Forn solar
Un forn solar és una estructura que usa energia solar dispersa per a produir altes temperatures, usualment per a usos industrials. Reflectores parabòlics o helióstatos concentren la llum (d'insolaació) sobre un punt focal. La temperatura en el punt focal pot alcançar els 3500 °C, i esta calor pot ser usat per a generar electricitat, fondre acer, fabricar combustible de hidrogen o nanomateriales.
En grec antic/llatí el terme heliocaminus significa ‘forn solar’ i es referix a un solario tancat per vidres intencionalment dissenyat per a tindre una temperatura interna més alta que la temperatura de l'aire extern.[1]
Es diu que durant la segona guerra púnica (218-202 a. C.) el científic grec Arquímedes pot repelir l'atac de bucs romans en incendiar-los usant un “vidre incendiari” que podria haver segut un conjunt d'espills. En un experiment per a comprovar esta història realisat per un grup en l'Institut Tecnològic de Massachusetts en l'any 2005, varen concloure que encara que açò pot ser efectiu contra blancs estacionarios, lo més provable és que els espills no hagueren segut capaços de concentrar la suficient energia solar com incendiar un buc baix condicions reals de batalla.[2]
El primer forn solar modern en ser construït va ser realisat en França en l'any 1949 per Félix Trombe. Encara hui es troba en el Mont-Louis, prop de Odeillo. Es va triar als Pirineus perque el lloc té cels rebujats per fins a 300 dies per any.[3]
Un atre forn solar és construït en Uzbekistan com a part de les Instalacions d'Investigació del Complex “Sun” de l'Unió Soviètica impulsat per l'acadèmic S. A. Asimov.[4]
El forn solar més gran és el forn solar de Odeillo, situat en Font-Romeu-Odeillo-Via (Pirineus Orientals, França), i va ser inaugurat en l'any 1970. Ampra un conjunt d'espills plans per a recolectar la llum del sol, reflectint-la sobre un gran espill curve.
Usos
Els rajos són enfocats sobre un àrea del tamany d'un gorc i poden alcançar una temperatura de 4.000 °C, depenent del procés instalat, per eixemple:
- Aproximadament 1000 °C per als receptors metàlics produint aire calent per a la següent generació de torres solars com serà provat en la central solar Thémis del Proyecte Pegara.[5]
- Aproximadament 1400 °C per a produir hidrogen trencant molècules de metà.[6]
- Fins a 2500 °C per a provar materials que seran usats en ambients extrems tals com reactors nuclears o vehículs espacials per a reentradas atmosfèriques.
- Fins a 3500 °C per a produir nanomateriales per sublimació induïda solar i refredat controlat, tal com nanotubos de carbono[7] o nanopartículas de cinc.[8]
S'ha sugerit que els forns solars podrien ser usats en l'espai per a proporcionar energia per a usos industrials.
La seua dependència d'un clima solejat és un factor limitante com una font d'energia renovable en la Terra pero podria ser combinat en sistemes d'almagasenament d'energia termal per a la producció d'energia durant dies nuvolats o durant la nit.
Dispositius de chicoteta escala
El principi del forn solar està sent usat per a construir cuines solars barates i parrillades solars, i per a la pasteurisació solar d'aigua.[9] Un reflector Scheffler prototip està sent construït en Índia per a ser usat en un crematori. Este reflector de 50 m² generarà temperatures de 700 °C i reemplaçarà entre 200-300 kg de llenya usada per a una cremació.

Vore també
Referències
- ↑ «MEEF Roman Architectural Glossary.». Archivat des de l'original, el 11 de maig de 2017. Consultat el 30 de giner de 2013.
- ↑ «2.009 Product Engineering Processes: Archimedes.». Archivat des de l'original, el 12 de decembre de 2017. Consultat el 30 de giner de 2013.
- ↑ Odeillo Solar Furnace official website, retrieved 12 July 2007.
- ↑ English Russia's post about the Uzbekistan Soviet Solar Furnace.
- ↑ Sitie web del proyecte PEGASE (en anglés).
- ↑ SOLHYCARB, EU funded project, ETHZ official page.
- Archivat el 13 de març de 2009 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Flamant G., Luxembourg D., Robert J.F., Laplaze D., Optimizing fullerene synthesis in a 50 kW solar reactor, (2004) Solar Energy, 77 (1), pp. 73-80.
- ↑ T. Ait Ahcene, C. Monty, J. Kouam, A. Thorel, G. Petot-Ervas, A. Djemel, Preparation by solar physical vapor deposition (SPVD) and nanostructural study of pure and Bi doped ZnO nanopowders, Journal of the European Ceramic Society, Volume 27, Issue 12, 2007, Pages 3413-342.
- ↑ Palés nortamericà per a una barbacoa solar otorgada en l'any 1992 (en anglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Horno solar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.