Europa Central i Oriental
Europa Central i Oriental és una gran regió europea, que comprén les regions d'Europa central, els països bàltics, Europa Oriental i l'Europa del Surest (els Balcans), anteriorment països integrats en el cridat bloc de l'Est (Pacte de Varsòvia) en Europa. Els historiadors a sovint utilisen les abreviatures CEE (Central and Eastern Europe) o CEEC (Central and Eastern Europe Countries) per a este terme.[1][2][3] l'Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmics (OCDE) també utilisa el terme CEEC (Central and Eastern European Countries) per a referir-se a ells.
.png)
Context
editarEl terme CEE inclou als països del Bloc de l'Est (antic Pacte de Varsòvia, creat en 1955 i extint en 1991), països situats a l'est de la frontera sorgida despuix de la Segona Guerra Mundial entre l'Alemània Occidental i l'Unió Soviètica; els estats independents de l'antiga Yugoslàvia (que des de 1955 es consideraven part del Moviment de Països No Alineats); i els tres estats bàltics: Estònia, Letònia i Lituània, que durant breu temps varen formar part de la Comunitat d'Estats Independents (CEI), en les atres 12 antigues repúbliques de l'URSS.
Els països d'Europa Central i Oriental es subdividen ademés pel moment del seu adheriment a l'Unió Europea (UE): els huit països de la primera ona d'adheriment es varen unir a l'UE l'1 de maig de 2004 (Estònia, Letònia, Lituània, República Checa, Eslovàquia, Polònia, Hongria i Eslovènia); els dos països en vies d'adheriment de la segona onada que es varen unir l'1 de giner de 2007 (Romania i Bulgària); i per últim, Croàcia, que es va adherir l'1 de juliol de 2013. Segons l'anàlisis del Banc Mundial de 2008, la transició a economies de mercat alvançades havia terminat en eixa data per als 10 països que es varen adherir a l'UE en 2004 i 2007.[4] Els països d'Europa central i oriental inclouen els antics estats socialistes, que s'estenen a l'oest de Rússia, entre els que figuren Bielorússia, Ucrània i Moldàvia.
Països d'Europa Central i Oriental
editar- Estònia: membre de l'Unió Europea i de l'OTAN.[5][6]
- Letònia: membre de l'Unió Europea i de l'OTAN.
- Lituània:membre de l'Unió Europea i de l'OTAN.
- Polònia: membre de l'Unió Europea i de l'OTAN.
- Alemània (partix oriental): membre de l'Unió Europea i de l'OTAN.
- República Checa: membre de l'Unió Europea i de l'OTAN.
- Eslovàquia: membre de l'Unió Europea i de l'OTAN.
- Hongria: membre de l'Unió Europea i de l'OTAN.
- Romania: membre de l'Unió Europea i de l'OTAN.
- Bulgària: membre de l'Unió Europea i de l'OTAN.
- Eslovènia: membre de l'Unió Europea i de l'OTAN.
- Croàcia: membre de l'Unió Europea i de l'OTAN.
- Albània: membre de l'OTAN.
- Montenegro: membre de l'OTAN.
- Geòrgia.[7]
- Sèrbia.
- Macedònia del Nort: membre de l'OTAN.
- Bòsnia i Hercegovina.
- Kosovo (Estat reconegut parcialment).
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Inotai. «BUDAPEST—Ghost of Second-Class Status Haunts Central and Eastern Europe». Europe's World. Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2013. Consultat el 30 de giner de 2021.
- ↑ Z. Lerman, C. Csaki, and G. Feder, Agriculture in Transition: Land Policies and Evolving Farm Structures in Post-Soviet Countries, Lexington Books, Lanham, MD (2004), see, i. g., Table 1.1, p. 4.
- ↑ J. Swinnen, ed., Political Economy of Agrarian Reform in Central and Eastern Europe, Ashgate, Aldershot (1997).
- ↑ Unleashing Prosperity: Productivity Growth in Eastern Europe and the Former Soviet Union, World Bank, Washington (2008), p. 42
- ↑ «CEE countries».
- ↑ Directorate. «OECD Glossary of Statistical Terms - Central and Eastern European Countries (CEECs) Definition». stats. oecd. org.
- ↑ «Concept: 914 Central and Eastern Europe». EuroVoc. Publications Office of the EU.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Europa Central y Oriental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.