porta praetoria està ubicada al sur, lo que s'explica possiblement per la seua funció de defensa del pont.

Lloc arqueològic

Els vestigis més antics que testimonien la presència humana en Drobeta es remonten a l'Edat del Bronze. Les excavacions realisades han revelat fragments d'elements ceràmics pertanyents a la cultura de Gârla Mare. Les excavacions varen ser realisades per P. Polonic i Grigore Tocilescu (entre 1896 i 1899), Alexandru Bărcăcilă (entre 1929 i 1932), Grigore Florescu, Lucian Roșo, La meuașo Davidescu i Mihail Gușiță (entre 1960 i 1965) i La meuașo Davidescu (entre 1963 i 1970).[2] Els arqueòlecs també han descobert una cabanya de finals del periodo de Hallstatt que presentava restants dispersos de ceràmica d'orige dacio, aixina com alguns restants de pasta grossa en vora festoneado.[2]
No obstant, els principals vestigis daten de l'época romana. Els més importants són dos: el conjunt del pont construït per Apolodoro de Damasc i el fort romà de Drobeta, que va existir des de l'any 101 fins al VII[2]
Fases històriques de la construcció

El fort romà de Drobeta va tindre a lo manco cinc fases consecutives de construcció i consolidació a lo llarc de la seua existència. La primera fase comprén des de la construcció pròpiament dita, que va escomençar en l'any 101 d. C., fins a l'inici del regnat de l'emperador Adriano. La fortificació tenia forma rectangular i estava rodejada per una muralla construïda en opus caementicium en parament en opus vittatum. Contava en quatre portes: praetoria, decumana, principalis dextra i principalis sinistra.[3] Totes elles estaven flanquejades per dos torres interiors retranqueadas respecte a la llínea de la cortina. Totes les torres, tant les intermiges com les situades en els cantons del fort, tenien el mateix estil i modo constructiu. El mur de la cortina era doble en el seu interior i contava en un camí de ronda cridat agger. En l'exterior de la muralla es va excavar un fos de protecció. Segons es pot observar en la Columna de Trajà, sembla que en l'interior de la fortalea hi havia construccions de fusta, a lo manco en una primera etapa.[3]
La segona etapa, corresponent a l'época d'Adrià, es va caracterisar per l'existència de construccions en murs en l'interior del fort. Estes edificacions estaven destinades a diferents usos: el pretori (residència dels oficials), els barracons, el hospital (valetudinarium) o els graners (horrea).[3] La fortalea tenia dos vies principals, la via praetoria i la via principalis, que estaven flanquejades per pòrtics. Atres dos vies, la quitana i la sagularis, estaven dotades de pòrtics de fusta.[3] Els edificis dels barracons tenien forma de L i contaven en habitacions destinades a cada subunitat, en un pòrtic de fusta que flanquejava el costat llarc de l'edifici. Els graners, que eren dos en número, estaven disposts simétricament en la latera. El pati sagrat estava pavimentado i delimitat per un oecus en la part posterior. En el centre hi havia un sacelio de planta absidal en el seu interior i de forma quadrangular en el seu exterior.[3]
La tercera fase de construcció s'ha datat hipotèticament en el regnat de l'emperador Galieno. En aquella época es varen tancar tres portes: la decumana i les dos principals, i es va construir en el seu lloc una gran torre exterior de planta quadrada. Posteriorment es va reconstruir la porta principal praetoria, i es va flanquejar en dos torres semicirculares exteriors. Les torres exteriors i les dels cantons es varen reforçar en torres exteriors en forma de sector circular i de quadrilàter.[3] Es va reblir el fos exterior i es varen obrir atres tres fossos més amples i molt més profunts, paralels entre sí i a una distància adequada de les torres exteriors. El principia es va modificar per a ajustar-se a una planta basilical i el conjunt es va redistribuir entorn a un ampli corredor. Aixina mateix, es va reduir el tamany dels barracons i es varen remodelar per a donar-los forma rectangular. Les estàncies interiors es varen reorganisar en dos grups, cada u dels quals conformava una vivenda típica de les tropes de frontera (limitanei).[3]
-
Pla del fort de Drobeta en la fase II
-
Pla del fort de Drobeta en la fase V
-
Plans del principia
-
Principia: reconstrucció de les fronteres
-
Plans de les termes, de la porta praetoria (reconstrucció), del Pont d'Apolodoro de Damasc i dels barracons del Fort de Drobeta en la fase V (reconstrucció)
En la següent fase de construcció, la quarta, es varen acometre reparacions i es va modificar el mur de tancament.[4] Es varen construir barracons de pedra i terra de forma rectangular. Els espais intermijos es varen acondicionar per a donar cabuda a tallers artesanals, com forns de ceràmica. És provable que l'antic espai de la comandància militar fora utilisat com a guarnició pels foederati de la cultura de Sântana de Mureș-Cherniajov en el IV[4]
La reconstrucció de la fortalea es va portar a terme en la seua quinta fase, a finals del V, possiblement durant el regnat de l'emperador Anastasio I, i va comprendre també la reconstrucció del mur de tancament. L'antic agger va ser substituït per un camí de ronda construït en fusta sobre pilars de mamposteria.[4] Posteriorment, es varen construir en l'exterior del recint fortificat barracons disposts en quatre grups d'edificis distribuïts a lo llarc de dos carrers perpendiculars que delimitaven les dos antigues vies axials. Cada grup de barracons tenia un renc de habitacions en pòrtic en la frontera. En les places que es varen crear es varen instalar forns de pa, termes, tallers de cantereria i atres dependències necessàries per a la guarnició.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Bărbulescu, 2025, p. 71.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Florescu, Daicoviciu i Roșo, 1980, p. 141.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Florescu, Daicoviciu i Roșo, 1980, p. 142.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Florescu, Daicoviciu i Roșo, 1980, p. 143.
Bibliografia
- Bărbulescu, Mihai (2025). Civilisația Romană în Dacia (en ro), Cluj: Editura Școala Ardeleană. ISBN 978-630-314-223-4.
- Florescu, Radu; Daicoviciu, Hadrian; Roșo, Lucian (1980). Dicționar enciclopedic de artă veche a României (en ro), Bucarest: Editura Științifică și Enciclopedică.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuerte romano de Drobeta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.