Expedició de Narváez
L'expedició de Narváez va ser una campanya del Imperi espanyol que tenia com a fi colonisar la Florida espanyola. Va ser dirigida per Pànfil de Narváez, que havia segut designat per a governar com alvançat, i que en un viage d'exploració de 1528 a 1536 va terminar creuant el sur de lo que hui són els Estats Units i el Nort de Mèxic. Els membres supervivents d'esta expedició varen ser els primers europeus en avistar el riu Mississipi i que varen creuar la costa del golf de Mèxic i Texas.
L'expedició inicialment estava integrada per prop de 600 persones, incloent hòmens d'Espanya, Portugal i Itàlia. Fent escals en el camí fins a la Florida en les illes de l'Hispaniola i de Cuba, l'expedició va sofrir un huracà, entre atres tormentes. Despuix de desembarcar prop de la baïa de Tampa, varen ser atacats pels indis americans, i varen sofrir els efectes de la greu falta d'aliments i de malalties.
En setembre de 1528, despuix d'un intent de navegar des de Florida fins a Mèxic, solament 80 dels hòmens varen sobreviure despuix de ser agranats per un nou huracà en l'illa de Galveston, Texas. En els següents anys, varen morir casi tots els hòmens i solament quatre persones varen sobreviure.
En 1536, eixos quatre supervivents —Álvar Núñez Cap de Vaca, Alonso del Castell Maldonado, Andrés Dorantes de Carranza i el seu esclau more Estevanico— varen conseguir finalment reunir-se en compatriotes espanyols en l'actual Ciutat de Mèxic. Despuix de retornar a Espanya, Cap de Vaca va adquirir notabilidad despuix d'escriure sobre la gran expedició La Relació, publicat en 1542 (que en edicions posteriors, va ser retitulado com Naufragis).[1]
Espanya
En el seu propòsit de que se seguiren realisant exploracions de les terres del Nou Món, lo que devia dur a que s'expandira el territori de l'Imperi de Castella i Aragó, Carlos d'Habsburgo, que governava com Carlos V, Emperador del Sacre Imperi, i Rei de Castella com Carlos 1º, va otorgar, el 25 de decembre de 1526, a Pànfil de Narváez una llicència per a reclamar la costa Nort del Golf de Mèxic, en els actuals Estats Units.
El contracte li donava un any per a reunir un als seus expedicionarios, per a que en ells ixquera d'Espanya, en el compromís de fundar a lo manco dos ciutats, poblant-les en a lo manco un centenar de persones cada una, i guarnir-les en dos fortalees adicionals en qualsevol lloc a lo llarc de la costa, en la finalitat d'evitar o impedir l'ingrés de francesos o d'anglesos. Pero en este gran proyecte la Corona Espanyola no invertiria un sol centau, tot quedaria a càrrec i responsabilitat de Narváez.
Aixina que Narváez va tindre que conseguir i assegurar els fondos econòmics per a l'expedició, en este sentit atrauria a grans comerciants i a membres de la noblea per a que ho finançaren, a canvi d'això estos varen deure confiar en la promesa de que obtindrien riquees més que comparables a les que estava tenint Hernán Cortés, per un atre costat Narváez també es va endeutar personalment, d'esta forma va obtindre els navío, les vituallas, les armes, tots els pertrechos, cavalls, i pagaria els sòus de tots els participants en la seua expedició.
Aixina Pànfil de Narváez va convéncer a amics i amistats per a que ho acompanyaren en una empresa que els hauria de donar molt més riquea que l'obtinguda per Hernán Talles, en este sentit este era el seu punt de referència i d'èxit, dins dels convocats resaltaria Álvar Núñez Cap de Vaca, el seu home de confiança extrema, a qui va nomenar com el seu segon al mando i tesorer, dins de les seues atribucions i funcions Núñez hauria de ser com "... els ulls i oïts del Rei..."i assegurava que la Corona rebera el 5% de qualsevol riquea adquirida durant l'expedició.
Atres membres notables varen ser Alonso de Solís, com a inspector real de mines, Alonso Enríquez com a contador, un príncip asteca cridat Don Pedro en espanyol, i un contingent de franciscanos i sacerdots diocesans encapçalats pel pare Juan Suárez (a voltes escrit "Xuárez").
La majoria dels 600 hòmens eren soldats, hòmens originaris d'Espanya i Portugal, atres 22 varen procedir d'Itàlia i hi havia alguns d'orige africà, és dir "moros" o àraps.[2]
El 17 de juny de 1527, l'expedició va partir Espanya des del port de Sanlúcar de Barrameda, en la desembocadura del riu Guadalquivir. Entre la força anaven prop de 450 soldats, oficials i esclaus. Els atres 150 eren mariners, esposes (els hòmens casats no podien viajar sense les seues esposes a les Índies) i sirvientes.
La primera parada del viage va ser en les illes Canàries, a una semana de viage i 850 milles en l'Atlàntic. Allí l'expedició es reabasteció en aigua, va vindre, llenya, carns i frutes.
Espanyola i Cuba
Una de les seues naus va aplegar a Sant Dumenge, en l'illa Espanyola, el 5 d'agost de 1527.[3]
Durant l'estància, va escomençar a haver desercions entre les tropes. Encara que sempre era un problema en este tipo d'expedicions, els hòmens també poden haver desertat a causa d'escoltar les notícies sobre la recent tornada d'una expedició dirigida per Lucas Vázquez d'Ayllón, en la que 450 dels 600 hòmens havien perit.
En tindre coneiximent de lo ocorregut en les tres quartes parts dels expedicionaris de Vázquez d'Ayllón, això va dur a que al voltant de 100 hòmens varen abandonar l'expedició de Narváez, deserció que es va donar tan sol en agost-setembre de 1527, mentres s'organisava esta en Sant Dumenge.
L'expedició es va detindre ací per a comprar cavalls i dos chicotetes naus per a explorar la costa. Encara que Narváez únicament va ser capaç de comprar solament un chicotet barco, va salpar una volta més.
Estaven en Santiago de Cuba a finals de setembre de 1527.
Ya que en Cuba vivia la família de Narváez, i que per això tenia molts contactes, ésto li va permetre obtindre molts recaptes, cavalls i hòmens.
Despuix de reunir-se en el seu ric amic Vasc Porcallo, Narváez va enviar part de la flota fins a Trinitat per a arreplegar cavalls i atres suministraments de la finca del seu amic.
Narváez va posar a Cap de Vaca i a un capità cridat Pantoja a càrrec dels 2 barcos enviats a Trinitat, mentres que ell comandaba els atres quatre barcos fins al golf de Guacanayabo.
Al voltant del 30 d'octubre, els 2 barcos varen aplegar a Trinitat per a arreplegar els suministraments[4] i poc en acabant de que ho hagueren fet els va acometre un huracà el qual va provocar que els 2 barcos s'afonaren, en lo que 60 dels hòmens varen morir, una quinta part dels cavalls es varen ofegar, i tots els nous bens o servicis adquirits en Trinitat es varen perdre.
Reconeixent la necessitat de reagrupar-se, Narváez va enviar els quatre barcos restants cap a Cienfuegos baix el mando de Cap de Vaca. Narváez va quedar en terra en la finalitat de reclutar nous hòmens i comprar més barcos.
Despuix de casi quatre mesos, el 20 de febrer de 1528, va aplegar a Cienfuegos en una de les dos noves naus i uns quants reclutes. L'atra nau va ser enviada a La Habana. En este punt, l'expedició tenia al voltant de 400 hòmens i 80 cavalls. Pero esta parada es va estendre per a poder passar l'hivern, lo que va causar l'agotament de les reserves, que planejava repondre en La Habana en el camí cap a la costa de Florida.
En Cienfuegos un dels nous hòmens que Narváez va contractar com a pilot va ser maestre cridat Miruelo, que dia tindre un coneiximent detallat de la costa del Golf. Els historiadors han debatut durant sigles la seua identitat completa i les capacitats dels seus coneiximents i habilitats.
En qualsevol cas, solament 2 dies despuix d'eixir de Cienfuegos, tots els barcos de la flota varen encallar en els bancs d'arena del archipèlec dels Canarreos, prop de la costa de Cuba. Varen quedar atrapats durant dos o tres semanes, mentres que els hòmens agotaven els ya escassos suministraments. No va ser si no fins que una tormenta levó el nivell de la mar, en la segona semana de març, quan les naus varen poder escapar dels bancs d'arena.
Despuix de lluitar en més tormentes, l'expedició va doblar la punta occidental de Cuba i es va obrir camí cap a La Habana. Encara que estava lo suficientment prop per a vore els màstils dels bucs del port, el vent va espentar a la flota l'Oest del Golf de Mèxic en lo que no varen poder aplegar a La Habana.
Davant esta situació, i per a evitar que la seua gent ho pressionara en retornar a Cuba, o que s'amotinaren Narváez es va decidir a seguir avant en els seus plans de viage i de colonisació. Pero per les corrents del Golf varen tindre que esforçar-se, durant el més, març, per a poder aplegar a la costa de la Florida, pero no varen poder superar la poderosa corrent del Golf, pero canvis en el fluix d'eixa corrent i les maniobres desesperades que es varen fer varen conseguir eixir d'ella... i aixina tota idea de navegar cap a Cuba va ser rebujada, inclús pels inconformes, puix intentar-ho era tornar a ser capturats per dita corrent.
Vore també
- Naufragis, la narració de l'expedició publicada en 1542 per Cap de Vaca.
- Expedició d'Hernando de Soto
- Requeriment
Notes
- ↑ Mark Sumner. «America, the artifact». Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2011.
- ↑ De Gènova: Francisco Cambarrota, mercader; Bernardo Genoves; Sebastian Genoves; Sciion de Grimaldo, mercader; Leonardo Jaso; Bartolome Iustianiano; De Nàpols i Sicília: Juan de Nàpols, mariner; Leonardo Napolitano; Leonardo Tragonete; Juan d'Orona (Sicília); Diego Mollano, pregoner (Cerdenya); de Venècia: Luis, carpintero de ribera; Andres Venecian; Bernabe Veneciano, el germà menor d'Andres Venecian; d'atres ciutats italianes: Nicolau, un barber (Florencia); Juan Barti, un mercader (Lucca); Juan Calabres (Calàbria); Esteban Camara (Itàlia); Antonio Camero (Itàlia); Jacome Cerriselo (Itàlia); Francisco d'Espinoa, fidalc (Itàlia); Pedro d'Espinola Estefani (Itàlia). Boscolo, Alberto. Presència italiana en Andalusia: Sigles XIV-XVII, Sevilla: Escola d'Estudis Hispà-Americans, 1989.
- ↑ «Desaparegut de camí a Nova Espanya: El viage de Juan Vespucci de 1527».Estudis d'Història Novohispana.(73)
- 55–88.ISSN 2448-6922.doi:10.22201/iih.24486922i.2025.73.77869.Consultat el 2025-09-04.
- ↑ (1968).«Hurricanes of the Caribbean and Adjacent Regions, 1492–1800».Academy of the Arts and Sciences of the Americas.Miami:
Referències
- L'artícul de la Wikipedia en anglés arreplega com a fonts:
- Adorne, Rolena (15 de setembre de 1999). Álvar Núñez Cap de Vaca: His Account, His Life, and the Expedition of Panfilo de Narváez, Lincoln: University of Nebraska Press. ISBN 978-0-8032-1463-7., 3 vols.
-
- (23 de setembre de 1993) Enrique Pupo-Walker (ed.) (ed.). Castaways, Berkeley: University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-07063-9.
- (Febrer de 1993) The Account: Álvar Núñez Cap de Vaca's Relacíon, Houston: Art Públic Press. ISBN 978-1-55885-060-6.
- Gil-Osle, Juan Pablo. “Cap de Vaca’s Primahaitu Pidgin, O’odham Nation, and euskaldunak.” Journal of the Southwest 60.1 (2018): 252-68.
- Maura, Juan Francisco. Alvar Núñez Cap de Vaca: el gran burlador d'Amèrica. Parnaseo/Lemir. Valéncia: Universitat de Valéncia, 2008
- Oviedo i Valdez, Gonzalo Fernandez (1974). The Journey of the Vaca Party: The Account of the Narváez Expedition, 1528–1536, as Related by Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés, Carbondale, Illinois: University Museum Studies, Southern Illinois University.
- Schneider, Paul (2 de maig de 2006). Brutal Journey: the epic story of the first crossing of North America, Nova York: Henry Holt and Company. ISBN 978-0-8050-6835-1.
- Minster, Christopher. Latin American History Guide [1] archivat en Wayback Machine., About. com, 24 de febrer de 2010
- Este artícul conté una traducció derivada de «Expedición de Narváez» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.