Falsa precisió
La falsa precisió (també cridada sobreprecisión o exactitut espuria) ocorre quan una senya numèrica és presentat d'una manera que implica una precisió millor que la que té en realitat. Ya que la precisió és un llímit a l'exactitut, la falsa precisió a sovint du també a una excessiva confiança en l'exactitut també.[1]
Madsen Pirie definix el terme "precisió falsa" d'una manera més general: quàn els números exactes són utilisats per a idees que no pot ser expressat en térmens exactes. Per eixemple, "Estic 90% segur de que vosté està equivocat". A sovint, s'abusa de la falsa precisió per a produir una confiança no garantisada en una reclamació: "el nostre raspall de dents és dos voltes millor que el del nostre competidor".[2]
En ciència i ingenieria, la convenció dicta que a menos que es determine un marge d'error explícit, el número de sifres significatives usat en la presentació de les senyes tindria que ser llimitada per a que siga garantia de la precisió d'aquells senya. Per eixemple, si un instrument pot ser llegit dècimes d'una unitat de mida, els resultats dels càlculs que utilisen les senyes obtingut d'aquell instrument, només poden ser confiables si es presenten en dècimes d'unitat, encara que per als mateixos càlculs s'utilisen senyes més precises. Inclús fòra d'estes disciplines, hi ha una tendència per a supondre que tots els dígits d'una sifra són significatius. Aixina, si es proporciona una cantitat excessiva de sifres, s'està mostrant una precisió millor de la que en realitat existix.
En contrast, mantindre més sifres significatives en les etapes intermiges d'un càlcul evita que s'acumulen errors d'estimació i grosseig.
La falsa precisió generalment sorgix quan es combinen senyes molt precises en senyes poc precises, aixina com en la conversió d'unitats. conversió d'unitats.
Eixemples
[editar | editar còdic]La falsa precisió és el núcleu de numeroses variacions del mateix succeït, que poden ser resumides aixina: El guia d'un museu diu que un esquelet de dinosauri té 100 000 005 anys d'antiguetat perque un expert li va dir, feya cinc anys, que l'esquelet tenia 100 millons d'anys.
Les mides que utilisen mostrejos estadístic, com els test IQ, són a sovint mostrats en precisió falsa.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Overprecision». Fallacy files.
- ↑ (2015) How to Win Every Argument: The Use and Abuse of Logic, Bloomsbury Publishing, pp. 78-80.
- ↑ How to Lie with Statistics, 2010 edició, W. W. Norton & Company, pp. 144. ISBN 9780393070873.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Falsa precisión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.