Loma Negra

Loma Negra, també coneguda com a Vila Fortabat, és una localitat del partit-municipi d'Olavarría, localisat en l'interior de la Província de Buenos Aires, Argentina. Es troba enclavada a 14 quilómetros de la ciutat que du el mateix nom del partit i és un important centre industrial de la regió.

Toponímia

Loma Negra deu el seu nom al color de la pedra calcàrea, matèria primera per a la fabricació de la calç i el ciment. Va ser el nom impost pels colonizadores de la Campanya del Desert, els qui en aplegar a la zona varen impondre a les distintes àrees el nom dels accidents geogràfics del lloc més un adjectiu característic del mateix.

Història

XIX

El 29 d'octubre de 1855, per la matinada, es produïx la Batalla de Sant Jacinto en la que s'enfronten les tropes al mando del General Manuel Forns i el Cacic Calfucurá, qui preval i venç a Forns. Per a açò li tendix una emboscada i després de fingir una fugida, ho du a combatre en un terreny pantanoso propenc al Riera Santa Jacinto, el qual és cridat "Tallamar" pels llogarencs, zona a on hui es troba Vialidad Provincial sobre la Ruta 51. Allí conseguix immovilisar canons i soldats, per a provocar-li innumerables baixes i una catastròfica derrota. Forns es trobava acompanyat per uns 1300 hòmens, Calfucurá per un número alguna cosa superior.

Era per llavors propietari de la "Estància Sant Jacinto" Don Celestino Muñoz, qui després del saqueig que fa Calfucurá en el caixco de la seua estància transferix el domini de la mateixa a Don Juan Pourtalé. En posterioritat els germans Juan, Carlos i Alfredo Fortabat heretarien les terres del seu yayo matern, ya que la seua mare Elena Pourtalé havia fallit. Passat un temps Alfredo Fortabat compra als seus germans les parts indivisas de la successió. Actualment esta zona es diu "Estància Fortabat".

El pioner descobridor de la pedra calcàrea en la zona va ser Don Carlos Landi, poc abans del 1900, qui va fundar la Fàbrica de Calç "Sant Alfredo" (nom que va prendre de la propenca Estància Sant Alfredo, propietat de la família Errecart).

El 21 d'agost de 1893 el Ferrocarril del Sud aplega a la localitat de Loma Negra, a demanat de Don Carlos Landi, per llavors propietari de la Fàbrica de Calç " Sant Alfredo ". L'Estació va ser emplaçada en la zona a on hui es troba l'Escola N.º 25, i va ser designada per l'Estat com "Estació Loma Negra". Un ramal va continuar fins a la pedrera de "Dávila i Companyia" (hui Ciment Avellaneda S. A) i el principal fins a la Fàbrica de Calç de Landi, junt a eixe ramal es va obrir, en aquella época, el camí que conduïa fins a Loma Negra, i que va ser la primera entrada al poble. Poc despuix li'l va començar a cridar "Camí Real".

XX

En la década de 1920 es descobrixen en els camps de propietat d'Alfredo Fortabat quí era un descendent de francesos, un important jaciment de caolín i calcàrea. En 1926 est fundava la seua empresa productora de ciment anomenada "Loma Negra". Dos anys despuix va començar a construir cases per als obrers, conformant-se esta vila minera. En 1929 llancen al mercat els seus primers productes. Casi una década més vesprada, per la necessitat de contar els obrers en les seues vivendes prop de la fàbrica, Fortabat va ordenar l'edificació de les primeres cases en la Vila, baix la direcció de Juan Becker.

El creiximent de l'indústria local, va provocar el afincamiento de veïns i en ells el naiximent d'un barri privat dins de la localitat que es va denominar: "Vila Loma Negra". La primitiva Vila era un llogaret de cases humils, construïdes en chapes, pedres i fustes, per a protegir-se dels rigors de la fredor en l'hivern i l'atmòsfera insoportable de l'estiu. Eren solament tres quadres, el carrer principal de les quals era la que du el nom de Luciano Fortabat, que s'estenia fins a l'altura del cantó de l'actual avinguda Santa Elena a on es troben la subcomisaría i el correu. Cap a la mitat de la primera década d'este sigle, les vivendes s'ubicaven sobre la costa de les vies del llavors Ferrocarril Sud, en el carrer que hui es denomina Alberdi a pocs metros del tanc d'aigua potable d'eixe sector de la localitat. Els habitants d'eixes cases eren les famílies de Francisco Citati, Francisco Cantagallo, Italo Aller, Francisco Guido i Cotti.

Reconeiximent a l'empresari Fortabat en l'entrada de la vila homònima.

La vila es va començar a poblar massivament en 1924, en l'arribada de famílies immigrants de varis països per a treballar en la construcció de la fàbrica cementera Loma Negra. Les seues autoritats varen contractar a l'empresa GEOPE per a que alçara grans galpones de chapa que tenien com a objecte que anaren habitades per famílies i hòmens fadrins, que es dividien en 20 peces, totes en una sola fila. L'intenció era solucionar-els el problema de la vivenda a els qui se sumaven en la construcció de la nova fàbrica de ciment.

Eixos galpones de chapa -molt precaris- estaven ubicats a on hui es troba la plaça "De l'Eficiència i el Treball" i donaven al carrer Còrdova (es varen instalar d'un costat famílies, i de l'atre fadrins), al carrer Entre Rius a on es trobava l'entrada a una decena de quintes en hortes de verdures i plantes frutals. En tant, en el carrer Buenos Aires, després de la via, solament es varen edificar inicialment dos vivendes.

En el Granit vell també varen colocar galpones de chapa per a famílies i fadrins. En el lloc es trobava la fonda (un bar a on es donava de menjar) de Gregorio Boggia i per a higienizarse existia una pileta d'aigua, encara que molts elegien la pedrera per a lo mateix i també per a llavar les seues robes.

Varen ser anys molt durs per als pocs habitants. Al no contar-se en mijos de transport, en cas que algú patira alguna malaltia o necessitara algun remei era comú creuar a peu el camp per a aplegar i tornar de la ciutat.

Els primers comerciants que es varen instalar varen ser Manuel Happes Agarra (conegut popularment com el "Turc Manuel") i Mateo Amanzi, qui establit en Sant Jacinto venia a la casa de cada obrer, arreplegava i preparava els demanats i després els distribuïa.

La vila va ser creixent i la fàbrica de ciment va atraure a moltes persones i famílies jóvens. En una comunitat tan menuda, les activitats socials prenen gran importància. Una activitat recreativa va ser el "Club de Chiquets", coneguda en atres localitats de l'Argentina com a ¨Colónia de Vacacions¨.

El 9 de novembre de 1947, Don Alfredo Fortabat va modificar el nom de la seua vila obrera, la que va passar a denominar-se «Vila Alfredo Fortabat». En l'acte de varen participar en una gran desfilada per l'avinguda Luciano Fortabat els chiquets de l'Escola N.º 25 del parage Sant Jacinto, els veïns de Calera Avellaneda, La Providència, i les afores. L'imposició del seu nom al seu barri tancat s'efectua per la seua sola disposició, i sense que medie l'intervenció de l'Estat, ya que es tractava d'una propietat privada, enclavada dins de la localitat de Loma Negra, pero en una certa autonomia que brotava de la filantropia de Fortabat. Este barri és lo que comunament es coneix com a “Vila Vella”.

En la década del 1960 Alfredo Fortabat lotea camps de la seua propietat, al mateix temps que entrega el domini dels espais públics del nou sector a la Municipalitat. Aixina, la localitat de Loma Negra es trobava composta per: Nova Vila Alfredo Fortabat, Vila Laclau, La Providència, Calera Avellaneda i Vila Miserranía. Mentrestant la Vila Alfredo Fortabat seguia en mans de Loma Negra C. I. A. S. A. Aixina les coses, es confonien en l'apariència d'un sol poble dos poblacions, una lligada a lo públic i una atra a lo privat.

Consolidació

En la década de 1970, la companyia va cedir els espais públics i les cases als seus habitants, convertint-se de forma definitiva en un núcleu urbà. El complex industrial edificat per Fortabat va ser un factor rellevant en l'evolució de la localitat de Loma Negra i de tot el Partit d'Olavarría.

El dissabte 10 de giner de 1976, a les 03:00, Don Alfredo Fortabat va fallir en l'Institut del Diagnòstic de la Capital Federal, a causa d'un derrame cerebral. Els seus restants varen ser velats en la Residència Fortabat, ubicada en l'Avinguda del Libertador i Sant Martín de Tours (hui sèu de l'Embaixada de Corea). Al sendemà, els seus restants varen ser sepultats de manera provisoria en la volta de la família Lacroze del Cementeri de la Recoleta. Mesos despuix, en agost, serien traslladats a la localitat de Loma Negra, a una cripta construïda en la Parròquia Santa Elena. En la despedida, el veïnat es va bolcar a l'Avinguda Luciano Fortabat per a donar-li l'últim adeu.

Dies despuix, la seua segona esposa, la senyora Amalia Lacroze de Fortabat, va assumir la presidència de l'empresa. En una de les primeres reunions de directori, va propondre a l'Assamblea d'Accionistes la venda de la Vila Fortabat als seus ocupants, moció que va ser aprovada per unanimitat, i es va facultar a apoderats especials i a la escribana Norma Edith Desimone de Mendía per a procedir a les transferències. Paralelament, es va entregar el domini públic al municipi. D'esta manera, el barri tancat "Vila Alfredo Fortabat" es desprenia dels terrenys de l'empresa i passava a integrar, ya de manera oficial, la localitat de Loma Negra.

Actualment, Loma Negra conserva la seua acervo cementero i és un centre de producció i transport. L'activitat econòmica destacada en la zona és l'explotació minera. El seu principal referent és la pedrera de granit roig. També existixen pedreres de pedra calcàrea i argila, matèries primeres per a la fabricació del ciment portland.

Atres senyes històriques

Vista de la localitat des de la ruta.

• 31 de maig de 1929, Fundació del Club Social i Deportiu Loma Negra
• 1930, Oficina de l'Estafeta de Correus i Telecomunicacions.
• 1937, Destacament de Policia.
• 1941, Pavimentació de l'Avinguda Luciano Fortabat i dels carrers hui denominats Camí Real, Santa Elena i Neuquén.
• 1943, Creació de la "Associació Mutual del Personal Obrer de Loma Negra".
• 1945, Pavimentació del camí d'Olavarría a la zona industrial -hui ruta provincial RP 51-. En açò l'entrada oficial del poble seguix sent el Camí Real, pero l'entrada a la "Vila Alfredo Fortabat" s'obri sobre la Ruta 51, sobre la Avda. Luciano Fortabat.
• 1953, Creació del Club Deportiu de Peixca Loma Negra.
• 2 d'agost de 1958, Inauguració del primer establiment educacional Escola N.º 12 "María Curie".
• agost de 1960 el destacament de Policia es va convertir en Subcomisaría, gràcies a les gestions que va realisar l'empresa Loma Negra a la Cooperadora policial integrada per una dotzena de respectats veïns.
• 1962, Escola d'Educació Mija N.º 3 "Amalia Lacroze de Fortabat".
• 1962, Inauguració del Saló de Festes del Club Loma Negra
• 29 de març de 1964, 22 anys despuix de colocada la pedra fonamental, s'inaugura el Temple Parroquial Santa Elena, en memòria de Donya Elena Pourtalé de Fortabat. Seria el seu primer retor el Pbro. (...) González. Li succeiria com a Retor el Pbro. Héctor Miguel Baiza, després Monsenyor Juan Antonio Manzolido, com a Administrador Parroquial. Més alvance es varen fer càrrec de la cura pastoral els presbíteros Pedro Rocca i Andrés Pérez. Actualment l'Administrador Parroquial és el. Pbro. Luis Malaspina.
• 1971 Es crea el Grup de Scouts i de Guies "Santa Elena", al mateix temps que es nomena padrins dels mateixos a Don Alfredo Fortabat i a la Senyora Amalia Lacroze de Fortabat.
• 1976 S'agrega el Club Social i Deportiu Independent, l'activitat del qual va adquirir important impuls des de fins de 1990.
• 15 de decembre de 1975 S'habilita el Saló Parroquial "Elena Pourtalé de Fortabat".
• 1979 Escola N.º 79, la que en la década de 1990 seria denominada "Alfredo Fortabat", en un acte presidit per l'Intendent Heli Eseverri i la Sra. María Inés Lafuente Lacroze, en calitat de Vicepresident de la Fundació "Amalia Lacroze de Fortabat"
• 1984 Jardí d'Infants N.º 905 "Constancio C. Vigil".
• Centre d'Adaptació Laboral "Mare Teresa de Calcuta".
• 2005 Amalia Lacroze de Fortabat, la seua filla María Inés Lafuente i COCYF Companyia Comercial i Financera Societat Anònima, en calitat de propietaris de les companyies nortamericanes Gaby01 Inc, Gaby02 Inc i Gaby03 Inc respectivament, transferixen el 100 % de les accions d'HOLDTOTAL S. A., empresa controlante de "LOMA NEGRA C. I. A. S. A." al Grup Camargo Correja Cimentos S. A., que va passar a fer-se càrrec de l'activitat econòmica de la fàbrica de ciment. Per la seua banda, la viuda de Fortabat designa administrador de dit Fideicomiso al llicenciat Alfonso Prat Gai. Els restants de Don Alfredo Fortabat són traslladats al Cementeri de la Recoleta, en la Capital Federal
• El 18 de febrer de 2012 a les 06:00 del matí, en el seu domicili de la Ciutat de Buenos Aires, fallix la Senyora Amalia Lacroze de Fortabat.

Població

Conta en Plantilla:Indec, lo que representa un lleu creiximent del 0,52% front als Plantilla:Indec del cens anterior.

Barris i parages

• Vila Alfredo Fortabat (un sector, denominat "Parc", va quedar en mans de l'empresa)
• Nova Vila Alfredo Fortabat
• Barri Amalia Lacroze de Fortabat
• Barri 25 de maig
• Vila Laclau
• Vila Miserranía
• Vila Kochi-Tue
• Parage La Providència
• Parage Sant Jacinto
• Parage Cerro Negre
• Parage Calera Feitis
• Barri pla veja

Llímits de la Jurisdicció de Loma Negra

Comprén el sector que per l'Est llimita en la jurisdicció de Serres Bayas, per l'Oest, desviació ferroviària a 16 de juliol fins al seu empalme Querandíes i ruta 51 fins a la seua intersecció en Camí a LLOSA.

Socials

Els carrers principals de Vila Alfredo Fortabat

La diversió passava pels pícnics i els balls -després aplegaria el Cine Savoy. El 31 de maig de 1929 quedava fundat el «Club Social i Deportiu Loma Negra», que seguix alimentant una llabor deportiu rellevant (durant la década de 1980 este Club va aplegar a jugar al fútbol en primera divisió i li va guanyar un amistós a l'Unió Soviètica); després va seguir a principis de març de 1931, la creació del «Club Portugués» (reunia a un núcleu d'operaris, en la seua majoria d'eixa nacionalitat) que després va passar a cridar-se «Social i Deportiu Argentí Cacic» per a més tarde desaparéixer.

La conseqüència de l'increment d'habitants va ser entre atres manifestacions, el naiximent de noves institucions: en febrer de 1937 va sorgir el «Club de Peixca i Recreatiu La Corvina Negra» fundat per un grup d'amics que pretenia organisar viages de peixca al balneari coster de Claromecó; a l'any següent, per a concretar una obra d'argentinidad, és dir conseguir que es parlara el nostre idioma (per lo cosmopolita de la població s'escoltaven 17 diferents) i els chiquets es amoldaran als nostres hàbits i costums, Lucía Quantín de Brié (esposa de Jorge, mege de la companyia Loma Negra) va tindre l'iniciativa i va trobar respal en Fortabat per a crear el "Llar Infantil Elisa Corti Maderna de Fortabat", després rebatejat «Llar Infantil Loma Negra», que en giner de 2002 seria tancat. L'edifici de la Llar Infantil és en l'actualitat propietat de la Municipalitat d'Olavarría i allí té la seua sèu el "Museu Llar Loma Negra", a on es custodia l'història del poble.

Enllaços externs

• fallingrain. com/world/AR/1/Loma_Negra. html Coord. geogràfiques i imàgens NASA, Google