Ferro de marcar


Un ferro de marcar s'utilisa per a impregnar, pulsant una forma metàlica candente contra un objecte o un ganado en l'intenció de deixar una marca identificativa.
Història
[editar | editar còdic]L'història del marcage està molt lligada a l'història de l'us d'animals com a mercaderia. El fet de marcar el ganado en un ferro candente per a identificar la propietat comença en l'antiguetat en els antics egipcíacs.[1] El procés va continuar a lo llarc dels sigles, entre atres llocs, en l'antiga roma que ho varen utilisar també per a marcar esclaus, hàbit continuat en els esclaus en Amèrica.
En el lèxic anglés, la paraula germànica " marca " significava originalment qualsevol cosa calenta o candente, com una marca de fòc, un pal al roig viu. A l'Edat Mija europea, generalment identificava el procés de cremar una marca en un animal d'animals en pells grosses, tals com guanyat vacú, en la finalitat d'identificar la propietat del animus revertendi. En Anglaterra, els drets del comú, inclós el sistema de pastures comunes, significaven que el ganado podia pastar en determinades terres en ple dret i el ganado portva la marca del propietari, a sovint la marca del senyor del county. Esta pràctica estava estesa en la majoria de països europeus en grans regions de pastoreig de ganado, incloent península ibèrica.
En el colonialisme, moltes tradicions i tècniques de marcar ganado es varen estendre a través del Imperi espanyol en Amèrica del Sur i en països del Imperi Britànic, incloent les Américas, Australasia i Suràfrica, a on es varen desenrollar conjunts diferents de tradicions i tècniques, cada país respectiu.
En les Américas estos sistemes europeus varen continuar en la tradició anglesa que s'utilisa en la colónia de Nova Anglaterra i en l'expansió cap a l'oest del sistema nortamericà L'espanyol evolucionat des del sur en la tradició en lo que hui és el suroest d'Estats Units i el nort de Mèxic. El ferro de marcar consistia en una vareta de ferro en un simple símbol o marca que es calfava al fòc. En acabant de que la ferro de marcar es posara encés, la mà de vaca pressionava la plancha contra la pell de la vaca. La marca única significava que el guanyat propietat de varis propietaris podia pastar lliurement junts a la superfície comuna o en el camp obert. Llavors, els vaquers podrien separar el ganado durant la concentració per a anar al mercat.
Tipo de ferro de marcar
[editar | editar còdic]Els ferro de marcar presenten diversos estils, dissenyats principalment pel seu método de calfament.
Calfat al fòc
[editar | editar còdic]El método tradicional calfat pel fòc encara s'utilisa hui en dia. Encara que requerixen periodos de temps més llarcs per a calfar-se, els ferro de marcar aguanten la temperatura i per baix de les formes més alvançades de marcar, són barats de produir i comprar. Els ferro de marcar calfats al fòc s'utilisen per a marcar fusta, bistecs, cuiro, ganado i plàstics.
Elèctric
[editar | editar còdic]Els ferro de marca elèctrics utilisen un element de calefacció elèctric per a calfar una ferro de marcar a la temperatura desijada. Els ferro de marca elèctrics presenten moltes variacions, des dels ferro dissenyats per a la marca del guanyat, els ferro dissenyats per a marcar la fusta i el cuiro i els models dissenyats per a colocar-los dins d'una broca per a la fabricació. La temperatura d'un ferro de marca elèctrica es pot controlar aumentant o disminuint el fluix d'electricitat.
Propà
[editar | editar còdic]Els calfadors de ferro de marcar de propà, utilisen un fluix continu de propà per a calfar l'extrem de ferro. S'utilisen habitualment quan no hi ha electricitat disponible. Utilisant el fluix de propà, la temperatura es pot ajustar per a diferents entorns de marcat.
Un calfador de ferro de marcar fabricat comercialment funcionant en gas LP és un método habitual per a calfar varis ferro de marcar al mateix temps.[2]
Marca criogènica
[editar | editar còdic]A diferència de la marca tradicional de ferro calent, la marca criogènica utilisa un ferro de marcar que s'ha gelat en un refrigerante com gèl sec o nitrogen líquit. En lloc de cremar una cicatriu en l'animal, la marca criogènica danya les cèlules capilars que produïxen pigments, fent que el pèl de l'animal es convertixca blanc a on s'ha aplicat la marca. Per a aplicar una marca criogènica, el pelage de l'animal s'afaita de manera que quede exposta la pell nueta i després s'aplica el ferro congelat en la zona nueta durant un periodo de temps que varia tant en l'espècie animal com en el color de la seua pell o pelaje: s'utilisen periodos més curts en animals de color obscur, lo que fa que els folículs pilosos perguen tot color i torne a créixer com a pèl blanc. Es necessiten temps més llarcs en animals en capa blanca, ya ques'aplicar la marca el temps suficient per a detindre permanentment el creiximent del cabell en la zona de la marca i només queda epidermis.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Branding Irons Unlimited (ed.): «The Evolution of Branding».
- ↑ «[1]», B 883, CAES Publications, College of Agricultural & Environmental Sciences, The University of Geòrgia. Consultat el 2009-01-04.
- ↑ Dyer, Ted G.. Freeze Branding Cattle, C 904, CAES Publications, College of Agricultural & Environmental Sciences, The University of Geòrgia.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hierro de marcar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.