Excursió
Una excursió[1] és un recorregut o travessia, generalment a peu, que té un o més fins, que poden ser: científics, culturals, deportius, educatius, militars, recreatius o turístics en fins recreatius i deportius a zones naturals o rurals. A l'acció de fer excursions se li coneix com excursionisme, i la persona aficionada a estes activitats se li coneix com excursionista.

Es coneix també com a excursionistes a els qui realisen recorreguts turístics i culturals.
Excursions escolars
Les excursions són una pràctica habitual d'escoles i coleges. Es tracta d'un procediment que ademés de ser educatiu i instructivo, pot fer que els alumnes eixerciten les seues energies físiques i juguen mentres respiren aire pur.
Les excursions consistixen en passejades i viages més o menys curts que els professors i mestres duen als seus alumnes a que vegen les llabors del camp, els terrenys i els seus productes, les fàbriques, monuments i establiments que puguen servir a la cultura dels chiquets pero sobre el terreny, d'una manera genuinamente intuïtiva. Les excursions es presten a l'ensenyança de gran part de les assignatures que s'impartixen en l'escola: Geografia, Art, Història, Ciències socials, Geologia, Mineralogia, Biologia (Botànica i Zoologia), etc.[2]
Lo que principalment caracterisa les excursions és ser un mig d'ensenyança activa, real i viva. Lo que els chiquets deprenen en estes excursions ho deprenen de forma pràctica en cuanto que ademés de vore, fan ells per sí mateixos, arrepleguen fruts o plantes, comparen, classifiquen, etc.
Algunes recomanacions són:
- El mestre necessita preparar-se de bestreta, conéixer be els punts que han de visitar-se i les matèries que s'han de tractar aixina com l'itinerari, les despeses que ocasione i quant puga contribuir al millor i més profitós resultat d'ella.
- En realisar excursions escolars és recomanable que el número d'alumnes no siga molt numerós i que el mestre vaja acompanyat d'una persona que li auxilie.
- Quan es tracte d'un viage sempre es contarà en el consentiment de progenitors o tutors.
- Tota excursió de caràcter instructivo deu tindre un objecte definit sobre el que versarà quant en ella es diga als chiquets.
- Sempre que l'assunt ho consentixca, s'ocuparà als chiquets en eixercicis pràctics com a medició del terreny, recollida de minerals, busca de plantes o formació de coleccions.
- Al sendemà de l'excursió el mestre deu tractar la mateixa en classe i que algun dels alumnes excursionistes faça un resum d'ella en la finalitat d'aumentar i afirmar lo deprés, rectificar juïns, etc. i compartir als demés alumnes sense perjuí de la redacció escrita que facen tots estos.
Referències
- ↑
- ↑ Juan Navarro de San Pío (2015). ««Tan práctico es pensar como cavar la tierra». Filosofía, educación y paisaje en Giner de los Ríos» pàg. 45-57. Anales de literatura española.
- Tractat de pedagogia, Pedro d'Alcántara García, ed. Calleja, 1898.