Riu Kootenay
_1986.jpg)
El riu Kootenay (també Kotenai) ([en inglés: Kootenay River) és un llarc riu de l'oest d'Amèrica del Nort, un dels principals afluents del riu Columbia. El riu és un dels pocs rius del continent que naix en Canadà, i despuix d'un recorregut per Estats Units, torna a territori canadenc. Té una llongitut de 780 km i drena una conca de 50.300 km² —major que països com Eslovàquia i la República Dominicana—, dels que solament 12.600 km² pertanyen als EE. UU.[1]
El riu du el seu nom per la tribu amerindia dels kootenai, que vivien en la regió (i encara ho fan en la Reserva Índia dels Flathead).
Administrativamente, el riu discorre per la província canadenca de la Columbia Britànica i pels estats nortamericans de Montana i Idaho.
Geografia
[editar | editar còdic]El riu Kootenay naix en les Montanyes Rocoses, en la part oriental de la província canadenca de la Columbia Britànica. El riu discorre primer en direcció sur, entre l'alvertent oriental de la cordillera Vermillion (Vermillion Range) i l'alvertent occidental de la cordillera Ball (Ball Range). En este curs alt el riu travessa l'extrem oriental de la Columbia Britànica, discorrent per l'interior del Parc Nacional Kootenay. Després el riu entra en la Fossa de les Montanyes Rocoses (Rocky Mountain Trench), «la vall del miller de picos», prop de Canal Flats (700 hab.[2]) (passant a menys d'un quilómetro del llac Columbia, la capçalera del riu Columbia). Pansa per les chicotetes localitats canadenques de Skookumchuck, Wasa, Fort Steel i Wardner, a on aplega al llac Koocanusa, la coa del llarc embassament —uns 145 km de llongitut— creat per l'assut finalisat en 1975 prop de Libby (2626 hab. en el cens de 2000), en Montana. El riu seguix cap al sur uns 70 km més en el tram de l'embassament, a lo llarc de la fossa, abans d'aplegar a la frontera Canadà-Estats Units.
Després el riu s'interna en els Estats Units, en la partix nort de l'estat de Montana (utilisant la grafia Kootenai). A la vora de l'embassament passa per Rexford i despuix de deixar arrere l'assut, el riu gira cap a l'oest, encara dins de la Fossa de les Montanyes Rocoses. Rep pel sur, per la marge esquerra, les aigües del riu Fisher (101 km) i passa front a les chicotetes localitats de Jennings, Ripley i Libby, a on rep, també procedent del sur, a la riera Libby. La vall es tanca després, un curt tram en el que estan les cascades Kootenai (Kootenai Falls). Aplega a continuació el riu a Troy (957 hab.) i despuix vira cap al NNO i, despuix de rebre per la dreta al curt riu Yaak, poc despuix, s'interna en l'estat d'Idaho pel seu extrem nort-oriental. Pansa per Leonia, Katka i Moyie Springs (656 hab.), a on rep, procedent del nort, al riu Moyie. Aplega després a Bonners Ferry (2515 hab.), i ya en direcció nort, contínua per Ritz i Copeland.
Retorna a Canadà pel seu costat meridional, i al poc aplega a la coa del gran llac Kootenay, el major llac natural de la Columbia Britànica (uns 100 km de llarc i 3-5 km d'ample), en el que opera un servici de ferry (Kootenay Lake Ferry). A mitat del llac, uns 50 km al nort, el riu Kootenay gira cap a l'oest, i entra en el seu tram final. Pansa per Procter, i vira cap al suroest, aplegant a Nelson (9258 hab.), Shoreacres i Billiant. Desagua al poc, per la marge esquerra i en el seu curs alt, en el riu Columbia, entre les chicotetes localitats de Casteglar (7259 hab.) i Robson.
El riu Kootenai està considerat, per a accés públic en fins recreatius, com un riu de Classe I, en el tram aigües avall de l'assut de Libby i fins a la frontera en Idaho.[3]
Història
[editar | editar còdic]El riu Kootenay du el seu nom per ser la regió de la tribu dels kootenai (en Canadà, habitualment, ktunaxa, a voltes escrit com Kitunahan). En els registres escrits de principis del XIX, als kootenai a voltes se'ls cridava Flatbows, i el riu també era conegut com a riu Flatbow. David Thompson (1770–1857), l'explorador i cartógrafo canadenc d'orige anglés, va viajar en 1808 pel riu, com a part del seu esforç per a establir un districte per al comerç de pells en la regió del riu Columbia. En 1809, Thompson li va donar el nom de riu McGillivray, en honor de Duncan i William McGillivray, els socis de la Companyia del Noroest que li havien recolzat fermament.[4][5]
En 1863, el descobriment d'or en la confluència dels rius Wild Horse i Kootenay, va tindre com resultat la coneguda com a «febra de l'or de Wild Horse» (Wild Horse Gold Rush), per la que entre tres i dèu mil hòmens varen aplegar a la zona i es va construir Fisherville, que va tindre luego que ser traslladada quan es va descobrir que estava damunt d'alguns dels jaciments més rics. El nou nom oficial del poblat, encara que va seguir sent conegut com Fisherville, va ser Kootenai (també escrit com Kootenay o Koutenais) i també va ser conegut com Wild Horse. En 1865, quan l'eufòria inicial ya havia passat i les excavacions no varen resultar ser tan riques com es creguera, en aplegar notícies de descobriments en el Big Bend (Columbia), la major part de la població minera va abandonar la zona per a traslladar-se cap a allí en massa.
Fisherville, que havia tingut un lloc de la companyia de la Baïa d'Hudson i d'atres empreses, va continuar en uns pocs centenars de residents durant un parell d'anys més (la majoria d'ells, al final, chinencs, com es va donar en moltes atres ciutats en que es va descobrir or en la Columbia Britànica). Al poc va ser eclipsada com a centre de suministrament en la creació, prop, de Fort Steele. Atres noves quimeres de l'or es varen donar en els rius Moyie i Goat i després varen ser seguides pel descobriment de mines d'argent i galena en la regió del llac Kootenay i de la vall Slocan. Això va dur a una ràpida colonisació de la regió en els anys 1880 i 1890, i al boom de vàries ciutats d'argent («Silver City»), en particular, Nelson, a l'eixida del llac Kootenay; Kaslo, a mig camí del seu braç nort; i Nova Denver, Silverton, Slocan City i Sandon. En la finalitat d'atendre a les mines i als colon, es varen establir empreses de barcos de vapor en el riu, que cobrien varis trayectes: des de Bonner Ferry (Idaho) a Nelson; des del districte de Lardeau (o «Lardo»), a l'extrem nort del llac Kootenay; i, també, en el curs superior del riu Kootenay, entre Cranbrook i la regió de Fort Steele i varis atres punts en Montana.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ The Rivers, Balanç of Power: Hydroelectric Development in Southeastern British Columbia; Touchstones Nelson: Museum of Art and History.
- ↑ Tots els habitants de les localitats canadenques que se citen en este artícul corresponen a l'any 2006 i tots els habitants de les localitats nortamericanes es referixen al Cens de l'any 2000, llevat que expressament es mencione una atra cosa.)
- ↑ Stream Access in Montana
- ↑ Entrada «Kootenay Lake», en el «BC Geographical Names Information System». Disponible en: [1]. Consultat el 2 de febrer de 2009.
- ↑ Nisbet, Jack (1994). Sources of the River: Tracking David Thompson Across Western North America, Sasquatch Books, pp. 130–131. ISBN 1-57061-522-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Kootenay» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.