Formació Punta Rosada
La Formació Punta Rosada és una formació geològica del Jurásico Mig de la Conca Neuquina, reconeguda principalment en el subsol del sector oriental i nort-oriental de la conca, en les províncies argentines de Neuquén i Riu Negre. Va ser definida per José H. Digregorio en 1972 i constituïx l'unitat continental superior del Grup Que el seu, integrada per arenisques, areniscas conglomerádicas, conglomerats i pelitas rojoses i verdosas d'ambient fluvial–aluvial.[1][2][3]
L'unitat representa les facies continentals terminals d'un sistema regresivo desenrollat durant l'evolució del Grup Que el seu. En eixe context, la Formació Punta Rosada es vincula lateral i genèticament en les facies deltaicas, estuarinas i marí-someras de la Formació Lajas, i és considerada l'equivalent de subsol de la Formació Challacó, exposta en sectors occidentals i sudoccidentales de la Conca Neuquina.[2][4]
Ademés de la seua rellevància estratigráfica, la Formació Punta Rosada posseïx importància econòmica per estajar nivells productors de petròleu i gas natural en distintes àrees de la Conca Neuquina. Ha segut documentada en jaciments i blocs com Riu Neuquén, Loma Kauffman, Llac Pellegrini, Loma Negra, Lloc Bravo, Loma de María i Estació Fernández Ore, i en determinats sectors forma part de sistemes de reservorios de gas de baixa permeabilidad, coneguts en l'indústria com tight gas.[5][6][7]
Antecedents
La Formació Punta Rosada va ser definida per Digregorio en 1972 per a designar una unitat de subsol del Grup Que el seu reconeguda en el sector oriental i nort-oriental de la Conca Neuquina.[1] En la lliteratura posterior, el seu us es va consolidar per a referir-se a les sedimentites continentals rojoses del tram superior del cicle cuyano, equivalents als depòsits de la Formació Challacó presents en aflorament.[2][4]
Els estudis regionals del Grup Que el seu han interpretat a Punta Rosada com a part d'una successió progradacional associada a l'alvanç de sistemes continentals sobre ambients marins marginals i deltaicos prèviament desenrollats per la Formació Lajas. D'esta manera, l'unitat ocupa una posició clau per a comprendre la transició entre els ambients marí-transicionales i els sistemes continentals de l'etapa final de la farcidura cuyano.[2][6]
Marc geològic
La Formació Punta Rosada integra el Grup Que el seu, un dels principals conjunts sedimentarios del Jurásico Inferior–Jurásico Mig de la Conca Neuquina. Durant esta etapa, la conca va evolucionar baix un règim de subsidencia tèrmica posrift, en el desenroll de seqüències progradacionales relacionades en canvis relatius del nivell de la mar i un aporte clástico creixent cap a l'interior de la conca.[2][6]
En este marc regional, les facies més proximals del Grup Que el seu superior estan representades per sedimentitas clásticas grosses d'ambient fluvial–aluvial, assignades a les formacions Challacó i Punta Rosada. Cap a posicions més distales, estes facies passen gradualment a depòsits deltaicos i de plataforma continental de la Formació Lajas, i lateralment a pelites obscures de centre de conca i depòsits turbidíticos.[6]
La Formació Punta Rosada expressa aixina el desenroll continental de la porció superior del sistema cuyano, especialment en el domini de subsol de la vora oriental de la conca i en sectors influenciats per l'evolució tectosedimentaria de la Dorsal de Huincul.[2][5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Digregorio, José H. (1972). «Neuquén», Leanza, A. F. (ed.). Geologia Regional Argentina, Còrdova: Acadèmia Nacional de Ciències, pp. 439–506.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Arregui, Carlos; Carbone, Osvaldo; Martínez, Rubén(2011).«El Grup Que el seu (Jurásico Primerenc–Mig) en la Conca Neuquina».Geologia i Recursos Naturals de la Província del Neuquén. Relatorio del XVIII Congrés Geològic Argentí.Neuquén:: 77–89.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 4,0 4,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 5,0 5,1 Rodríguez, María F.; Leanza, Héctor A.; Salvarredy Aranguren, Matías (2007). Full Geològic 3969-II, Neuquén, províncies del Neuquén, Riu Negre i La Pampa, Buenos Aires: Servici Geològic Miner Argentí, pp. 1–165.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Rodríguez, María Fernanda; Casa, Analía L.; Dal Molin, Carlos N.; Hernando, Ignacio N. (2023). Full Geològic 3969-24 General Roca, província de Riu Negre, Buenos Aires: Servici Geològic Miner Argentí, pp. 1–107.
- ↑ Tramannoni, Pablo; Späth, Federico; Santiago, Emiliano; Chiachiarelli, Francisco(2023).«Caracterisació sísmica de les formacions Punta Rosada i Lajas. Inversió pre-stack de traces i pressió poral en el bloc Ric Neuquén, conca Neuquina».Petrotecnia.(1): 68–83.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Formación Punta Rosada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.