Flora de les Illes Feroe
La vegetació natural de les Illes Feroe consistix en al voltant de 400 diferents espècies de plantes. La vegetació natural de les illes Feroe està dominada per plantes àrtiques, herbas, verdets i líquenés. La major part de les parts baixes és herbar i en alguns casos petorras, principalment Calluna vulgaris.
Plantes llenyoses: no existixen boscs natius en les illes Feroe, i solament unes quantes plantes llenyoses es desenrollen. Troballes de troncs i brancas Betula pubescens en el sol, daten de 2300 a. C., i l'abundància de polen de Corylus en capes profundes, sugerixen que a lo manco alguns bosquecillos d'abedull i d'avellaners varen estar presents en les illes Feroe, anterior a l'assentament humà .
4 espècies de sauces encara estan presents en les Illes Feroe: Salix herbacea és molt comú en les montanyes, pero les atres 3 espècies: Salix phylicifolia, Salix lanata i Salix arctica es poden trobar en pocs llocs, per l'intens pastoreig dels animals. Solament el siempreverde, Juniperus communis (en una forma nana) creix naturalment en les Illes Faroe, i chicotetes poblacions en totes les illes, no obstant per alguna raó el ginebrera és molt comuna en l'illa Svínoy.
Espècies introduïdes
[editar | editar còdic]L'extrem clima oceànic, en vents azotantes dispersant vastes cantitats de sal marina en l'aire, ho fan en molt inconvenient per als arbres. Unes poques espècies de Sudamérica han segut introduïdes des dels 1970's, una sobreixent per la seua bellea i per haver resistit les fortes tormentes i els estius frescs és Araucaria araucana de Chile i Argentina. Arbres de Terra del Fòc: Drimys winteri, Maytenus magellanica, Embothrium coccineum, Nothofagus antarctica, Nothofagus pumilio, i Nothofagus betuloides, han prosperat també, en este clima fret oceànic. En 1979, 6000 chicotetes plantes de Nothofagus varen ser transportades des de Terra del Fòc a les Feroe, fent-la la més gran població de Nothofagus en Europa. Espècies de la llínea costera i illes d'Alaska han adaptat també en les Illes Feroe, especialment Pinus contorta, Picea sitchensis, Salix alaxensis, Populus trichocarpa i Alnus sinuata. El més gran arbre de Pi d'Alaska (Pinus contorta) en Europa (en esgambi, no en altura), es troba en la plantació de Selatrað en les Feroe.
Generalment, espècies de clima oceànic de les costes del sur d'Alaska, Nova Zelanda, Terra del Fòc i Tasmania, són adaptables en Feroe, mentres que espècies del més accentuat clima continental d'Escandinavia i Europa no mostren eixa virtut per la seua intolerància als forts vents i la falta de calor en estiu.[1]
Llectures relacionades
[editar | editar còdic]- Carsbergfondet, Copenhague. Botany of the Faeröes, Based Upon Danish Investigations. Copenhague: Nordiske Forlag, 1901.
- Degelius, Gunnar. Notes on the Lichen Flora of the Faroe Islands. 1966.
- Irvine, David E. G., Ian Tittley, W. F. Farnham, Peter W. G. Gray, and James H. Price. Seaweeds of the Faroes. London: British Museum (Natural History), 1982.
- Lewinsky, Jette, and Jóhannes Jóhansen. The Vegetation and Bryophyte Flora of the Faroe Islands (Denmark) Excursion Guide. Berlín: XIV International Botanical Congress, 1987.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Højgaard, A., J. Jóhansen, and S. Ødum (eds) 1989. A century of tree planting in the Faroe Islands. Føroya Frodskaparfelag, Torshavn.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Flora de las Islas Feroe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.