Anar al contingut

Fixació de preus dels actius

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Este artícul està centrat en la teoria: per a l'us de finances corporatives, consulte Valoració (finances); per a la valoració de derivats i instruments de taxa d'interés / renda fixa vore Finances matemàtiques.

En economia financera, la fixació de preus d'actius es referix a un tractament formal i al desenroll de dos principis de fixació de preus principals,[1] descrits a continuació, junt en els models resultants. S'han desenrollat molts models per a diferents situacions, pero en conseqüència, estos es deriven de la fixació de preus dels actius d'equilibri general o la fixació de preus dels actius racional,[2] esta última correspon a la fixació de preus neutral al risc.

La teoria de l'inversió, que és casi sinònima, comprén el conjunt de coneiximents utilisats per a respalar el procés de presa de decisions per a elegir inversions,[3] i els models de fixació de preus dels actius s'apliquen per a determinar la taxa de rendiment requerida específica de els actius de l'inversió, o el preu dels derivats sobre estes, per a negociar o cobrir-se

Preus d'actius d'equilibri general

Baix la teoria de l'equilibri general, els preus es determinen per mig de la fixació de preus de mercat per oferta i demanda. Ací, els preus dels actius satisfan conjuntament el requisit de que les cantitats de cada actiu suministrat i les cantitats demandades deuen ser iguals a eixe preu, lo que es denomina compensació de mercat. Estos models naixen de la teoria moderna de la cartera, en el model de fixació de preus d'actius de capital (CAPM) com a resultat prototípico.

Els preus ací es determinen en referència a variables macroeconòmiques: per al CAPM, el "mercat general"; per a la riquea general de CCAPM, de modo que les preferències individuals es subsumen. El preu d'equilibri general s'usa quan s'evaluen diverses carteres, creant un preu d'actiu per a molts actius.[4]

El càlcul d'una inversió o valor de l'acció d'esta manera, implica un pronòstic financer per al negoci o proyecte en qüestió, a on els fluix d'efectiu d'eixida es desconten a la taxa tornada pel model seleccionat, i despuix s'agreguen; esta taxa a la seua volta reflectix el "risc" d'estos fluix d'efectiu. (Tinga en conte que un enfocament alternatiu, encara que menys comú, és aplicar un método de "valoració fonamental", com el model T, que en el seu lloc es basa en informació contable, intentant modelar el rendiment en funció del rendiment financer esperat de la companyia.)

Preus racionals

La fixació de preus racional també s'aplica als instruments de renda fixa, com els abonaments, que consistixen en un sol actiu. En general, este enfocament no agrupa els actius, sino que crea un preu de risc únic per a cada actiu.


El càlcul dels preus de les opcions (o les seues "gregues" ) combina: (i) un model del comportament subjacent del preu (o " procés "), és dir, el model de preus d'actius seleccionat; i (ii) un método matemàtic que torna la prima (o sensibilitat) en funció d'este comportament. Consulte Valoració d'opcions # Models de preus.

El model clàssic ací és el de Black – Scholes, que descriu la dinàmica d'un mercat que inclou derivats (en el seu fòrmula de fixació de preus opcional); lo que du més generalment als preus de Martingale, aixina com als models d'un costat. Black – Scholes assumix un procés log-normal; els atres models, per eixemple, incorporaran característiques com la reversión a la mija, o seran "conscients de la volatilitat de la superfície".

Vore també

Referències

  1. ↑ John H. Cochrane (2005). Asset Pricing, Princeton University Press. ISBN 0691121370.
  2. ↑ Junhui Qian. «An Introduction to Asset Pricing Theory». jhqian.org. Consultat el 16 de decembre de 2018.
  3. ↑ William N. Goetzmann (2000). An Introduction to Investment Theory
  4. ↑ Andreas Krause. «An Overview of Asset Pricing Models». people.bath.ac.uk. Consultat el 16 de decembre de 2018.


Referències