Anar al contingut

Euphorbia terracina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Euphorbia terracina (Euphorbia terracina)

Euphorbia terracina L. és una espècie de fanerógama pertanyent a la família de les euforbiáceas.

Descripció

[editar | editar còdic]

I.terracina és una planta de fins a 65 cm d'altura. Es tracta d'una planta anual, herbácea. El talle és simple o ramificado des de la part inferior i presentant en la part superior numeroses ramitas de la inflorescència dispostes com les varetes d'un parasol. Les fulls que creixen a lo llarc dels tallos són alternes, sésilés o casi sésiles, angostes, de fins a 4 cm de llarc, en el àpiç agut; es presenten vàries d'estos fulls agrupats en la base de les ramitas de l'inflorescència; els fulls que es troben més dalt, ya pròpiament en l'inflorescència, són opostes, més curtes i amples. Les ramitas de l'inflorescència són generalment més de 5 dispostes, com ya es va dir, com les varetes d'un parasol, cap a dalt es dividixen cada una en 2 ramitas i cada una d'estes pugues a la seua volta dividir-se en 2. En cada una d'estes divisions i acompanyades d'un parell de fulls oposts és a on s'ubiquen les flors.

Les flors d'estes plantes es troben molt modificades, l'estructura que sembla una flor, és dir la que du el ovari i els estams, és en realitat una inflorescència anomenada ciatio, que en el seu interior du numeroses flors masculines (representades exclusivament per estams nuets) i una flor femenina (representada per un ovari en 3 estils, l'ovari sobre una llarga columna); estos ciatios són àmpliament campanulados en 4 glándulas aplanadas que presenten en els extrems un parell de banyes llargues i prims. El frut és una càpsula trilobada, plana o llaugerament rugosa, en madurar se separa en 3 parts i cada una s'obri per a deixar eixir la seua única llavor, estes planes, casi cilíndriques, de color blanc, groguenc, gris o café, a voltes en menuts punts de color més obscur, en una protuberància groga molt evident. La raïl és grossa i llarga, a voltes en tallos subterràneus (rizomes).

Característiques especials: Presenta làtex.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Ruderal o arvense; en atres països en freqüència en sols arenencs propencs a l'mar. Es troba fins als 2300 m s. n. m.

Distribució

[editar | editar còdic]

És d'àmplia distribució en Macaronesia, regió mediterrànea i provablement nativa en les Illes Canàries. S'ha naturalizado en algunes atres parts del món, com Estats Units i en Austràlia.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Euphorbia terracina va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 654. 1762.[1]

Etimologia

Euphorbia: nom genèric que deriva del mege grec del rei Juba II de Mauritània (52 a 50 a. C. - 23), Euphorbus, en el seu honor – o en alusió a la seua gran pancha – ya que usava mèdicament Euphorbia resinifera. En 1753 Carlos Linneo va assignar el nom a tot el gènero.[2]

terracina: epítet que aludix a la regió de Terracina, en el sur d'Itàlia.

Sinonímia
  • Euphorbia abortiva Porta
  • Euphorbia carullae Sennen
  • Euphorbia halacsyi Formánek
  • Euphorbia lacaitae Sennen
  • Euphorbia modesta Boiss.
  • Euphorbia obliquata Forssk.
  • Euphorbia panacea Webb
  • Euphorbia provincialis var. latifolia Boiss.
  • Euphorbia provincialis var. retusa Boiss.
  • Euphorbia provincialis Willd.
  • Euphorbia ramosissima Loisel.
  • Euphorbia seticornis Poir.
  • Euphorbia valentina Gómez Ortega
  • Tithymalus heterophyllus Bubani
  • Tithymalus terracinus (L.) Klotzsch & Garcke[3]
  • Lophobios terracina (L.) Raf. (1838).
  • Esula terracina (L.) Fourr. (1869).
  • Euphorbia italica Lam. (1788).
  • Euphorbia obtusifolia Lam. (1788).
  • Euphorbia heterophylla Desf. (1798), nom. illeg.
  • Euphorbia italica G.Tineo (1802), nom. illeg.
  • Euphorbia neapolitana Tingues. (1811).
  • Esula valentina (Ortega) Haw. (1812).
  • Euphorbia diversifolia Poir. in J.B.A.M.de Lamarck (1812).
  • Euphorbia alexandrina Delile (1813).
  • Euphorbia affinis DC. in J.B.A.M.de Lamarck & A.P.de Candolle (1815).
  • Euphorbia trapezoidalis Viv. (1824).
  • Euphorbia leiosperma Sibth. & Sm. (1825).
  • Euphorbia linaria Link in L.C.von Buch (1828).
  • Euphorbia rhombea Willd. ex Link in C.L.von Buch (1828).
  • Euphorbia ehrenbergii Sweet (1830), nom. nud.
  • Euphorbia tenuicuspis Guss. ex Rchb. (1832).
  • Keraselma diversifolia (Poir.) Raf. (1838).
  • Keraselma diversifolium (Poir.) Raf. (1838).
  • Keraselma provinciale (Willd.) Raf. (1838).
  • Keraselma provincialis (Willd.) Raf. (1838).
  • Euphorbia panacea Webb & Berthel. (1847).
  • Tithymalus panaceus (Webb & Berthel.) Klotzsch & Garcke (1860).
  • Tithymalus trapezoidalis (Viv.) Klotzsch & Garcke (1860).
  • Euphorbia purpurascens Salzm. ex Ball (1878), pro syn.
  • Euphorbia verna Salzm. ex Ball (1878), pro syn.
  • Euphorbia garrullae Sennen (1921 publ. 1922), nom. nud.
  • Euphorbia cyprianii Maire & Sennen in Sennen (1936).
  • Euphorbia mendax Maire & Wilczek (1936).[4]

[5]

  • Castellà: lechero, lechetrezna , lechitierna, rechitierna de parasol, rechitiernas.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Euphorbia terracina». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 8 de juliol de 2012.
  2. (Spec. Pl. [ed. 1]: 450)
  3. 3,0 3,1 «Euphorbia terracina». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 26 de novembre de 2009.
  4. Sinònims en Kew
  5. Euphorbia terracina en PlantList

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons