Llímit de detecció

El llímit de detecció (LOD, de l'anglés Limit of detection) és un terme utilisat en química analítica per a indicar o descriure aquella concentració d'un analito que proporciona una senyal instrumental pot distinguir-se indubtablement de la del soroll intrumental o soroll de fondo.La seua determinació requerix comparar la senyal produïda per l'instrument per a concentracions molt baixes de analito en les produïdes per mig d'ensajos en blanc (sense el analito), les senyals instrumentals del qual generalment no són nules per la presència de soroll instrumental de fondo. En definitiva, el llímit de detecció es deduïx d'una comparació de senyals instrumentals que a sovint depén del método d'anàlisis amprat, del model d'instrument i inclús de l'analiste, per lo que el llindar exacte (nivell de decisió) utilisat per a determinar quàn una senyal emergix significativament per damunt del soroll de fondo que fluctua contínuament seguix sent, en cert modo, arbitrari. En la finalitat d'evitar esta subjetividad i establir un càlcul lo mes objectiu possible del llímit de detecció, és freqüent recórrer a métodos estadístics i estimar-ho a partir d'una série de mida del blanc, la desviació estàndar de dites mides i algun factor de confiança.