Fiort Mitchell
El Fiort Mitchell, també conegut en la cartografia nacional chilena com Estero Mitchell, constituïx una profunda penetració estuarina d'orige glacial emplaçada en la comuna de Tortel, Província de Capità Prat, dins de la Regió d'Aysén del General Carlos Ibáñez del Camp, en la Patagonia chilena.[1][2][3] Este cos d'aigua es localisa en una de les regions costeres més complexes i fragmentades del planeta, caracterisada per un intrincado llaberint d'archipèlecs, canals i fiorts molejats per successius processos d'alvanç i reculada de gèls continentals.[4][5][6]
Geogràficament, el Fiort Mitchell actua com un àrea de transició biològica i física situada entre el Camp de Gèl Nort i el Camp de Gèl Sur, orientant-se de manera predominant en sentit este-oest.[7] Des de la perspectiva de l'infraestructura i l'ordenament territorial de Chile, el fiort representa un llímit hidrogràfic crític que interromp la continuïtat terrestre de la Carretera Austral (Ruta 7), exigint un transbordo marítim de 4,7 milles nàutiques per a conectar els terminals de Port Yungay, en la ribera nort, i Port Riu Bravo, en el fondo del sac este del fiort.[8]
Geografia
Geomorfología
El fiort es troba en les coordenades 47°56′39,8″ S i 73°18′58,3″ O.
El basamento geològic que definix les ales i el llit del Fiort Mitchell pertany al batolito patagónico aixina com al Complex Metamòrfic Andino Oriental, l'unitat geològica més antiga registrada en la Regió d'Aysén.[9][10]
Esta formació data de l'era Paleozoica (Devónico-Carbonífero)[9]i està constituïda de manera predominant per una associació de roques metasedimentarias d'orige clástico, entre les que destaquen metaareniscas, esquistos, pissarras i filitas.[11]També s'han destacat seqüències sedimentarias del Pleistoceno-Holoceno i roques intrusivas del Cretácico Inferior.[9]
La morfologia abrupta de l'àrea forma part del paisage de fiorts patagónicos modelació per glaciars pleistocenos, l'erosió dels quals va generar sistemes de valls i fiorts profundament incisos.[12][13]En fiorts de la Patagonia chilena s'han descrit ales escarpades i valls tributàries en forma d'O, traces associades a la modelació glacial i a l'evolució geomorfològica d'estos sistemes.[14]
Hidrografia
El fiort Mitchell rep en la seua capçalera oriental la descàrrega del riu Bravo, un dels principals aportes fluvials directes del sistema estuarino.[15]Medicions realisades en les capçaleres dels fiorts Baker i Mitchell indiquen que abdós presenten una estructura de dos capes permanentment estratificada, en una capa superficial que conté més d'un 25% d'aigua dolça, i que la distribució vertical d'oxigen dissolt i nutrients està determinada principalment pel fluix fluvial.[15]
El riu Bravo naix en glaciars ubicats al sur del cerro Sant Lorenzo, lo que determina una alimentació d'orige glaciar.[16]Estudis oceanogràfics sobre el fiort Mitchell han senyalat que els rius glaciars de la zona, com el Bravo i el Pasqua, presenten mínims de cabal durant agost i setembre, mentres que l'increment del fluix fluvial en estiu intensifica l'influència d'aigua dolça en la capa superficial del fiort.[15]
La superfície de la conca del riu Bravo varia entre 1803 km² i 1920 km².[17][16][18]El seu caixer principal recorre prop de 90 km abans de desembocar en el fiort Mitchell.[16][18] Els afluents importants del riu Bravo són els rius Desplayes, Any Nou i del Camí, i s'estima el seu cabal mig en 30 m³/s.[17]
En comparació a atres rius australs de la regió, el cabal mig estimat del riu Bravo és menor que el del ric Pasqua, estimat en 400 m³/s, i que el del riu Baker, el cabal mig del qual és indicat per la Biblioteca del Congrés Nacional en 875 m³/s.[17][16] Pese a això, l'aporte del riu Bravo té rellevància local en l'estructura físic-química del fiort Mitchell, particularment en la salinitat superficial, l'estratificació de la columna d'aigua i la distribució de nutrients.[15]
Clima
El sector del fiort Mitchell s'inserta en el context climàtic de la comuna de Tortel i de la Patagonia occidental de la Regió d'Aysén del General Carlos Ibáñez del Camp, caracterisada per baixes temperatures, abundants precipitacions, forts vents i elevada humitat atmosfèrica.[19][20] D'acort en la classificació climàtica de Köppen aplicada al territori chilé, la comuna de Tortel presenta climes templats plujosos de tipo Cfb i Cfc, ademés de clima de tundra ET en sectors de major altitut.[19][21]
El clima templat plujós o oceànic es caracterisa per la presència de pluges durant tot l'any i l'absència d'una estació seca marcada, en hiverns frets o templats, estius frescs i precipitacions distribuïdes de forma relativament regular.[19]En la Regió d'Aysén, el sector d'archipèlecs, illes i alvertent occidental dels Andes Patagónicos presenta abundants precipitacions, forts vents de l'oest i alta humitat, per l'exposició directa als fluix oceànics del Pacífic.[20]
En els sectors occidentals d'Aysén, els promijos anuals de precipitació fluctuen generalment entre 3000 i 4000 mm.[20] Per a la comuna de Tortel, la precipitació normal anual estimada per al periodo 1980-2010 va ser de 2579 mm, en registres mínims de 2058 mm i màxims de 3147 mm.[19]
Les temperatures regionals són generalment baixes; en el sector occidental d'Aysén es registren miges anuals propenques a 8 o 9 °C, en màxims en giner i mínims en juliol.[20] En la comuna de Tortel, juliol correspon al més més fret, en una temperatura promig de 4,02 °C, mentres que febrer és el més més càlit, en 12,6 °C.[19] El periodo hivernal es concentra en els mesos de juny, juliol i agost, quan la temperatura promig no supera els 5 °C, mentres que el periodo estival s'estén entre decembre i març, en temperatures ambientals superiors a 10 °C.[19]
Els alts montos de precipitació de la regió favorixen l'ocurrència d'events hidrometeorològics, especialment inundacions fluvials recurrents durant els periodos hivernal i primaveral.[19] En el cas de la navegació i la conectivitat marítima, els vents intensos i les condicions meteorològiques adverses formen part dels factors climàtics rellevants de la regió, encara que el seu efecte operacional específic sobre el creuament de Port Yungay i Riu Bravo deu documentar-se en fonts marítimes o portuàries locals.[20]
Biodiversitat
Flora
La vegetació terrestre circumdant s'inserta en un mosaic de boscs siempreverdes, turberas, xares i ambients d'alta montanya característics de Tortel.[19]En la comuna, les turberas es distribuïxen des de la zona insular fins a la cordillera andina i es combinen en formacions de bosc siempreverde.[19]Entre les espècies forestals predominants es troben el Nothofagus betuloides (coihue de Magallanes), d'àmplia distribució en la zona austral i archipelágica de Tortel, i el Pilgerodendron uviferum (ciprer de les Guaitecas), concentrat principalment en la zona central de la comuna.[19]
En sectors d'Aysén es desenrollen boscs siempreverdes templats interiors dominats per espècies com Nothofagus betuloides, Drimys winteri i Podocarpus nubigenus, en presència d'arbusts, falagueres i epífitas associats a ambients frets i humits.[22] Atres ecosistemes de bosc siempreverde templat interior de la regió s'associen a zones costeres, ales altes, rius i canals interiors, en espècies com Nothofagus nitida, Podocarpus nubigenus, Drimys winteri, Laureliopsis philippiana i Weinmannia trichosperma.[23]
Les turberas australs complixen funcions ecològiques rellevants, entre elles l'almagasenament de carbono, la regulació del fluix hídric i el recapte d'hàbitat per a espècies adaptades a ambients saturats d'aigua.[24] En Chile, estos chapulls solen estar constituïts per plantes hidrófilas, en presència de verdets del gènero Sphagnum, i es caracterisen per l'acumulació de matèria orgànica en condicions d'alta saturació d'aigua i baixa disponibilitat d'oxigen.[25]
Fauna
La zona marina de Tortel ha segut descrita com un àrea d'alta riquea de fauna marina, alta producció de fitoplàncton i reserva genètica de zooplancton en larves d'invertebrats i peixos.[26] Les expedicions d'Oceana als fiorts i canals de la comuna varen registrar aproximadament 151 espècies bentòniques i bentodemersals, compostes per 132 invertebrats, 12 peixos i a lo manco 7 espècies de macroalgas.[26] Prop del 30 % d'eixes espècies va correspondre a esponges i hidrocorals, organismes filtradores sésiles que actuen com bioingenieros en generar substrat per a una fauna associada diversa de moluscs, equinoderms i crustacis.[26]
El decret de creació del AMCP-MU Tortel inclou com a objectes de protecció la biodiversitat bentònica, els boscs de Macrocystis, bancs de cnidarios, fondos de sediment fi, bancs de corals d'aigües fredes i hidrocorals, i bancs d'esponges.[27] En 2008 es varen recolectar mostres de sediment marí superficial per a estudiar foraminíferos bentònics.[28] El AMCP-MU Tortel també incorpora com a objectes de conservació diverses espècies de mamífers marins, aus marines i peixos, entre elles el delfí chilé o tonina (Cephalorhynchus eutropia), el delfí austral (Lagenorhynchus australis), el llop marí comú (Otaria flavescens), el llop fi austral (Arctocephalus australis), el huillín (Lontra provocax), el chungungo (Lontra felina), el lluç austral (Merluccius australis) i el furta-ho (Eleginops maclovinus).[27]
Sobre cetàceus, s'ha registrat la presència del delfí chilé, el delfí austral i l'orca en l'àrea de Tortel, mentres que va considerar com a possible la presència de ballena blava (Balaenoptera musculus) en el context dels seus desplaçaments pel golf de Penes i canals adjacents.[26] Ademés, les aigües interiors de Tortel han segut descrites com a zones de reproducció per al delfí austral i el llop marí comú, i que els ecosistemes pelágics de l'àrea són rellevants per a l'alimentació de ballenes, llops marins i pingüins.[26]
La avifauna marina de l'àrea protegida inclou espècies com el albatros de cella negra (Thalassarche melanophris), el petrel jagant antàrtic (Macronectes giganteus), la fardela negra gran (Procellaria aequinoctialis), el pingüí de Magallanes (Spheniscus magellanicus) i el pingüí de penacho groc (Eudyptes chrysocome), totes considerades objectes de protecció del AMCP-MU Tortel.[27] La proposta original de l'àrea protegida va identificar ademés a lo manco tres pingüineras de pingüí de penacho groc entre l'illa Zealous i el canal Concepció, i va senyalar que Tortel representa el llímit nort de distribució d'este pingüí.[26]
Conservació ambiental
El fiort Mitchell forma partix de la zona d'influència glaciar del Àrea de Conservació de Múltiples Usos Tortel, creada en 2018 en la comuna d'homònima.[27] Esta zona inclou el estero Mitchell, el estero Steffen, el estero Steele, el estero Montenegro i part dels canals Baker, Troya i Plaça, i va ser definida pel decret de creació com "un ambient a on es mesclen aigües salades oceàniques en aigües dolces provinents de glaciars i rius de la Patagonia occidental".[27]
Referències
- ↑ Servici Hidrogràfic i Oceanogràfic de l'Armada de Chile (SHOA) (2012). «Carta Nàutica Nº 9100: Canals Baker i Mitchell».
- ↑ Servici Hidrogràfic i Oceanogràfic de l'Armada de Chile. «Rumb de la Costa de Chile: Canals de la Patagonia» (en espanyol). SHOA. Consultat el 19 de maig de 2026.
- ↑ Municipalitat de Vila O'Higgins (2021). Pla de Desenroll Comunal (PLADECO) de Vila O'Higgins (en espanyol), Secplan.
- ↑ Municipalitat de Tortel. «Guia de Turisme de Caleta Tortel». Comuna de Tortel. Consultat el 19 de maig de 2026.
- ↑ Ministeri de Transports i Telecomunicacions (2025). «Adjudicació de conectivitat marítima Fiort Mitchell: Naviera Transal». Consultat el 19 de maig de 2026.
- ↑ Comité Nacional de Conservació(2018).«Proposta d'Àrea Marina Costera Protegida de Múltiples Usos (AMCP-MU) Tortel».Revista de Conservació Ambiental.12(2): 45-58.
- ↑ Aniya, M. (2015). Glaciars de la Patagonia (en espanyol), Editorial Universitària.
- ↑ Direcció de Vialidad Aysén (2024). «Estat de la Carretera Austral - Ruta 7». Ministeri d'Obres Públiques (MOP). Consultat el 19 de maig de 2026.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Servici Nacional de Geologia i Mineria de Chile (SERNAGEOMIN) (2003). «Mapa Geològic de la Regió d'Aysén del General Carlos Ibáñez del Camp». SERNAGEOMIN.
- ↑ Hervé, F.; Fanning, C. M.; Pankhurst, R. J.(maig de 2003).«Detrital zircon age patterns and provenance of the metamorphic complexes of southern Chile».Journal of South American Earth Sciences.16(1): 107–123.doi:10.1016/S0895-9811(03)00022-1.Consultat el 2026-05-20.(en en)
- ↑ Centre d'Informació de Recursos Naturals (CIREN) (2005). Estudie Agrològic de la Regió d'Aysén, CIREN.
- ↑ Rabassa, Jorge; Clapperton, Chalmers M.(giner de 1990).«Quaternary glaciations of the southern Andes».Quaternary Science Reviews.9(2-3): 153–174.doi:10.1016/0277-3791(90)90016-4.Consultat el 2026-05-20.(en en)
- ↑ Breuer, Sonja; Kilian, Rolf; Schörner, Dirk; Weinrebe, Wilhelm; Behrmann, Jan; Baeza, Oscar (2013). «Glacial and tectonic control on fjord morphology and sediment deposition in the Magellan region (53°S), Chile» (PDF). Marine Geology. Consultat el 19 de maig de 2026.
- ↑ Sepúlveda, Sergio A.; Serey, Alejandro (2009). «Tsunamigenic, earthquake-triggered roc slope failures during the April 21, 2007 Aisén earthquake, southern Chile» (PDF). Andean Geology. Consultat el 19 de maig de 2026.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Prat-Fiedler, Roberto(2009).«Distribució hivernal i estival d'oxigen dissolt, pH i nutrients en les capçaleres de fiorts de la Patagonia chilena en possible llimitació per fòsfor».Revista de Biologia Marina i Oceanografia.44(3): 783-789.doi:10.4067/S0718-19572009000300024.Consultat el 19 de maig de 2026.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Biblioteca del Congrés Nacional de Chile. «Hidrografia Regió d'Aysén». BCN. Consultat el 19 de maig de 2026.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Governe Regional d'Aysén (2005). «Atles Regió d'Aysén» (PDF). ide. goreaysen. cl. Consultat el 19 de maig de 2026.
- ↑ 18,0 18,1 Ministeri d'Obres Públiques. «Pla Regional d'Infraestructura i Gestió del Recurs Hídric al 2021. Regió d'Aysén» (PDF). Direcció de Planejament. Consultat el 19 de maig de 2026.
- ↑ 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 «Recursos naturals: comuna de Tortel» (PDF). SIT Rural (agost de 2022). Consultat el 19 de maig de 2026.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Biblioteca del Congrés Nacional de Chile. «Clima i vegetació Regió d'Aysén». BCN. Consultat el 19 de maig de 2026.
- ↑ Sarricolea, Pablo; Herrera-Ossandon, Mariajosé; Meseguer-Ruiz, Óliver(2017).«Climatic regionalisation of continental Chile».Journal of Maps.13(2): 66-73.doi:10.1080/17445647.2016.1259592.Consultat el 19 de maig de 2026.
- ↑ Ministeri del Mig ambient. «Bosc siempreverde templat interior de Nothofagus betuloides / Desfontainia fulgens». SIMBIO. Consultat el 20 de maig de 2026.
- ↑ Ministeri del Mig ambient. «Bosc siempreverde templat interior de Nothofagus nitida - Podocarpus nubigenus». SIMBIO. Consultat el 20 de maig de 2026.
- ↑ Valdés-Barrera, A.(2012).«Actes del taller: coneiximent i valoració de les turberas de la Patagonia: oportunitats i desafius».Anals de l'Institut de la Patagonia.40(2): 67-81.Consultat el 20 de maig de 2026.
- ↑ Oficina d'Estudis i Polítiques Agràries (2018). «Verdet Sphagnum: maneig sostenible del recurs» (PDF). ODEPA. Consultat el 20 de maig de 2026.
- ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 Oceana; Municipalitat de Tortel (novembre de 2009). «Proposta Àrea Marina Costera Protegida de Múltiples Usos (AMCP-MU) Tortel, Patagonia chilena» (PDF). Consultat el 20 de maig de 2026.
- ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 Ministeri del Mig ambient (19 d'octubre de 2018). «Decrete 18: Crea Àrea Marina Costera Protegida de Múltiples Usos Tortel». Llei Chile - Biblioteca del Congrés Nacional de Chile. Consultat el 20 de maig de 2026.
- ↑ Hromic M., Tatiana (2011). «Foraminíferos bentònics recolectats durant l'expedició CIMAR 14 Fiorts, Patagonia chilena» (PDF). Anals de l'Institut de la Patagonia. Consultat el 19 de maig de 2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fiordo Mitchell» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.