Anar al contingut

Forn solar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Forn solar
Per a el dispositiu usat per a la cocció d'aliments vore Cuina solar.
Per a la generació d'electricitat vore Central solar de torre central.
Erro al crear miniatura:
El forn solar ubicat en Odeillo en els Pirineus Orientals en França pot alcançar temperatures de fins a 3500 °C.

Un forn solar és una estructura que usa energia solar dispersa per a produir altes temperatures, usualment per a usos industrials. Reflectores parabòlics o helióstatos concentren la llum (d'insolaació) sobre un punt focal. La temperatura en el punt focal pot alcançar els 3500 °C, i esta calor pot ser usat per a generar electricitat, fondre acer, fabricar combustible de hidrogen o nanomateriales.

En grec antic/llatí el terme heliocaminus significa ‘forn solar’ i es referix a un solario tancat per vidres intencionalment dissenyat per a tindre una temperatura interna més alta que la temperatura de l'aire extern.[1]

Es diu que durant la segona guerra púnica (218-202 a. C.) el científic grec Arquímedes pot repelir l'atac de bucs romans en incendiar-los usant un “vidre incendiari” que podria haver segut un conjunt d'espills. En un experiment per a comprovar esta història realisat per un grup en l'Institut Tecnològic de Massachusetts en l'any 2005, varen concloure que encara que açò pot ser efectiu contra blancs estacionarios, lo més provable és que els espills no hagueren segut capaços de concentrar la suficient energia solar com incendiar un buc baix condicions reals de batalla.[2]

El primer forn solar modern en ser construït va ser realisat en França en l'any 1949 per Félix Trombe. Encara hui es troba en el Mont-Louis, prop de Odeillo. Es va triar als Pirineus perque el lloc té cels rebujats per fins a 300 dies per any.[3]

Un atre forn solar és construït en Uzbekistan com a part de les Instalacions d'Investigació del Complex “Sun” de l'Unió Soviètica impulsat per l'acadèmic S. A. Asimov.[4]

El forn solar més gran és el forn solar de Odeillo, situat en Font-Romeu-Odeillo-Via (Pirineus Orientals, França), i va ser inaugurat en l'any 1970. Ampra un conjunt d'espills plans per a recolectar la llum del sol, reflectint-la sobre un gran espill curve.

Usos

Els rajos són enfocats sobre un àrea del tamany d'un gorc i poden alcançar una temperatura de 4.000 °C, depenent del procés instalat, per eixemple:

  • Aproximadament 1000 °C per als receptors metàlics produint aire calent per a la següent generació de torres solars com serà provat en la central solar Thémis del Proyecte Pegara.[5]
  • Aproximadament 1400 °C per a produir hidrogen trencant molècules de metà.[6]

S'ha sugerit que els forns solars podrien ser usats en l'espai per a proporcionar energia per a usos industrials.

La seua dependència d'un clima solejat és un factor limitante com una font d'energia renovable en la Terra pero podria ser combinat en sistemes d'almagasenament d'energia termal per a la producció d'energia durant dies nuvolats o durant la nit.

Dispositius de chicoteta escala

El principi del forn solar està sent usat per a construir cuines solars barates i parrillades solars, i per a la pasteurisació solar d'aigua.[9] Un reflector Scheffler prototip està sent construït en Índia per a ser usat en un crematori. Este reflector de 50 m² generarà temperatures de 700 °C i reemplaçarà entre 200-300 kg de llenya usada per a una cremació.

Forn solar per a cuinar aliments

Vore també

Referències

  1. ↑ «MEEF Roman Architectural Glossary.». Archivat des de l'original, el 11 de maig de 2017. Consultat el 30 de giner de 2013.
  2. ↑ «2.009 Product Engineering Processes: Archimedes.». Archivat des de l'original, el 12 de decembre de 2017. Consultat el 30 de giner de 2013.
  3. ↑ Odeillo Solar Furnace official website, retrieved 12 July 2007.
  4. ↑ English Russia's post about the Uzbekistan Soviet Solar Furnace.
  5. ↑ Sitie web del proyecte PEGASE (en anglés).
  6. ↑ SOLHYCARB, EU funded project, ETHZ official page.
  7. ↑ Flamant G., Luxembourg D., Robert J.F., Laplaze D., Optimizing fullerene synthesis in a 50 kW solar reactor, (2004) Solar Energy, 77 (1), pp. 73-80.
  8. ↑ T. Ait Ahcene, C. Monty, J. Kouam, A. Thorel, G. Petot-Ervas, A. Djemel, Preparation by solar physical vapor deposition (SPVD) and nanostructural study of pure and Bi doped ZnO nanopowders, Journal of the European Ceramic Society, Volume 27, Issue 12, 2007, Pages 3413-342.
  9. ↑ Palés nortamericà per a una barbacoa solar otorgada en l'any 1992 (en anglés).