Ficció utòpica i distópica

Els térmens ficció utòpica i ficció distópica servixen per a designar dos gèneros lliteraris a on s'exploren les estructures socials i polítiques. La ficció utòpica es referix a utopia, terme utilisat per a designar un món ideal a on tot és perfecte. Pel contrari, la ficció distópica (a voltes coneguda com lliteratura apocalíptica) es referix a una societat que pretenent felicitat, fa sofrir sistemàticament als seus ciutadans o degradant-los a un oblit irreversible. Moltes noveles combinen abdós, a sovint a modo de metàfora de les opcions que pot tindre l'humanitat per a terminar en un dels dos futurs possibles. Abdós, utopia i distopía, són comunes en la ciència ficció o en la ficció especulativa en Lliteratura.

Més de quatrecentes obres utòpiques varen ser publicades abans de l'any 1900 en idioma anglés solament, i més d'un miller durant el sigle XX.

Subgéneros

Ficció utòpica

Artícul principal → Utopia.

New Harmony, una utopia proposta per Robert Owen.

La paraula utopia es va utilisar per primera volta en el context directe de sir Thomas More en el seu treball de 1516 titulat «Utopia». En el seu llibre, que va ser escrit en llatí, More establix una visió d'una societat ideal. Com sugerix el títul, l'obra presenta una proyecció ambigua i irònica de l'Estat ideal. La naturalea caprichosa del text pot ser confirmat pel narrador del segon llibre d'Utopia, Raphael Hythloday. La raïl grega de ‘Hythloday’ sugerix un 'expert en borinotades'. Un eixemple anterior d'una obra utòpica de l'antiguetat clàssica és «La República» de Platón, en la que destaca lo que ell veu com la societat ideal i la seua sistema polític. Eixemples posteriors es poden vore en Samuel Johnson de «The History of Rasselas, Prince of Abissinia» i «Erewhon» de Samuel Butler. Esta, de la mateixa manera que gran part de la lliteratura utòpica, pot ser vist com la sàtira utòpica que és més notable en la malaltia i el crim que retrata Butler, en el castic per al primer i el tractament per al segon.

Ficció distópica

Artícul principal → Distopía.

Erro al crear miniatura:

La vida en la ciutat amurallada de Kowloon a sovint ha inspirat l'identitat distópica en les obres dels mijos moderns.

La paraula distopía es definix com una societat caracterisada per un enfocament en les societats negatiu tal com la pobrea massiva, la desconfiança pública, l'Estat policial, la misèria, el sofriment o l'opressió. La majoria dels autors de ficció distópica exploren a lo manco una de les raons per qué les coses són aixina, a sovint com una analogia per a qüestions similars en el món real. En paraules de Keith M. Booker, la lliteratura distópica s'utilisa per a «proporcionar noves perspectives sobre les pràctiques socials i polítiques problemàtiques que d'un atre modo podrien donar-se per assentat o considerats natural i inevitable».

La lliteratura distópica naix en 1872, quan Samuel Butler publica Erewhon, el títul de la qual ("Nowhere" al revés) indica que és lo contrari d'una Utopia. Pero este subgénero es desenrolla especialment a partir de 1921, quan l'ingenier rus Yevgeni Zamiatin publica «Nosatres», presentant a uns sers sense nom que sofrixen baix el jou del poder absolut. Aixina, l'antiutopía o distopía imagina un futur carent de privacitat i llibertats, en la que la ciència i la tecnologia servixen per a que unes èlits todopoderosas esclavicen a l'humanitat.

Despuix de la publicació de «Nosatres», aplegarien tres clàssics: «Un món feliç» d'Aldous Huxley, «1984» de George Orwell, i «Fahrenheit 451» de Ray Bradbury. Estos exploraren el totalitarisme, l'industrialisació i les guerres mundials, ademés de tractar temes com l'eugenèsia o l'erradicació de la cultura.

Ecotopía

Vore també: Canvi climàtic

Un subgénero és la ficció ecotópica a on l'autor postula ya siga un món utòpic o distópico que gira al voltant de la conservació o de la destrucció ambiental. Danny Bloom va falcar el terme "cli fi" en 2006, en Margaret Atwood prenent-ho en 2011, per a cobrir la seua ficció relacionada en el canvi climàtic, pero el tema ha existit per décades.

Les noveles que s'ocupen de la sobrepoblaació, tals com «¡Facen lloc!, ¡facen lloc!» publicada en 1966 d'Harry Harrison, que ademés va ser adaptada al cine en el nom de Quan el destí nos alcance, varen ser molt populars en la década de 1970. En «Nature´s End» de Whitley Strieber i James Kunetka, es planteja un futur en superpoblación, contaminació, canvi climàtic i tenint com a resultats súper tormentes, que donen lloc a un moviment polític de suïcidi de masses. Inclusivament, es pot trobar esta temàtica ecològica en películes taquilleres com WALL·I i Avatar.

Mentres les distopías ecològiques són més comunes, un chicotet número d'obres que representen lo que podria cridar-se l'eco-utopia, o en tendències eco-utòpiques, també han influït. Estes inclouen «Ecotopía» d'Ernest Callenbach, un important eixemple d'este gènero de el XX. Kim Stanley Robinson ha escrit una série de llibres que tracten de temes ambientals, incloent la «Trilogia marcianana»; lo més notable, no obstant,és que el seu «Three Californias Trilogy» en la que va contrastar una eco-distopía en una eco-utopia. Robinson també ha editat una antologia de històries curtes de ficció ecotópicas cridada «Future Primitive: The New Ecotopias».

Hi ha algunes distopías que tenen un tema "anti-ecològic". Estes es caracterisen a sovint per un govern que és sobreprotector de la naturalea o una societat que ha perdut la major part de la tecnologia moderna i lluita per la supervivència. Un bon eixemple d'açò és la novela «Riddley Walker» de Russell Hoban.

Vore també

• Anex:Distopías
• Ciència ficció
• Ciència ficció apocalíptica
• Distopía
• Cyberpunk
• Hopepunk
• Solarpunk
• Utopia
• Ucronía
• Teatre de ciència ficció
• Clima ficció

Bibliografia

• Appelbaum, Robert. «Literature and Utopian Politics in Seventeenth-Century England». Cambridge, Cambridge University Press, 2002.
• Bartkowski, Frances. «Feminist Utopias». Lincoln, NE, University of Nebraska Press, 1991.
• Booker, M. Keith. «The Dystopian Impulse in Modern Literature». Westport, CT, Greenwood Press, 1994.
• Booker, M. Keith. «Dystopian Literature: A Theory and Research Guide». Westport, CT, Greenwood Press, 1994.
• Ferns, Chris. «Narrating Utopia: Ideology, Gender, Form in Utopian Literature». Liverpool, Liverpool University Press, 1999.
• Freedman, Carl (2000). «Critical Theory and Science Fiction». Middletown: Wesleyan University Press, pp. 62-93.
• Gerber, Richard. «Utopian Fantasy». London, Routledge & Kegan Paul, 1955.

• Gottlieb, Erika. «Dystopian Fiction East and West: Universe of Terror and Trial». Montreal, McGill-Queen's Press, 2001.
• Haschak, Paul G. «Utopian/Dystopian Literature». Metuchen, NJ, Scarecrow Press, 1994.
• Jameson, Fredric (2005). «Arqueologia del futur: El desig cridat utopia i atres aproximacions de ciència ficció». Madrit: Akal, 2009.
• Kessler, venito camela. «Dare to Dream: Utopian Fiction by United States Women Before 1950». Syracuse, NY, Syracuse University Press, 1995.
• Tod, Ian i Michael Wheeler. «Utopia». London, Orbis, 1978.
• Szweykowski, Zygmunt. «Twórczość Bolsława Prusa (The Art of Bolsław Prus)», 2nd ed., Warsaw, Państwowy Instytut Wydawniczy, 1972.