Fàbrica d'armes de Trubia
La Fàbrica d'Armes de Trubia és una fàbrica espanyola propietat del Ministeri de Defensa que té concedit fins a 2031 l'us de la major part de les instalacions a l'empresa Santa Bàrbara Sistemes, una filial de General Dynamics especialisada en fabricar obuses i carrosseries.[1] Una atra part, el Taller de Municions, està concedit a Rheinmetall Expal Munitions (antiga Expal).[2]
Història
_11.jpg)
A finals de el XVIII, Espanya va declarar la guerra a la França revolucionària, que havia eixecutat al seu rei, Luis XVI. La guerra va discórrer de forma desastrosa per a Espanya, que es va vore obligada a firmar la Pau de Basilea el 22 de juliol de 1795. El govern d'Espanya va témer perdre els territoris pròxims a la frontera francesa. Les fàbriques navarreses d'Eugui i Orbaiceta havien segut sitiades i assaltades. El Govern va encarregar la localisació d'un lloc alluntat de la frontera, elegint en Astúries aquell en el que es podia instalar una indústria militar en l'objectiu d'atendre les necessitats de material bèlic del Eixèrcit espanyol i de l'Armada Real, i suplir aixina les deficiències que presentaven atres establiments per la seua proximitat a la frontera pirenaica.
En 1794 es va decidir instalar eixa factoria en un parage a on no estigueren distants els jaciments d'aquelles matèries primeres a utilisar, com eren la fusta, ferro i carbó, «el punt d'unió de riu Trubia en el Nalón, en els voltants d'Udrión». Esta operació va supondre desplaçar mils de persones des de Placencia de les Armes o Éibar (Guipúscoa) a Astúries, no solament operaris, si no que es varen traslladar en les seues famílies.[3] Que es distribuirien per oficis no solament en Trubia, també en atres municipis, la producció es duya a Trubia a on es montaven les peces i es construïen les armes. S'establirà entre 1794-95 la fabrica de municions en Trubia i en 1795 la d'Armes en Oviedo (en el Palau del Duc del Parc). Treballarà en dos forns que escomencen a fondre munició en 1797[4]
El parage elegit per a l'instalació de l'empresa era l'idòneu, la tancada vall ajudava a la defensa de l'empresa en pocs militars, a l'hora que la rodalia dels dos rius feya propicia l'utilisació d'aigua sense cap tipo de restricció ni problema de acarreamiento. La rodalia de numerosos boscs també va favorir l'elecció ya que d'esta forma es garantisava la matèria primera per a l'obtenció de carbó de coque.
La creació d'esta factoria no solament va supondre que Trubia se situara durant décades al cap de l'indústria en Astúries i en alguns àmbits també a nivell europeu, sino que va supondre aixina mateix el creiximent de la localitat i la creació d'insignes edificis, molts d'ells encara en peu i símbol del poder econòmic que en el seu dia va regnar en una localitat la decadència de la qual va escomençar allà pels anys cinquanta.
La fàbrica d'armes la frontera principal de les quals, en la seua porteria, s'ha convertit en punt referència indiscutible per a la localitat. Per les seues afores han passat mils d'empleats, militars i gents de tota alcurnia.
.jpg)
La Fàbrica de Trubia, gràcies a que va ser designat el seu director el coronel Antonio de Elorza, militar que s'havia format en l'Acadèmia del Cos en Palma de Mallorca, perseguit per Fernando VII, motiu pel que es va vore obligat a emigrar, viajant per tota Europa i parant-se precisament en aquells països que eren punters en els métodos industrials, les acería en Bèlgica, en Alemània, en el Regne Unit, varen fer d'ell un dels més capacitats ingeniers, i per això, dirigint la fàbrica de Trubia, acabaria creant en 1850 la que va ser primera Escola d'Arts i Oficis, la famosa Escola d'Aprenentes per a que els fills dels treballadors es formaren en aquells oficis que precisaria la factoria en anys successius. De 1878 data el primer canó de 15 cm d'acer fos de Trubia i construït en materials íntegrament espanyols, obra de Fernando Álvarez de Sotomayor.[5]
.jpg){kind=spacer}
Trubia es va convertir aixina en un poble molt distint dels del restant d'Espanya, puix en ple XIX, contava en teatre, cassino, escola d'idiomes, coral polifònica i banda de música. Les més de 120 promocions d'alumnes d'esta escola (despuix copiada en atres ciutats), varen propiciar que de les seues aules ixqueren més de 4000 alumnes en formació teòric-pràctica, que desperdigolats per tota la geografia nacional i estrangera, varen ser disputadíssims professionals que varen alcançar molts d'ells alts càrrecs en les indústries que els varen donar acolliment, per la formació que rebien els alumnes d'aquella escola.
La Primera Guerra Mundial (1914-1918) li va donar un nou impuls, en la consegüent erecció de nous tallers, edificis administratius; es varen ubicar en el barri del Soto les vivendes de la jefatura, el cassino i l'iglésia i un chicotet parc. Despuix de la Primera Guerra Mundial i l'evolució de la guerra del Rif, Espanya va posar en marcha un programa de carros llaugers propis despuix de provar els Renault FT-17 francesos i algun Fiat 3000 italià. El Carro Llauger Trubia va ser l'aposta espanyola, desenrollat i produït enterament en la fàbrica d'armes asturiana.[6] Va ser la millor época de Trubia; en els anys cinquanta, esta es va sumergir en una tozuda decadència, que encara hui continua. Des de llavors, la Fàbrica d'Armes de Trubia va conéixer ampliacions i reformes; pese a això, és interessant com a arquitectura de les albors de el XX.[7]
En el marc dels actes de venjança i porga que varen succeir despuix de la pren militar d'Astúries per part dels sublevats durant la guerra civil, a les set del matí del 14 de novembre de 1937, varen ser fusilats tots els oficials d'artilleria que estaven al mando de la fàbrica de Trubia: el seu director, comandant militar de Trubia, coronel José Franco Mussió; el comandant Manuel Espiñeira Cornide; els capitans Ernesto González-Reguerín Suárez-Cantón, Ignacio Cuartero Larrea, Hilario Sanz de Cenzano i Pinillos, José Bonet Molina i Luis de la Revilla i de la Font; i el tinent Luis Alau i Gómez Acebo.cita requerida
Vore també
Referències
- ↑ «a-2031-concesió-santa-barbara-sistema-fabrica-armes-trubia Defensa estén fins a 2031 la concessió a Santa Bàrbara Sistemes de les fàbriques de Trubia i Alcalà de Guadaíra». Infodefensa.
- ↑ «EXPAL gestionarà el taller de municions de la fàbrica de Trubia». Infodefensa.
- ↑ marchar-obligats-a-esta-localitat-asturiana-en-el-diari-vasc Antepassats vascs en Trubia: en 1794, 200 eibarreses varen marchar 'obligats' a esta localitat asturiana (Artícul d'Alberto Echaluce)
- ↑ «Lo que és la fabrica de Trubia, i lo que d'ella es pot i deu esperar en la protecció del govern de S.M.».Memorial d'Artilleria.
- ↑ «Fernando Álvarez de Sotomayor i Flores | Real Acadèmia de l'Història». dbe.rah.és. Consultat el 2021-12-25.
- ↑ (2016).«Acostament a el història del parc blindat en Espanya (1919-actualitat)».Revista Eixèrcit.Espanya:(N. 909)
- pp. 64-69.ISSN 1696-7178.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 31 d'agost de 2011. Consultat el 11 de decembre de 2011.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fábrica de armas de Trubia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.