Filogenètica computacional
La filogenètica computacional és l'aplicació d'algoritmes computacionals, en métodos i programes d'anàlisis filogenètic. L'objectiu és construir un arbre filogenètic que representa una hipòtesis evolutiva d'un conjunt de gens, espècies o uns atres tàxons. Per eixemple, estes tècniques han segut usades per a explorar l'arbre de la família dels homínits[1] i les relacions entre els gens específics compartits per molts tipos d'organismes.[2]

La filogenètic tradicional usava senyes morfològics obtinguts per mig de la medició i quantificació de les propietats fenotípicas dels organismes representatius, mentres que els més recents camps en filogenètic molecular usen seqüències de nucleòtits que codifiquen gens o seqüències d'aminoàcits que formen proteïnes com a bases de la classificació. Moltes formes de filogenètic molecular estan molt relacionades i fan un us extensiu de l'allineament de seqüències en la construcció i redefinició dels arbres filogenètic usats per a la classificació de les relacions evolutives entre els gens homòlecs existents en els genomes d'espècies divergents. Els arbres filogenètic construïts per mig de métodos computacionals rara volta reflectixen fidelment els arbres filogenètic que representen les relacions històriques entre les espècies analisades. L'arbre d'espècies històriques pot diferir de l'arbre històric de gens homòlecs individuals compartits per dites espècies.
Produir un arbre filogenètic requerix una quantificació de les homologia entre les característiques compartides pels tàxons baix estudi. En estudis morfològics, açò requerix fer supòsits explícits sobre les característiques físiques a medir i com usar-los per a codificar els distints estats corresponents als tàxons d'entrada. En els estudis moleculars, un dels passos fonamentals és generar un allineament múltiple de seqüències, que permet identificar posicions homòlogues entre gens o genomes i establir una base comparativa clara i reproduible per a l'inferència filogenètic. Gràcies als alvanços en programes bioinformáticos, l'obtenció de allineaments múltiples ya no representa una llimitació pràctica: ferramentes com MAFFT, Clustal Omega o MUSCLE permeten realisar allineaments ràpits, precisos i escalables inclús per a grans volums de senyes genòmics.
Tipos d'arbres filogenètic
Els arbres filogenètic generats per mig de filogenia computacional poden ser arrelats o sense raïl, depenent de les senyes d'entrada i l'algoritme usat. Un arbre arrelat representa les relacions evolutives en una direcció temporal, identificant un ancestro comú més recent, que sol ser una seqüència inferida no present en les senyes originals. Les mides de distància genètica s'utilisen per a construir l'arbre, colocant les seqüències analisades com a nodos terminals (fulls) i ajustant la llongitut de les branques d'acort en la seua divergència d'acort al ancestro hipotètic. L'identificació de la raïl normalment requerix l'inclusió d'un grup extern en l'anàlisis (en anglés outgroup) que estiga relacionat solament de forma distant en les seqüències en estudi.[3]
Pel contrari, els arbres sense raïl representen les relacions i distàncies entre les seqüències analisades sense assumir una direcció evolutiva ni l'existència d'un ancestro comú. Un arbre sense raïl pot derivar-se a partir d'un arbre arrelat, pero usualment no és possible fer-ho a l'inversa sense informació adicional. Per a arrelar un arbre sense raïl es requerix un punt de referència extern, com un grup extern (outgroup), o supondre una taxa constant d'evolució baix l'hipòtesis del rellonge molecular.[3][4]
El conjunt de tots els arbres filogenètic possibles per a un grup donat de seqüències pot conceptualizarse com un "espai d'arbres" discret i multidimensional, en el qual els algoritmes d'optimisació matemàtica busquen la topologia que millor s'ajusta a les senyes. Calcular el número total d'arbres possibles resulta complex inclús per a un número moderat de seqüències, per la gran cantitat de topologia distintes que poden generar-se. Ademés, per a un mateix conjunt de seqüències i paràmetros, el número d'arbres arrelats és sempre major que el d'arbres sense raïl, ya que cada topologia sense raïl pot correspondre a múltiples formes arrelades segons la posició de la raïl.[5]
Codificant caràcters i definint homologia
Anàlisis morfològic
El problema bàsic en la filogenia basada en morfologia és la construcció d'una matriu matemàtica que continga valors representatius de cada una de les característiques fenotípicas usades com a classificador per a cada u dels tàxons en estudi. Els tipos de senyes fenotípicos que s'usen per a construir-la dependran dels tàxons involucrats; per a estudis dins d'una mateixa espècie, es poden incloure mides del tamany corporal promig, llongituts o tamanys de certs ossos o atres traces físiques o inclús conductuales. Com no tota característica fenotípica pot ser medida i codificada per a un anàlisis d'esta naturalea, la selecció de les traces que es van a medir és un dels grans obstàculs inherents a este mètoto. La decisió de quines traces es van a usar en la matriu constituïx necessàriament sobre les característiques d'un tàxon entreguen informació sobre la seua evolució.[6] Els estudis morfològics poden ser distorsionats per casos de convergència evolutiva.[7] Un dels principals desafius de construir classes útils és l'alta probabilitat de que la distribució de la variació fenotípica es traslape entre tàxons. L'inclusió de grups extints a sovint és difícil, a causa de que no existixen registres fòssils o són incomplets, no obstant, s'ha demostrat que té un efecte significatiu en els arbres produïts; per eixemple, en cert estudi morfològic, solament l'inclusió de simis extints va produir un arbre consistent en els produïts a partir de senyes moleculars.[1]
Algunes classificacions fenotípicas, particularment aquelles usades quan s'analisen grups molt diversos corresponen a variables discretes i no ambigües. Per eixemple, el classificar organismes d'acort a la presència o absència de coa és senzill en la majoria dels casos, aixina com ho és fer-ho segons el número d'ulls o vèrtebres. No obstant, la representació més apropiada de variables fenotípicas contínues és un problema controvertit sense una única solució. Un mètoto comú és simplement agrupar les mides en dos o més classes, tractant d'esta manera la variació contínua com si fora discreta (p. eix., els húmers la llongitut de la qual supera certa mida són considerats dins d'un estat, i els que no, s'agrupen en un atre estat). Este mètoto produïx un conjunt de senyes fàcil de processar, pero se li ha criticat lo poc que afonda en els fonaments de la determinació de classes i que desperdicia informació si li'l compara en métodos que usen mides de distribució contínua.[8]
En vista de que les senyes morfològiques són difícils de reunir, ya siga de fonts escrites o d'observacions en terreny, no és rar l'ús de matrius de senyes compiladas prèviament, encara que açò pot ocasionar que els errors de l'original es propaguen pels successius anàlisis derivats.[9]
Anàlisis molecular
El problema de la codificació de caràcters és molt diferent en els anàlisis moleculars, ya que en seqüències biològiques els caràcters són directament observables i de naturalea discreta: distints nucleòtits en seqüències d'ADN o ARN, o diferents aminoàcits en seqüències de proteïna. No obstant, definir l'homologia pot ser un repte, per les dificultats inherents a l'allineament múltiple de seqüències. Per a un determinat allineament en gaps es poden construir molts arbres filogenètic arrelats que diferixen en quins canvis són "mutacions" de caràcters ancestrals i quins corresponen a insercions o deleciones de bases. Per eixemple, en solament un parell de seqüències alineades que continguen un gap, és impossible determinar si una d'elles conté una inserció o si l'atra va sofrir una deleción. El problema es magnifica en els allineaments múltiples en gaps no alineats i no traslapados. En la pràctica, en construir arbres filogenètic deuen descartar-se regions importants dels allineaments per a evitar que s'introduïxquen distorsió en el càlcul de l'arbre.
Vore també
- Inferència Bayesiana en Filogenia
- Soports d'arbres filogenètic
- Arbre filogenètic
- Filogenia
- Sistemàtica
- Cladística
- List of phylogenetics software
- PHYLIP
- Phylogenetic comparative methods
- Microbial phylogenetics
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Strait DS, Grine FE. (2004). Inferring hominoid and early hominid phylogeny using craniodental characters: the role of fossil taxa. J Hum Evol 47(6):399-452.
- ↑ Hodge T, Cope MJ. (2000). A myosin family tree. J Cell Sci 113: 3353-3354.
- ↑ 3,0 3,1 Felsenstein, Joseph (2004). Inferring phylogenies, Sinauer Assoc. ISBN 978-0-87893-177-4. Consultat el 2025-10-05.
- ↑ Mount DM. (2004). Bioinformatics: Sequence and Genome Analysis 2nd ed. Cold Spring Harbor Laboratory Press: Cold Spring Harbor, NY.
- ↑ Felsenstein J. (2004). Inferring Phylogenies Sinauer Associates: Sunderland, MA.
- ↑ Swiderski DL, Zelditch ML, Fink WL. (1998). Why morphometrics is not special: coding quantitative data for phylogenetic analysis. 47(3):508-19.
- ↑ Gaubert P, Wozencraft WC, Cordeiro-Estrela P, Veron G. (2005). Mosaics of convergences and noise in morphological phylogenies: what's in a viverrid-like carnivoran? Syst Biol 54(6):865-94.
- ↑ Wiens JJ. (2001). Character analysis in morphological phylogenetics: problems and solutions. Syst Biol 50(5):689-99.
- ↑ Jenner RA. (2001). Bilaterian phylogeny and uncritical recycling of morphological data sets. Syst Biol 50(5): 730-743.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Filogenética computacional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.