Anar al contingut

Font d'orige d'un riu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Font d'orige d'un riu
Naiximent del riu Capibaribe, en Brasil

La font d'orige, punt de naiximent, curs alt o capçalera d'un riu o riera és el lloc a partir del com l'aigua escomença a brotar. Es tracta del punt més alluntat de la corrent del riu partint del seu desembocadura o de la seua confluència en un atre riu o riera. Quan més d'una font alimenta un riu, lo més habitual és considerar la més alta com la seua font. La més lluntana sol ser cridada corrent de capçalera.

Segons les característiques geològiques o topogràfiques del lloc, la corrent pot escomençar en un bot d'aigua, un llac, un pantà, un manantial, un clau (ullal) o un glaciar.[1] La major part dels rius tenen el seu orige en llocs a on les aigües subterrànees ixen a la superfície.

Archiu:Aquiferos. CAPS 0
Tipos d'aqüífers.

Des del punt de vista de la seua conformació es poden distinguir els aqüífers lliures i els aqüífers confinats.

  • En la figura del costat s'ilustren els dos tipos d'aqüífers:
    • Riu o llac (a), en este cas és la font de recarrega d'abdós acuífero.
    • Sol poroso no saturat (b).
    • Sol poroso saturat (c), en el que hi ha una ventrada de terreny impermeable (d), format, per eixemple, per argila. Este estrat impermeable confina l'aqüífer en cotes inferiors.
    • Sol impermeable (d).
    • Aqüífer no confinat (i).
    • Font (f);
    • Pou que capta aigua de l'aqüífer no confinat (g).
    • Pou que aplega al aqüífer confinat; a sovint l'aigua brota com en un manantial o font, cridat pou artesiano (h).

El naiximent del riu de Er (afluent del Segre) es coneix com el Aiguaneix.[2]

Eixemples de rius que naixen de formes distintes:


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Francisco Anguita Virella, Fernando Moreno Serrano. Processos geològics externs i geologia ambiental. Editorial Roda, 1993.
  2. Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): «l'Aiguaneix». L'Enciclopèdia.cat.