Anar al contingut

Fersmita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fersmita


La fersmita és la forma mineral d'un òxit múltiple de fòrmula química (Ca,Ce,Na)(Nb,Ta,Tu)2(O,OH,F)6. Va ser descobert per Elsa Maximilianovna Bohnstedt-Kupletskaya i T.A. Burova en els monts Urales en 1946. Deu el seu nom al mineralogista, geoquímico i gemólogo rus Aleksandr Fersman (1883-1945).[1][2][3]

Propietats

La fersmita té color negre parduzco, pardo obscur o negre. És un mineral opac, translúcido en extrems fins, en lluentor vítreo o resinoso. Té durea 4 - 4,5 en l'escala de Mohs (entre la de la fluorita i la del apatito) i una densitat entre 4,69 i 4,79 g/cm³.[3] És un mineral extremadament fràgil que en fracturar-se dona lloc a fragments concoideos.[2]

Cristaliza en el sistema ortorrómbico, classe dipiramidal. És membre del grup mineralógico de l'euxenita. La seua fòrmula empírica és Ca0.7Ce0.2I0.1Na0.1Th0.05Nb1.7Ta0.3Tu0.02O5(OH)F0.1.[3] En contindre tori, és un mineral radiactiu.[3] És fluorescent, adquirint coloració de verda groga a vert azulada en llum ultravioleta, i coloració blava clara en catodoluminiscencia.[2]

Morfologia i formació

La fersmita pot presentar-se en forma de cristals prismàtics, llaugerament allargats a lo llarc de [001] i estriados paralels a [001]; també pot tindre forma acicular, de fins a 15 mm de llongitut. Apareix en intercreiximents —entrellaçat de grans de distints minerals formats per cristalisació simultànea— en columbita i pirocloro. Pot sofrir el procés de metamictisació, que comporta la pèrdua de l'estructura cristalina com a conseqüència del dany produït per radiació.

És un mineral accessori rar en sienitas nefelínicas i carbonatitas. Es presenta associat, ademés d'en columbita i pirocloro, en plagioclasa, microclina, biotita, apatito i titanita.[4]


Referències