Expedició Palliser

Erro al crear miniatura:

Expedició Palliser

La Expedició Britànica d'Exploració d'Amèrica del Nort (en anglés: British North American Exploring Expedition), habitualment coneguda com a Expedició Palliser, va ser una expedició oficial britànica que, des de 1857 a 1860, va explorar i va reconéixer les obertes praderies i els agrests deserts del oest de Canadà en el propòsit de delimitar la frontera en els Estats Units i explorar possibles vies per a la construcció de la Canadian Pacific Railway. L'expedició va ser dirigida per John Palliser i va descobrir noves espècies de plantes.

Els participants

El grup estava format per:

• John Palliser (1817–87), geógrafo;
• James Hector (1834–1907), geòlec, naturalista i cirugià;
• Eugène Bourgeau (1813–1877), botànic;
• Thomas Blakiston (1832–91), observador magnètic;
• John W. Sullivan, matemàtic i observador de sextant.

• 
  El capità John Palliser i James Hector
• 
  Eugène Bourgeau
• 
  Thomas Wright Blakiston

Rutes de l'expedició

Palliser, Hector, Bourgeau i Sullivan es varen embarcar per a Nova York el 16 de maig de 1857.

1857

Varen eixir de Sault Ste Marie en un buc de vapor travessant el llac Superior. El 12 de juny, varen continuar en canoas des de l'Illa Royale fins a Lower Fort Garry, en l'actual província canadenca de Manitoba. L'expedició va continuar en cavalls i carros, en els suministraments realisats per l'Hudson's Bay Company. Varen continuar a través del riu Rojo del Nort i a través de les praderies i es varen reunir en Charres W. Iddings, un agrimensor nortamericà, seguint la frontera en Estats Units. L'expedició va continuar a través de Turtle Mountain, Fort Ellice, Roche Percée i seguint el riu Saskatchewan Sur fins a Fort Carlton. Després varen seguir a lo llarc del riu Saskatchewan Nort, a on varen passar l'hivern de 1857-1858.

1858

En la primavera es varen dirigir cap a l'oest, i varen buscar els passos de montanya a l'oest de la moderna Irricana. Palliser i Sullivan varen cartografiar el pas Kananaskis Nort i el pas Kootenay Nort (un pas a 1775 m d'altitut que creua les montanyes Selkirk) abans de retornar a Fort Edmonton per a passar l'hivern. Hector va creuar el pas Vermilion (1680 m) i el pas Kicking Horse (1627 m). Durant l'hivern, Palliser, el capità Arthur Brisco i William Roland Mitchell varen ser al sur a Rocky Mountain House per a trobar-se en els indis peus negres i els Peigan Nort.

1859

En 1859, l'expedició va cartografiar la confluència dels rius Ret Deer i Saskatchewan Sur, aixina com les Cypress Hills, abans de tornar una atra volta a l'oest. Hector va creuar les Montanyes Rocoses a través del pas Howse (1539 m), i va tractar sense èxit aplegar a la costa del Pacífic. Palliser i Sullivan varen creuar les montanyes pel pas Kootenay Nort i varen continuar pel riu Kootenay fins a Fort Colvile, que per llavors estava en sol nortamericà com a resultat del Tractat d'Oregó de 1846 i la fixació de la frontera en el paralel 49ºN.

Sullivan va seguir després explorant el riu Columbia i els seus afluents aplegant a l'oest fins al vall Okanogan, mentres que Palliser va creuar per terra fins a Midway (BC). Incapaços de trobar passos cap al Pacífic al nort del paralel 49ºN, es varen reunir en Héctor en Fort Colville. A partir d'ahí, varen viajar 598 milles ric avall en el riu Columbia fins a Fort Vancouver i la costa del Pacífic, i després al nort fins a Fort Victoria]. L'expedició va retornar a la costa este en barco a través de Sant Francisco i Panamà (a on varen tindre que anar per terra per a embarcar per a viajar en l'Atlàntic), i aplegar de nou a Montreal. Des d'ahí varen partir finalment de tornada a Liverpool.